“Raise the bar”. Caminant per la cresta del cim.

“Raise the bar”. Caminant per la cresta del cim.

“Raise the bar”. Caminant per la cresta del cim.

Com he escrit i dit en moltes ocasions, el lideratge s’aprèn.

Son molts els acadèmics que han escrit que el líder no neix, sinó que es fa. És a dir, a ser líder se’n aprèn. Només cal voler-ne aprendre i fer-ho amb altes dosis de coratge i amb molta humilitat per aprendre dels errors.

Per ser líder cal posar el focus en la millora continua. Certament la millora continua implica adquirir coneixements tècnics, i també coneixements actitudinals el que implica aprendre sobre la pròpia gestió emocional.

Identificar febleses i fortaleses és necessari.

És fonamental adonar-se’n de quines son les pròpies inseguretats personals, especialment d’aquelles més amagades i subtils que, son sovint, de difícil percepció. Les inseguretats personals es mostren amb diferents formes i intensitats i nosaltres som els primers en negar-les o evitar reconèixer-les.

En general les persones estem bé en la nostra zona de confort. A vegades aquestes zones de confort son molt incòmodes, però per les persones normalment és millor romandre en una zona incòmode coneguda, que atrevir-nos a fer el pas cap un espai desconegut, tot i que podem intuir-lo més confortable.

La biologia sempre ocupa un espai en el nostre fer diari, i les persones tendim a ser conservadores en front del que ens és desconegut, doncs aquest implica incerteses i per tant ens informa que pot tenir riscos que ens poden posar en perill. Esperit de supervivència en estat pur.

Els espais especialment inconfortables ens fan créixer i en el creixement personal hi ha el desenvolupament del nostre lideratge.

Els espais especialment incòmodes ens obliguen a posar-nos en contacte amb les nostres fortaleses i amb tots els nostres recursos, per superar-los i sobreviure. Només en aquest espai, ens veiem obligats a afrontar de cara les nostres pors i les nostres inseguretats. Es llavors quan diem que vivint en la cresta del cim, -Raise the bar-, i desenvolupem el nostre lideratge.

Les zones de confort, donen poc aprenentatge, doncs ens esforcem poc en fer servir les nostres pròpies eines per superar-nos i ser més complerts i més savis. En definitiva les zones més incòmodes ens fan més líders.

És doncs important prendre consciència de l’aprenentatge que ens dona la incomoditat. Aquesta incomoditat pot expressar-se de moltes formes: entorn familiar difícil, companys de treball desalineats i/o poc preparats, directius sense lideratge, projectes professionals incerts, desalineament de valors en l’entorn, mercats complexos, competència ferotge…

El més habitual és que en aquestes zones d’incomoditat, la queixa ocupi molt temps i espai, combinada amb la culpa cap als altres.

I és recomanable, aprofitar aquestes situacions per posar el focus en com és el nostre lideratge i com el desenvolupem. Algunes preguntes ens poden ajudar:

  • Què ens manté realment en aquesta situació que ens és incòmode?
  • Què ens aporta essencialment l’actual situació?
  • Què ens impedeix deixar enrere aquesta zona ?
  • Què vull?
  • Quines son les meves fortaleses per anar la zona desitjada?
  • Què em fa por realment?

Seria bo respondre aquestes preguntes, deixant momentàniament al marge l’aspecte econòmic, doncs només així podrem respondre-les sincerament.

Així doncs, podem prendre consciència que els temps que vivim en la cresta del cim de la muntanya, -raise the bar-,  son les etapes que contribueixen d’una manera directe a construir el nostre lideratge.

Provem de sortir de la nostra zona de confort i fem un pas més endavant?

Explorem…

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.