Respectar als demés és la resposta.

Respectar als demés és la resposta.

Respectar als demés és la resposta.

Si observem les relacions interpersonals podrem veure que bona part dels conflictes que es produeixen estan fonamentats en la falta de respecte a les persones.

Però…

  • Què és exactament el respecte?
  • Respectem als demés?
  • Que ens ho impedeix?
  • Què ho facilita?

Cap persona té igual opinió i visió que una altre. Tots som diferents. La cultura, l’educació, l’entorn social en el que creixem i vivim i la genètica ens dona a tots una empremta pròpia que ens fa únics.

Hem de ser conscients de que aquesta característica de ser “únics” és una fortalesa. Opinions i visions diferents enriqueixen a les organitzacions i a la societat.

Per avançar en la reflexió, cal que distingim entre “valors coincidents i/o compartits” i la visió.

Fixem-nos com les entitats tendeixen a empenye’ns a que les persones ens agrupem per “visions”.

I llavors amb facilitat es creen etiquetes que ens identifiquen.

La societat ens demana que les persones ens agrupem per visions. I això passa en empreses, organitzacions, entitats, i per descomptat en política.

Formar part d’organitzacions amb qui les compartim valors, ens dona sentit de pertinença. Sentir que la nostra visió és coincident amb la d’altres persones, ens fa sentir més segurs i més confortables.

És fonamental compartir la vida personal i social amb persones i entitats amb les qui compartim valors. Però la visió de cadascun de nosaltres tindrà característiques pròpies que ens fan diferents de tots els altres.

Actualment estem en una societat del si o del no. Del blanc o del negre, ets dels meus o ets dels altres. I les persones som molt més complexes.

Cal destriar els valors amb els que coincidim, de la visió. Certament els valors fonamenten la visió, però no la determinen al 100%, perquè son molts els matisos que podem trobar en la definició dels valors.

Per exemple, dues persones podem coincidir en tenir el valor de la llibertat com a valor fonamental, però podem entendre la llibertat de diferent manera. Podem ampliar l’exemple en molts d’altres valors com son justícia, lleialtat, generositat… Per tant també en els col·lectius que es defineixen amb una “etiqueta”, hi ha visions molt diferents, tot i coincidir en valors.

Respectar als demés és comprendre aquesta “complexitat”. És saber que cadascun de nosaltres tenim visions particulars, tot i coincidint en els valors. I també és saber comprendre als altres quan els valors son diferents.

Respectar als demés no significa haver de coincidir en la manera de pensar de les altres persones.

Respectar als demés és un repte difícil d’assolir , perquè implica tenir la grandesa de considerar a les altres persones de tu a tu. Entendre que els altres tenen visions diferents tant legitimes com les pròpies. I per fer-ho cal ser humil. Tenir la humilitat de saber que som exactament igual de (no)importants com tots els altres.

Respectar significar saber escoltar als altres, entendre la seva visió i descobrir quin és realment el seu punt de vista.

El contrari de respectar també és jutjar als altres. Jutjar i criticar als altres etiquetant-los amb substantius i adjectius que normalment no coincideixen amb la seva realitat.

Per arribar a respectar a totes les persones, cal ser generós, humil i tenir la disposició d’escoltar per comprendre.

 El pitjor enemic del respecte és l’ego. L’excés d’ego sempre ve fonamentat per les inseguretats personals i amb la por. I la suma d’inseguretats personals i pors, provoquen inseguretats del sistema (organització, ens…). Si sentim que tenim poca entitat, sobredimensionem el nostre ego, amb un intent de que ens protegeixi. I en aquest estat és impossible respectar als altres.

La major part de conflictes que hi ha a la societat, venen donats per la falta de respecte a les persones, a les organitzacions, als pobles, a les nacions i a les comunitats.

El respecte és un valor. Quan els nostres valors no son respectats, sentim dolor i la resposta feta des de la ferida no ens permet ser objectius. Quan sentim dolor, responem amb un crit. I el crit pot tenir moltes formes d’expressió.

El camí que resolt els veritables problemes de la societat no és la justícia ni el codi penal ni la guerra, sinó el camí per millorar la manera de ser i de fer de les persones.

Aprendre a respectar i respectar és la resposta.

Des del respecte a les persones es troba solució als conflictes.

Respectant als altres, s’identifiquen els problemes i es busquen i es troben les solucions.

Respectant als altres, es posa per davant la cerca de la solució abans que l’ego.

I el respecte és el camí que tots podem aprendre a recórrer, encara que els altres no ens respectin.

Amb el temps les persones aprenem que només podem ser responsables del que nosaltres fem, doncs el que nosaltres fem té un impacte en els demés.

I recórrer aquest camí també depèn de cadascun de nosaltres. Podem intentar-ho, encara que ens costi. És difícil, però és possible.

La nostra societat ho demana i ho necessita.

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.