Ser resilient: és lideratge

Ser resilient: és lideratge

Ser resilient: és lideratge

Ser resilient: És lideratge

Des de fa uns quants anys es parla amb facilitat de resiliència.

Prem aquí per trobar la definició de resiliència

El concepte de resilència s’aplica als diferents àmbits (materials, psicología humana, ecología, urbana, mobilitat…)

La meva reflexió d’avui va encaminada a donar-li el valor que té, analitzant amb més profunditat quina és la composició de l’essència que ens permet a les persones ser resilients.

En les nostres converses solem dir que de les situacions complexes en podem aprendre. I és  ben cert. Totes les vivències de la vida ens aporten coneixement. Tant les bones com les que ens fan patir. Els èxits i els fracassos.

En ocasions, les persones que passen per situacions molt doloroses, es pregunten quin sentit té aquest dolors per ser un aprenentatge. I afageixen que també es pot aprendre sense el patiment.

Cap persona pot comprendre el perquè de les circumstàncies més adverses en les que es troba. En moltes ocasions les situacions dures no tenen una relació causa-efecte.

Podríem trobar molts exemples: malalties, morts de persones joves i no tant joves, pèrdues del lloc de treball, accidents, situacions econòmiques molt penoses, …

Es freqüent escoltar com es pronuncien les frases: “has de mirar de superar-ho”, “mira endavant”, “mira quin aprenentatge en pots treure”, “en sortiràs enfortit”…

El pas per les proves difícils i la seva superació, ens deixa en un estat diferent que el que teniem prèviament.

No es pot ni simplificar ni banalitzar el concepte de resiliència en les persones.

Els processos difícils aporten saviesa, força interna i aprenentatge sobre un mateix i sobre com afrontar els fets. Tot plegat per superar-ho.

Ser resilient és antagònic de sentir-se ,-indefinidament-, víctima. Però tirar endavant amb circumstàncies adverses no ens eximeix del dolor.

Per superar els entrebancs de la vida cal posar-hi coratge, més que ser fort. Quan el dolor que sentim és important, ningú ens pot demanar fortalesa, com si es tractés d’una píndola que podem comprar en una botiga qualsevol.

La força és pròpia de cadascú. El procés de superació és propi i intransferible. Cadascú té el seu ritme per tirar endavant i cadascú en treu els seus aprenentatges. Mai els que ens diuen els altres.

Les persones som més resilients en funció de la solidesa dels nostres valors. L’honestedat, la sinceritat, la bondat i la humilitat ens permeten posar la força necessària per avançar.

Prem aquí per llegir més sobre valors

L’odi és un mal company de la vida de les persones. Encallar-se en el victimisme i en l’odi a la vida, a les circumstàncies o als altres , no permeten superar cap de les problemàtiques que ens afecten.

Per ser resilient ens cal connectar amb el més profund de cadascun de nosaltres, amb la nostra essència. Ens cal posar un focus per evitar caure en el victimisme etern, però a l’hora ens hem de respectar el dolor que sentim. Mirar endavant en el moment que podem i permetre’ns que a vegades només podem sentir dolor.

Després del temps, les persones mirem enrere i oblidem una part del dolor, -la ferida que deixa les circumstàncies més dures- queda per sempre, però llavors sabem mirar-nos i ens adonem que som més forts, que hem après i que fem accions que mai hauríem estat capaços de fer.

El que no té cap sentit és demanar a les persones que siguem resilients. En tot cas el que té valor, és valorar el camí fet i la resiliència innata de cada un de nosaltres.

Aquesta és la grandesa del ser humà i prendre’n consciència també és lideratge.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.