El valor d’explorar l’escala de colors. Entre el blanc i el negre.

El valor d’explorar l’escala de colors. Entre el blanc i el negre.

El valor d’explorar l’escala de colors. Entre el blanc i el negre.

Actualment quan entrem en una botiga de roba, veurem que la major part de peces son de color negre. I, si ens hi fixem, en una estanteria propera hi ha complements de color blanc.

El matí quan no sabem com vestir-nos, escollir el jersei, la jaqueta o el pantaló negre, ens ho facilita. Si ens veiem molt foscos, hi posem una camisa blanca.

D’alguna manera la biologia ens empeny a trobar els camins més fàcils per la supervivència.

Està clar que hi ha temes que son nítids i indiscutibles. Son aquells que estan fonamentats en els valors. Per exemple: els que es refereixen a la pau i el respecte als drets humans.

Entrar a reflexionar en la “paleta de colors”, és sense dubte tendir a la complexitat. Combinar colors, teixits, mostres o estampats requereix temps i dedicació i per tant requereix d’esforç afegit.

I així és el dia dia de la nostra vida.

En molts cassos la simplificació porta al judici. És a dir, sovint opinem sobre com han de ser les relacions personals, o quins han de ser els posicionaments sobre determinats temes (tipus de família, tipus de parella, migració, integració social, model lingüístic a l’escola, currículum, horaris laborals, aspecte personal, organització política, etc.).

La societat actual, donant compliment a un principi bàsic de biologia com és l’estalvi energètic, tendeix a demanar un si o un no a les persones sobre determinats temes. I en conseqüència es genera una etiqueta a partir d’aquest “simple” judici.

La meva reflexió d’avui és doble:

  1. Quina és la riquesa que ens pot aportar reflexionar i explorar els diferents tons de l’escala de colors, és a dir, dels matisos, -pot ser profunds- de les corresponents visions?
  2. O, fins a quin punt evitar la resposta SI o NO, és por a comprometre’s en el posicionament?Des del meu punt de vista, les dues opcions son vàlides i interessants d’explorar.

Tots tenim el dret d’optar per la simplificació o per la visió més complexe.

Per alguns el SI o el NO els pot satisfer. Per altres el SI o el NO els pot semblar superficial. Per uns la reflexió els pots semblar retòrica, mentre que per altres pot ser necessària o fins i tot imprescindible. I hi ha temes que una persona necessita respondre en mode binari, mentre que en altres temes, necessita reflexió i pot ser ho fa de manera diferent, en diferents moments de la seva vida.

Explorar la pròpia escala de les opinions, -aprofundint en la reflexió-, requereix d’esforç i d’energia.

El determinisme implica jutjar als altres. I el judici normalment indica que una persona es situa per sobre de l’altre, el que implica forçosament una falta de respecte.

Entrar en l’espai de la reflexió i del respecte a explorar les visions que tenen els altres, significa que s’està preparat per fer-ho i que no es té por.

És molt més “fàcil”, dir blanc o negre. Bo o dolent. Bé o malament. I especialment és més fàcil fer-ho quan es refereix a les opinions dels altres.

Però fixem-nos, que aquest sistema binari ens porta a un camí sense retorn, perquè hi ha qüestions en la vida que evolucionen amb el temps i amb les circumstàncies i aquestes empenyen a canviar d’opinió i de visió.

Canviar d’opinió i de visió és positiu si és el resultat d’un procés raonat i de reflexió. El canvi d’opinió banal, és destructiu.

La vida és un camí dinàmic on intervenen molts factors. És per això que els posicionaments del Si i del No solen donar confort, perquè ens fan sentir segurs. Però també ens fan sentir presoners d’un posicionament que pot ser un dia voldrem canviar.

L’espai de l’escala de colors, és ric. És ric per pensar i reflexionar, per compartir visió, per enriquir-se, per establir relacions de qualitat a través del contrast. I és també un espai per treballar les pròpies inseguretats i fonamentar la seguretat en si mateix.

La vida en la reflexió en l’escala de colors, requereix de més seguretat en un mateix que la vida en el sistema binari.

El sistema binari, és a dir el SI o el NO, pot ser el resultat de la reflexió en aquesta escala de colors. Ben cert. Però el SI o el No en estat pur és rígid i aquesta rigidesa sovint no combina bé amb l’evolució de la vida.

Personalment m’agrada comprendre la meva visió més complerta així com les visions dels altres, i em sento còmode i honesta amb mi mateixa amb aquest tipus d’aproximació.

I lògicament a través de la reflexió m’aproximo molt més al SI o al NO a un model, bé sigui educatiu, social, econòmic, organitzatiu o polític.

És important sentir-se segur en aquest procés. Saber que viure’l aprofundint en l’escala de colors, és donar-li rigor a l’opinió i a la visió.

I és fonamental tenir clar, que aquesta reflexió mai és sinònim d’evitar un posicionament per por.

Normalment, per les persones és necessari tenir una opinió sòlida formada. I perquè  aquesta opinió sigui sòlida no significa que sigui només SI o NO. Pot ser una opinió encara més sòlida, quan és raonada i conté els corresponents matisos.

Avui els mitjans de comunicació i la política està clarament en el sistema binari. És SI o és NO. Son bons o son dolents. Amb mi o contra mi. Sense reflexió.

I la reflexió del post d’avui busca justament això, compartir la importància o no,  d’aprofundir per crear opinions i sense dubte defensar que sigui quin sigui el model de cadascú, es faci sense judici als altres i amb el màxim respecte per a tots.

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.