Respecte: la clau de les organitzacions sanes.     

Respecte: la clau de les organitzacions sanes.     

Respecte: la clau de les organitzacions sanes.     

Una vegada més compartiré una reflexió sobre valors, i ho faré aprofundint en el respecte.

La major part dels problemes que afecten a la nostra societat, comencen i acaben amb la falta de respecte a les persones.

Vivim en una societat tant competitiva que sembla que ens doni permís per avançar malgrat els altres i malgrat el que els passi als altres.

És ben cert que la globalització i la manera de funcionar del món actual, ha endurit les condicions de vida a tots.

Accedir a un lloc de treball, requereix de molta preparació en competències i en coneixements.

Accedir a un habitatge s’ha convertit en un objectiu molt difícil d’assolir per a moltes persones. Pels joves està essent gairebé impossible i també ho és per a moltes persones grans i pels col·lectius amb especials dificultats.

I formar part d’una organització i empresa, exigeix també molt coneixement, capacitat relacional, flexibilitat i adaptació.

I començo descrivint aquestes situacions, perquè totes elles es fonamenten en el respecte.

El respecte és fonamental en les relacions entre les persones, relacions que s’estableixen directament, de tu a tu, i relacions que s’estableixen, encara que sigui indirectament.

Respectar significa donar valor a cada persona.

Si focalitzem en la política, sabem que els governants han de fer polítiques pensant en la importància de cada persona i en les seves necessitats, per poder-les resoldre. Per exemple, si els governants no fan polítiques que garanteixin l’accés a la vivenda, al treball, a la sanitat, a l’educació i al medi ambient, realment no estan respectant a les persones.

Podríem dedicar un llibre sencer a reflexionar sobre les relacions entre els polítics. És fàcil d’endevinar que aquests tipus de relacions sense respecte, provoquen desconfiança, desànim i falta de credibilitat a la població. De fet, ningú ha analitzat ni objectivitat les conseqüències que té per la ciutadania la falta de respecte entre els polítics. És un estudi que a ben segur donaria resultats molt interessants.

En l’àmbit més personal, com poden ser les relacions de parella i d’amistat, el fonament és el respecte. Des del respecte es creen relacions de confiança i només així es pot comprendre a l’altre, escoltant-lo, i tractant-lo de tu a tu, sabent mirar-lo als ulls.

Les relacions socials, demanen respecte. Les diferents visions de la societat son la realitat. I justament son les visions diferents les que poden enriquir la nostra societat.

Les empreses i les organitzacions necessiten funcionar sota el paradigma del respecte. Això significa donar valor a cada lloc de treball, a la feina de tots i cadascun dels membres de l’organització, a la funció de cadascú, a dotar a cada persona de la remuneració que li correspon. I també és ser clar, dir a cada persona el que s’espera d’ell, és ser lleial a cada company, a cada empleat i respectar és dir la veritat i no escampar falsedats sobre la feina ni sobre els companys.

Respectar és també donar torns de paraula. És permetre que una persona respongui si li pregunten. És preguntar quan no se’n sap. És saber demanar ajuda quan es necessita. És saber agrair. És reconèixer la feina de cada persona. És parlar amb educació. És fer servir el to de veu adequat. És no cridar. És assignar el volum de feina que és possible de fer. És saber que ningú és més que ningú, sinó que tots i cadascun fan funcions diferents, però  igual d’importants.

I si un dels principals valors per garantir el bon funcionament de la societat és el respecte, per què és un valor tant escàs?

La resposta es troba una vegada més en les inseguretats personals.

Una persona quan es sent insegura esdevé prepotent. La inseguretat situa a una persona per sobre o per sota dels altres.

Ho hem dit en moltes ocasions. La inseguretat personal pot mostrar-se en forma de timidesa i en forma de “tancament”. Tancar-se en un mateix i relacionar-se poc, és una bona manera de protegir-se davant de la pròpia inseguretat.

El tancament en un mateix té diferents formes d’expressar-se. Per exemple quan una persona posa un mur de distància, s’allunya dels altres, per no sentir-se inferior i omet inclús les seves pròpies responsabilitats. En definitiva està fent servir “eines” per protegir-se a si mateix de les pròpies inseguretat.

Però una altre manera que tenim les persones d’expressar les pròpies inseguretats personals, és la supèrbia.

Fixem-nos com admirem a persones que considerem que fan accions realment excepcionals i son humils. Aquesta és la grandesa. Les persones a qui admirem son aquelles persones que tenen coneixements i que porten la humilitat en els seus gens. Son per tant persones que respecten als demés.

És fàcil trobar en tot tipus d’organitzacions: socials, empresarials i polítiques, persones que es consideren superiors als altres. Per tant miren des de dalt cap a baix. Son persones que necessiten fer aquest gest, per sostenir-se a si mateixes.

La inseguretat personal, fomenta les reaccions que porten directament a la falta de respecte.

I també les inseguretats personals porten a l’emisió de judicis (sempre negatius) sobre els altres, incloent si cal, totes les falsetats necessàries per menystenir-los.

El judici als demés, mentir sobre els altres i menystenir és en definitiva: falta de respecte.

Per tant, per poder i saber respectar als demés, és necessari començar respectant-se a si mateix. Això significa ser sincer amb un mateix. És saber mirar-se al mirall (interior) i preguntar-se què ens fa sentir superiors o inferiors i per tant preguntar-se quines son les principals mancances. No val enganyar-se. Cal ser sincer amb un mateix. És un exercici que costa de fer. Però és imprescindible.

El respecte és doncs un pilar fonamental de la nostra societat.

Si som capaços de respectar i de respectar-nos, serem capaços de fer un país cohesionat, de fer projectes interessants, de tenir organitzacions estables que progressin, de retenir el talent, de tenir relacions sanes amb les persones, de tenir salut i en definitiva de fer que això que tots busquem, que és “estar bé” sigui possible.

Cal coratge i humilitat. Intentem-ho. Té sentit i val la pena fer-ho.

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.