El propòsit per un nou any és no fer propòsits?

El propòsit per un nou any és no fer propòsits?

El propòsit per un nou any és no fer propòsits?

En aquestes dies estem en la cruïlla de final d’any i d’inici d’un nou any.

Moments de reflexió.

Moments per tancar un any que porten a la reflexió sobre com seguir en aquest nou any, que en definitiva, -és encara-, un full en blanc.

Alguns de nosaltres, deixem enrere la pèrdua de persones estimades que en aquestes dates els tenim –si hi cap-, encara més presents. També queden enrere els records de persones que han passat de llarg de la nostra vida sense aturar-s’hi. O d’altres que sense saber comprendre-les, s’han allunyat del nostre camí.

Molts, hem viscut moments de patiment i preocupació per persones que viuen situacions molt difícils, en que sentim impotència i desesperació.

També, mirant enrere, trobem en aquest darrer any molts moments d’il·lusió, de complicitat, de connexió, d’amistat, d’estimació, de compromís, de treball i d’esforç que han donat sentit a la nostra vida.

Al tancar l’any podem reflexionar sobre quantes vivències hem viscut realment i quantes les hem viscut des de la “il·lusió”. Una il·lusió que no es corresponia només amb la que genera el batec del nostre cor, sinó la d’una projecció del que ens hauria agradat que fos i que mai va ser, perquè realment no era més que això: una projecció del que volíem que fos.

Penso en aquests moments, en imaginaries amistats, en imaginaris companys de projectes i en imaginaris projectes que mai van ser reals, sinó que simplement eren això: una il·lusió “òptica” i una projecció del que ens hauria agradat que fos.

I ara al tancar l’any em pregunto, quant temps vivim en una falsa realitat que construïm des de la projecció del que voldríem que fos i no és. I si és així, és falsa aquesta realitat? O la “il·lusió” forma part de la nostra essència i de la nostra vida?

És clar que hi ha realitats tangibles i comprovades. Aquests son les del veritable dolor i les del veritable amor. Però en mig… quantes n’hi ha hagut d’ “irreals”!

Ara és moment de mirar endavant, i de voler començar a escriure la primera lletra del nou any. Moment doncs de propòsits. Els de sempre: elements de vida saludable, horaris laborals sostenibles, millora d’idiomes, temps personal, relacions humanes de qualitat.

I realment estem davant d’un nou temps i per tant no sabem què ens depara aquest futur, que comença en el minut següent.

La necessitat de fer-nos propòsits concrets respon fonamentalment a la necessitat de controlar la nostra vida i l’agenda de la nostra vida.

Realment volem l’esport? el pla d’oci? l’alimentació més saludable?

El repte és trobar l’equilibri personal més íntim per poder avançar amb seguretat en cada instant, sabent elegir el que ens interessa i el que ens fa sentir bé, en mig del tot.

Les inseguretats personals i les pors ens empenyen cap el control i cap a la necessitat de determinar el què volem i el què no volem en el futur.

Només des del reconeixement del que som en essència, podem sentir-nos segurs i tenir la necessitat de sentir confiança per donar cada passa, gaudint de la novetat i descobrint que cada circumstància és, a ben segur, un món d’aprenentatge i de riquesa.

Per tant, avui té sentit pensar que l’únic propòsit és no definir propòsits des del cervell. Es tracta doncs de proposar-nos, “només” ser. I des del ser, avançar amb seguretat per gaudir de cada moment i aprendre de cada circumstància.

Com deien en un curs que fa uns anys vaig estudiar a Londres, sobre la gestió dels sistemes: “qui sap el que és bo i el que és dolent”. Només des del sentiment de confiança podem avançar en aquest nou any, que és en definitiva un full en blanc per descobrir.

Deixem que la vida ompli cada dia i nosaltres els sapiguem viure des de aquesta confiança, sense judici i sense culpa. Quasi res!!!

Només podem viure el nou any amb confiança si som sincers amb nosaltres mateixos i amb els altres. Això significa actuar per valors. Joc net és la paraula, joc net amb nosaltres mateixos i amb els altres. Però… veritablement joc net. No ens enganyem.

Es tracta doncs de viure un nou any amb el propòsit de no determinar els propòsit. L’únic propòsit és “ser” realment qui som.

Us desitjo un nou any ple de felicitat descobrint cada dia el nou camí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.