Té sentit el “guanyar-guanyar” (win-win)?

Té sentit el “guanyar-guanyar” (win-win)?

Té sentit el “guanyar-guanyar” (win-win)?

Al llarg de la vida ens trobem en conflictes de tot tipus i normalment son conflictes que ens preocupen encara que vistos en perspectiva, siguin menors. Altres vegades desgraciadament els conflictes son importants i tenen conseqüències greus a les nostres vides.

En tots els casos, els conflictes es produeixen entre persones que tenen punts de vista diferents. Si els conflictes son entre institucions, son conflictes que també gestionen les persones.

Seria lògic pensar que davant de punts de vista diferents, la normalitat és que uns i altres se’ls exposin, els parlin, els tractin, els debatin i l’objectiu sigui el d’arribar a l’acord.

Però aquesta lògica a vegades no es dona.

Per què?

Podríem dir que un dels motius pot venir donat perquè les diferències son tant grans que no és possible arribar a l’acord.

Si mirem la vida quotidiana es podrem adonar que en els casos en els que no s’arriba a cap acord, el resultat final sempre és negatiu i sempre implica dolor per les persones.

Casos com separacions i divorcis entre parelles o entre socis en son exemples clars. Davant de la impossibilitat d’arribar a acords, els membres de la parella pateixen, senten dolor i sol tenir les mateixes conseqüències pels fills, familiars i amics.

En els casos de conflictes entre socis d’empreses i organitzacions el resultat és el mateix. El resultat és la disminució de resultats, la disminució de vendes i del compte de resultats, amb les corresponents conseqüències per treballadors, clients i proveïdors.

Les persones sempre tenim la capacitat d’arribar a acords, per difícils que siguin i per impensables que els puguem considerar.

És per això que l’eina de mediació esdevé fonamental per superar les diferències.

Però més enllà d’aquesta potent eina que és la mediació, cal que ens endinsem en el perquè es manté un conflicte i en el perquè és a vegades tant difícil arribar a trobar solucions.

Què és guanyar?

Si considerem que el “guanyar” significa arribar a un acord bo per tots, aleshores podríem dir que hem superat amb èxit el conflicte. Però per superar els conflictes, és fonamental que ningú guanyi ni ningú perdi. I aquesta ja famosa expressió del win-win des del meu punt de vista no és del tot l’adequada.

De fet guanyar, inclou un significat de que un queda per sobre de l’altre. I el win-win vol expressar que les parts guanyen a les parts.

Però…hem de guanyar? I per què volem guanyar?

Normalment sentim la necessitat de guanyar quan reaccionem al mal que ens fan o que ens han fet. I aquest és el veritable nucli del problema.

I és humà i és necessari sentir dolor quan ens fan mal. Sentir mal és natural com a reacció a uns fets que no desitjàvem i no esperàvem. I normalment hi afegim: no ens mereixem. Les emocions tenen un paper important a les nostres vides, doncs ens donen informació sobre nosaltres mateixos. També hem de saber respectar-les i comprendre-les.

En aquest procés hi juga un paper rellevant el nostre ego. Ego com a necessitat de ser. I en la reacció del sentiment de mal, l’ego es pot fer fort per respondre a l’agressió.

Gestionar el propi ego i aprofundir en la humilitat és un dels grans reptes de la vida de les persones.

A més ego, més necessitat de jutjar als altres i de fer culpables de tot als altres.

Amb més humilitat, més capacitat de gestionar el propi ego i més capacitat d’objectivitzar els fets i per tant les nostres diferències.

La sobredimensió de l’ego complica molt les solucions als conflictes. I en el cas que la persona tingui instruments per aplicar mesures sobre altres persones, la situació acaba esdevenint realment complexa. (Per exemple, en una organització jeràrquica, on el “poder” el té una persona amb molt ego, la solució dels conflictes és molt més difícil).

Totes les persones hem de saber gestionar el nostre propi ego. Hem de saber objectivar el mal que sentim. Hem de saber posar l’atenció en els fets objectius i evitar contemplar-los “només” des de la nostra visió i des de les nostre emocions. Posar-se a la situació de l’altre també ajuda a observar amb més objectivitat.

Quan som capaços de focalitzar en els fets i no en les emocions, som capaços de trobar solucions. Les solucions als conflictes normalment no responen al desig complert de cap de les parts, però dona un punt d’equilibri entre els interessos de les parts.

Els mediadors son experts en aquesta gestió. Deixar que les parts expressin el dolor. Objectivar els fets. Gestionar els egos (normalment els mediadors ho fan discretament, però ho fan). Posar els focurs en els fets i no en les persones. Evitar parlar de culpes i de culpables. I posen sobre la taula solucions que permeten deixar enrere el conflicte que els “unia”.

Totes les opcions que ofereix un mediador son possibles de debatre i ser l’inici d’una solució, si entre en joc la humilitat i la gestió dels egos de cada part.

Voler tenir raó respon a la conseqüència de fets que son objectius i que necessitem que ens siguin reconeguin. Però tenir la raó no és el més important. El més important és la solució als conflictes, perquè en definitiva s’aconsegueix que les persones deixin de patir.

El mediador és una figura important en la nostra societat. I en molts casos és necessària i imprescindible. Ens cal disposar de professionals preparats per aquesta funció per solucionar conflictes en tots els àmbits de la societat.

Però perquè la mediació tingui els efectes desitjats ens cal a tots una reflexió personal:

  • Per què necessitem guanyar a l’altre?
  • Per què necessito demostrar que tinc raó?
  • Com és el meu ego? De què està format?
  • Quantes inseguretats guarda el meu ego? Per què necessito sentir-me que soc fort demostrant el meu ego més gran del que realment és?
  • Què m’empeny a mi al conflicte i no a buscar la solució?
  • Quantes vegades dic: “S’ha demostrat que tenia raó”, sense pensar què significa aquesta frase per l’altre part?
  • Si veig la mediació com una feblesa, què busco realment?

És temps per la reflexió, per la responsabilitat, per la humilitat, per la gestió dels egos, pel respecte profund a les parts, per encarar-nos sincerament a la realitat i a les veracitats. No és temps per la humiliació. No és temps per culpes ni culpables.

És temps per ser generosos sabent que la generositat no és humiliació, sinó que és qualitat humana.

Només des d’aquí podrem resoldre els conflictes, per difícils i complexos que siguin.

No ens cal guanyar. No cal guanyar-guanyar.

Nomes ens cal saber solucionar els conflictes que ens provoquen dolor, amb un profund respecte a les persones. I això és el signe de la veritable grandesa humana.

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.