Què és l’ èxit social? O no…

Què és l’ èxit social? O no…

Què és l’ èxit social? O no…

Fa algunes setmanes que en les meves relacions socials pren força la reflexió sobre la importància (o no) de ser fidel als principis i als valors. Fent un pas més enllà s’arriba a debatre sobre quin és l’enfoc de vida que dona resultats més “efectius”.

Parlem primer de què entenem per èxit.

Fa 80 anys l’èxit era sobreviure en la guerra i era poder menjar. Després de la guerra civil l’èxit va ser poder-se formar i tenir estabilitat personal i econòmica exercint una professió.

En les darreres dècades en la nostra societat ha anat calant la idea de la importància de l’èxit social.

Si ens parem a pensar, l’anomenat “èxit social” va començar quan es va admirar els executius que van saber guanyar i, fer guanyar, molts diners en poc temps. Òbviament i lligat amb aquest procés la política s’hi va sumar.

En els darrers anys l’evolució social a partir de les tecnologies de la informació i la comunicació ha portat encara més lluny el concepte d’èxit social.

Hem viscut anys en els que la tele-escombraria busca a través de la immundícia humana els rècords d’audiència. En ells tot és vàlid: mentir, utilitzar les emocions més intimes, les morts d’infants, de familiars, casaments i divorcis. El dolor de les persones. S’idealitza el culte al cos i a l’estètica, obviant la salut física i mental. I també en aquests programes s’ha transmès el missatge de que el coneixement no és en cap cas la base fonamental per tenir èxit en la vida.

En les interioritats de la política, s’escolten frases com: “Cal resistir i mantenir-se”. “La política és això: avui blanc, demà negre. Ja se sap. És el joc polític”. “El que compta son les relacions”. “No s’ha de ser purista”. “Cal esperar, ja pujaran els nostres i ens situaran a tots els afins”. “Elegeix bé la família política. Escollim la que té futur”. “És treballador per tant no serveix per la política”. “Vol transformar: ingenuïtat!”. “En política cal ser estratega! (que és sinònim de dir: és igual el que es defensi, el més important és mantenir-se). “Vaig amb qui millor lloc m’ofereix. Això és la política. Per ell/a ja he fet prou”. “Ho sento. Jo també faig carrera política. Haig de pensar en mi”.

Avui en línies generals es valora com un èxit tot allò que s’aconsegueix sense necessitat de fonamentar-ho en el coneixement i en el saber.

Es valora especialment “l’arribar a dalt”.

Ocupar un lloc alt en un organigrama amb el menor temps possible és valorat.

I aquest “lloc alt”, pot ser o bé en un organigrama governamental o en el nombre de seguidors a la xarxa o mitjans de comunicació.

L’element principal que valora l’èxit és el twit!

I va bé parar-se a fer una fotografia del moment.

Podríem dir que avui l’èxit social és inversament proporcional al coneixement.

Pocs ciutadans coneixem el nom dels millors investigadors del nostre país, mentre que molts podríem dir alguns noms dels “buits” actors de tele-escombraria.

Però… quin per què i com hem arribat a (mal) definir l’èxit social?

Avui es considera que l’èxit social no pot contemplar l’actuació d’acord amb els valors. Moltes persones que han elegit aquest paradigma d’èxit social, no volen ni parar-se a fer aquest debat. Els és incòmode, pel que consideren que és un discurs de moral propi de qui està frustrat o deprimit. Els és més còmode evitar la reflexió que reconèixer que per arribar a tenir molts diners o molta posició, ho han fet sense respectar els valors, que és sinònim de no respectar a les persones.

Actuar d’acord amb els valors no està renyit en l’evolució de la manera de pensar. Certament, les circumstàncies canvien i és fonamental saber-nos-hi adaptar. Però adaptar-se no significa renunciar als propis valors i als propis principis.

Lleialtat. Professionalitat. Coherència. Coneixement. Ètica.

Son els valors que hem o hauríem de tenir presents en la nostra vida i que han de fonamentar les nostres accions.

El veritable èxit social és aquell que es fonamenta en aquests valors. És el que et permet cada dia mirar-te al mirall i saber que has jugat net, encara que per fer-ho hagis perdut la teva posició social o la disposició en poder estar a dalt de l’organigrama.

La nostra societat avança en tots els aspectes a la velocitat de la llum. Mirem doncs l’evolució d’aquests darrers 80 anys.

Els nostres pares van viure una guerra i una postguerra. Amb pocs recursos van prioritzar el treball, l’esforç i l’educació dels seus fills perquè poguessin afrontar amb èxit (real) el futur. És a dir que poguessin viure, treballar i tenir una vida digne.

Els polítics que van fer la transició van actuar d’acord amb aquestes valors. Van treballar (amb errors humans com tothom), pensant en els drets i les llibertats dels ciutadans d’un país.

Ara és moment de recuperar la política de valors per impactar en la societat i per tant també en entitats i empreses. Estem lluny.

Hem de superar que l’èxit social no sigui aquell que es fonamenta només en les tertúlies de la tele-escombraria o en les hores invertides fent amics en un bar o en el nombre de “like” en una xarxa social.

L’actual paradigma d’èxit social és a dir, ocupar un lloc rellevant o tenir diners, sense fonamentar-ho en una actuació per valors, porta a la destrucció de la nostra societat.

Son molts els ciutadans que cada dia s’allunyen més d’aquest paradigma. No s’allunyen perquè no el poden assolir, sinó perquè no els interessa. El treball per valors sovint és anònim i no fa milers de seguidors a la xarxa.

Avui aquest model està en mans d’una part dels polítics i dels dirigents d’entitats i empreses. Aquesta part de dirigents tapa totalment als que segueixen el model d’actuar d’acord amb els valors, doncs ocupen l’espai mediàtic i per tant impacta directament a la societat.

És moment doncs de que entre tots demanem que els polítics i els dirigents de tots els àmbits actuïn per valors i respectant els seus principis. Els ho hem de demanar i ho hem de fer, essent nosaltres els primers que ho posem en pràctica.

No podem demanar o exigir als altres els que nosaltres no som capaços de fer.

La nostra societat demana i necessita una societat fonamentada en el coneixement i ens valors. Hem de ser nets, coherents i hem de tenir fonament. És un camí més difícil i que requereix de compromís i esforç. Però val la pena intentar-ho. Els nostres fills s’ho mereixen i per ells cal lluitar per aconseguir-ho.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.