El “procés català”. Una visió sistèmica.

El “procés català”. Una visió sistèmica.

El “procés català”. Una visió sistèmica.

Fa setmanes que tinc previst posar en funcionament aquest bloc, però els esdeveniments que viu el nostre país, m’han fet ajornar-ho en diverses ocasions pensant que no era moment més adequat i em calia esperar.

Atès que la situació política es manté en la intensitat i el canvi continuat, he decidit posar-lo en funcionament. Aquest bloc no té com a objectiu tractar la situació política, sinó obrir espais de reflexió sobre el que jo n’anomeno, lideratge transformacional. Amb aquest concepte també em vull referir en com les persones actuem i tenim un impacte en la societat.

Si podem percebre el conjunt de la ciutadania catalana com un “sistema”, podrem identificar-ne la seva veu. Referir-se al “sistema” és no posar el focus en grups ni persones concretes, sinó al conjunt.

Les persones i els sistemes reaccionem i actuem a partir de diverses motivacions.

Persones individuals, equips i sistemes, tenim un sistema de valors i de creences.

Les creences formen part del sentit que donem a la nostra vida. Son adquirides a través de la nostra cultura i per tant les anem incorporant al llarg dels anys. Val a dir que les creences sempre son limitants. Però aquest concepte el parlarem en altres post d’aquest bloc.

I a les persones individuals, als equips i als sistemes, -en definitiva també a la societat-, ens defineixen els nostres valors. Els valors son d’alguna manera la nostra essència, el nostre ADN.

Les creences i els valors son diferents. Les creences com dic, son culturals. Els valors ens donen la nostra pròpia personalitat, bé sigui individual o col·lectiva.

Quan hi ha diferències de creences, les persones podem parlar-ne i podem debatre les diferents visions. En societats madures, aquest és un debat intel·lectual que es pot fer i ens pot enriquir. En sería un exemple, la convivència entre persones de diferents religions, o les que tenen diferents sistemes d’alimentació per posar un exemple…

Però en termes de valors, cal dir que quan els nostres valors no son respectats, les persones sentim dolor, i reaccionem posant en marxa el nostre sistema emocional.

I davant de la falta de respecte als nostres valors, una de les reaccions més humanes, és tenir la necessitat de fugir de la font que ens produeix el dolor.

És evident que la cultura espanyola i la cultura catalana son diferents. Però aquestes diferències ens poden portar a enriquir-nos a tots nosaltres i proves en tenim que així ha estat al llarg de molts anys. Uns i altres, hem incorporat cultura gastronòmica per exemple i podríem enumerar molts més aspectes que hem compartit, incorporat, après i gaudit.

La crisi econòmica, social i política viscuda aquest darrers anys, junt amb la globalització i les tecnologies de la comunicació, ens han portat a un escenari nou i desconegut fins al moment.

D’alguna manera, tots els ciutadans, els de tot Espanya i els de Catalunya hem après a adaptar-nos personalment i familiar-ment a les conseqüències d’aquesta crisi. Tots hem fet més amb menys. I hi ha hagut moltes –moltíssimes- persones que han vist seriosament afectada la seva vida, estant a l’atur o vivint amb una falta evident de recursos per tenir una vida digne.

Aquesta situació d’impacte econòmic negatiu, ha anat acompanyada de la consolidació d’un model que ha fet que unes persones s’han fet molt més riques i un conjunt molt gran de persones s’han empobrit. Per tant la crisi ens ha portat a una clara injustícia social per bona part de la població.

Simultàniament, hem conegut durant molts anys i especialment en aquesta darrera dècada un nombre elevat de cassos de corrupció que a través de les xarxes socials, han pogut ser conegudes per tots.

Podem afegir, que en els cassos de corrupció que hem percebut com a molt greus, han tingut una justícia lenta i en forces ocasions ha donat resultats il·lògics i  incomprensibles per la població.

Els catalans hem vist com els diferents governs espanyols no ens han escoltat, com nosaltres demanàvem. La retallada de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, la falta d’un  tracte fiscal més d’acord amb les nostres aportacions, han estat alguns elements decisius per motivar la reacció d’una bona part de la població davant el govern espanyol.

Però l’element fonamental que ha tingut la major incidència en la resposta dels catalans és que no hem sentit que alguns dels nostres valors hagin estat respectats. Declaracions i polítiques desafortunades han tocat de ple en alguns dels nostres valors:

  • Respecte El demanem a la societat i per tant als governants. Ser escoltats i compresos és una necessitat vital de tots. Tots volem ser tractats amb correcció i tractats d’igual a igual.
  • Justícia. Les persones necessitem sentir que tenim un tracte just.
  • Ètica. La societat ha evolucionat i avui per molts ciutadans la corrupció no és acceptada (i especialment quan la vida per ells és difícil).

Deia que quan els valors no son respectats, es posa en funcionament el sistema emocional de les persones. Sentim dolor. A vegades molt dolor. I la reacció més humana és voler marxar del focus que ens produeix el dolor. Certament que amb la raó, hauríem de pensar en com fugim del dolor per no caure i fer-nos encara més mal. Però hi ha moments en els que les emocions guanyen a la raó. I sovint és llavors quan el mal és encara més gran.

El “sistema” avui plora, està trist, preocupat, enfadat, sent ràbia, frustració i impotència. I no és opinable el que sent la ciutadania, ni cada persona, perquè les emocions, son les que son. No podem canviar el que sentim, sinó que només podem viure-ho.

Les persones, hem de saber viure les emocions. Les hem de saber viure i superar i mirar de trobar l’objectivitat per fer l’anàlisi correcte i des d’aquí decidir quin és el millor a seguir per assolir l’objectiu que es vol aconseguir.

Per alguns o per molts, avui, la independència és la solució, atès que és el model jurídic que ens allunya i aïlla del focus del que prové el dolor que sentim. Per altres és el diàleg i l’acord per trobar fórmules polítiques que donin resposta a les diferències que ens separen.

Més enllà de trobar solucions polítiques, -que s’hauran de trobar- per donar resposta a un problema que afecta en molts sentits a milers de persones, la base de la solució passa per posar l’atenció en el respecte als valors de totes les persones. Pot semblar una simplesa, però en realitat és el més important i és l’únic camí real per arribar a la solució.

Aquest és gran repte i el que ens pot portar a una societat més neta, més equilibrada i més justa.

Avui la societat catalana, no clama fonamentalment- per la independència, pel federalisme o per la confederació com a resposta jurídica o política, sinó que demana una societat que funcioni per valors:

  • RESPECTE per a tots: per tal que som tots i cadascun de nosaltres.
  • Un tracte JUST per a tots. Un sistema judicial independent, objectiu i professional que tracti per igual a tots i partint realment de la presumpció d’innocència.
  • HUMILITAT: tots som iguals. Ningú és més que ningú. Ningú ha de ser guanyador ni perdedor. Tots hem d’estar bé.
  • Uns governants ÈTICS i NOBLES que pensin en el bé de tots i no en el bé individual ni de partit.
  • I avui la societat crida per la JUSTICIA SOCIAL.

Ens cal doncs aprendre, del que ens aporta el lideratge transformacional. Es tracta de que tots ens tractin i nosaltres tractem als altres, com voldriem ser tractats. I això ens obliga a excloure el judici, la culpa i el menysteniment cap a les altres persones pensin el que pensin i siguin com siguin.

L’objectiu gran i noble és el trobar el camí que doni el millor per totes les persones, deixant enrera els egos personals, les creences limitants  i fer-ho amb humilitat, esforç, generositat i coratge, treballant junts pel bé comú.

Aquest és el veritable repte d’avui. El de fer una societat fonamentada en valors i que funcioni sense el judici, la culpa i el menysteniment cap als altres.  Hem de ser capaços de construir-la entre tots, amb emoció, si, i també amb la raó, amb serenitat i maduresa, sinó el nostre país, -sigui amb la fórmula jurídica que sigui- seguirà plorant per moltes raons.

És un repte difícil. Però és el camí que podem fer per contribuir a fer un mòn millor entre tots.

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.