Saber treballar en organitzacions horitzontals: és lideratge.

Saber treballar en organitzacions horitzontals: és lideratge.

Saber treballar en organitzacions horitzontals: és lideratge.

Les organitzacions clàssiques s’estructuren jeràrquicament. Això significa que l’organigrama assigna responsabilitats a cada nivell i per tant a cada persona que ocupa una posició en aquest organigrama.

Les organitzacions més actuals, les més innovadores, i les més madures, s’estructuren cada vegada més, horitzontalment.

Però…

Quins son els factors que permeten tenir organitzacions més horitzontals i planes?

  • El primer factor és partir de la premissa de que el valor més important d’una organització son les persones. Ho hem dit en moltes ocasions, que actualment, les patents i la tecnologia son fàcils de copiar i de generar.
    El veritable element diferencial és disposar de les persones que siguin capaces de generar aquest coneixement.
  • El segon factor és donar valor al talent de les persones.Cada persona té unes determinades capacitats i competències que han de ser identificades en el procés de selecció per ocupar un determinat lloc de treball.És fonamental donar el valor que té el talent de cada persona per aprofitar-lo al màxim i per retenir-lo en l’organització.
  • Saber que cada membre de l’organització és important perquè cada lloc de l’organització és important.
  • La maduresa personal dels seus directius. Això significa que els directius son capaços d’assumir les seves responsabilitats, sense que això impliqui que es senten que son superiors a les altres persones.En una organització sana, ningú és superior a ningú, tot i que cadascú té les seves responsabilitats.
  • Saber assumir les pròpies responsabilitats i respectar les responsabilitats de cada membre de l’organització. Certament unes persones tenen més responsabilitat que altres, però cada responsabilitat és important per si mateixa.
  • Actuar per valors. Les organitzacions sanes estan formades per persones que actuen d’acord amb els seus valors i els valors de l’organització.Son organitzacions que es fonamenten en el respecte, en la humilitat, en la transparència i en la sinceritat.
  • Disposar de persones que han desenvolupat el seu propi lideratge i potencien el lideratge dels altres membres de l’equip.
  • Disposar de persones que saben gestionar les seves pròpies inseguretats i assumeixen clarament les seves funcions.

La jerarquia és fonamental en determinats tipus d’organització. Per exemple en la policia, en l’exercit, en grans i/o determinats tipus de corporacions. Ara bé, la jerarquia és una eina organitzativa en la que s’assigna un determinat ordre i, definició de funcions, a cada un dels seus membres.

És fonamental no confondre la posició en l’organigrama, amb l’actitud de superioritat o inferioritat de les persones que desenvolupen aquesta funció.

Aquesta és una confusió pròpia de les organitzacions més caduques o arcaiques. I ho és tant pel que fa a nivells més alts com més baixos de l’organigrama.

En alguns cassos, una persona omet les seves funcions, (normalment per inseguretat), passant-la al qui considera els “seus superiors”.

En altres cassos, les persones que ocupen (o suposadament) ocupen un lloc més alt en l’organigrama, volen realitzar funcions que corresponen a altres persones.

Un dels principals problemes de les organitzacions jeràrquiques és la falta de coneixement de com cada membre ha d’exercir les seves pròpies funcions.

Les inseguretats dels qui ocupen llocs “més alts” en l’estructura sovint volen fer o jutjar la feina dels altres membres de l’equip, quan en realitat ometen fer la tasca que realment els hi correspon. I en molts casos, l’ometen perquè no la saben fer.

És per aquest motiu que només les organitzacions més preparades saben organitzar-se en estructures més horitzontals, perquè son aquestes les que saben tractar les persones de tu a tu, respectant les funcions que a cadascun els son pròpies.

En moltes ocasions, treballant amb organitzacions jeràrquiques, he dit que cada peça de l’organigrama, és un amagatall de les inseguretats. Queda doncs només que la persona que ocupa cada una d’aquestes peces, sàpiga gestionar les seves pròpies inseguretats i llavors exercir correctament i amb responsabilitat les seves funcions.

Com hem dit en moltes ocasions en aquest bloc i en diferents sessions i conferències, l’expressió de superioritat és directament proporcional al propi sentiment d’inferioritat. És a dir, l’expressió més clara i nítida de les pròpies inseguretats.

Podem doncs concloure, que quan més avanci el segle XXI veurem com desapareixen les organitzacions amb jerarquia vertical, perquè cada vegada més, el veritable valor de les organitzacions son i seran les persones.

Quan més formades, -tècnicament i personalment-, estiguin les persones, menys acceptaran el funcionament d’una jerarquia vertical de les empreses segle XVIII i XIX.

És doncs temps pel lideratge transformacional. Del lideratge que es fonamenta en l’acció per valors, i en la gestió de les inseguretats personals que fomenta la direcció efectiva de les persones i de les organitzacions.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.