El principal element sabotejador del lideratge: les inseguretats personals

El principal element sabotejador del lideratge: les inseguretats personals

El principal element sabotejador del lideratge: les inseguretats personals

Son molts les característiques i competències d’un bon líder. Moltes d’elles es poden entrenar i aprendre.

La creativitat, l’ordre, la definició d’objectius, el treball en equip, -entre d’altres-, son competències que poden ser apreses i millorades.

Cada persona tenim de forma natural un conjunt molt important de punts forts i competències que ens donen la facilitat per dirigir, treballar i desenvolupar les nostres responsabilitats.

Un dels elements clau dels directius, és la capacitat d’establir bones relacions personals. Aquest és normalment el repte més difícil en tot tipus d’organitzacions.

Tots coneixement persones amb responsabilitat que son molt difícils de tracte. Normalment aquestes dificultats venen motivades per les inseguretats personals. Aquests poden tenir moltes formes i expressions.

Parlar d’inseguretats personals és refer-s’hi amb un nom genèric.

Per la cultura, educació i entorn en el que les persones creixem, tenim uns conjunt d’impactes que tenen efecte directe en el nostre sistema emocional. Partint que la pràctica totalitat de pares estimen als seus fills, podem comprendre que aquests carències emocionals poden venir donades per la forma en que hem percebut aquesta estimació.

Pares i mares més o menys durs o exigents. Pares i mares més o menys freds. Pares i mares més o menys expressius. Germans amb qui s’ha establert una relació de més o menys competència. Son molts els elements que influeixen en la solidesa de la nostra autoestima. L’autoestima, igual que les inseguretats, son paraules molt genèriques que defineixen poc les emocions de les persones.

Però les inseguretats ens marquen a tots, i és un dels elements que van directament relacionats amb la capacitat de ser o no un bon líder, de saber definir i assolir objectius, de tenir capacitat o no d’establir relacions interpersonals de qualitat, de treballar amb més o menys facilitat en equip…

Les inseguretats personals generen missatges interns en diversos sentits: “no soc prou intel·ligent”, “soc mediocre”, “no en sé prou”, “no soc prou competent”, “no en sé”, “no en sé prou”, “no soc bon comunicador”, “no se’m entén”, “no caic bé”, “no agrado”, “soc esquerp”…

Davant d’aquests missatges interns que generen les nostres inseguretats, les persones reaccionem. Les reaccions es produeixen en dos sentit: o per sobreactuació o per infraactuació.

Algunes persones per compensar el seu sentiment de “menys que…” o “o no tant com…”, generen sobreactuacions mostrant hiperactivitat, una agenda extremadament plena, temps molt ocupat, el seu elevat poder econòmic, signes ostentosos de vida, un elevat nombre de relacions socials, o relacions amb “alts càrrecs” de la societat entre d’altres, pensant mostrar així el seu “poder” o “la seva importància”.

Les persones amb més inseguretats emeten judicis permanents cap als demés, doncs necessiten “fer petits” als demés, respecte a ells mateixos. Aquest judicis poden agafar diferents formes: acusacions, falsedats, menysteniment, enuig… És possible trobar persones que tenen importants inseguretats personals, que menystenen el coneixement dels altres, el seu lloc de treball, l’organització, la seva tasca, etc..

Els principals elements que fan servir les persones insegures son: el judici, la culpa cap als altres, el despreci i el mur de distància.

L’excés d’ego és també un dels seus símptomes més evidents.

Altres persones, com a resposta a les seves inseguretats, responen mostrant-se discrets, callats o passant desapercebuts en les diferents reunions socials o llocs de treball. En molts cassos son persones que no aspiren a ser promocionats per exemple, perquè la seva pròpia veu interna no els ho permet.

Normalment les persones amb inseguretats importants, “culpen” als altres de tots els problemes i errors i assumeixen poc les seves responsabilitats.

Les inseguretats personals son el primer que es veu d’una persona, si bé és el que tots volem evitar mostrar. Tenim poca consciència de tot el que fem per “dissimular” als demés les nostres inseguretats. De fet, ho fem d’una manera quasi automàtica.

Les paraules son una de les eines en la comunicació, però esdevenen gairebé insignificants quan son utilitzades per tapar inseguretats. El valor de la paraula en la comunicació agafa tota la seva importància quan es fa servir des jo més complert de cada persona i per tant des de la seva seguretat natural.

Les inseguretats personals porten a les persones a voler ocupar càrrecs, considerats d’èxit social, sense tenir el perfil adequat i sense estar preparats per fer-ho.

Cal deixar clar que hi ha moltes persones que ocupen lloc de molta responsabilitat que estan totalment preparats i que gestionen correctament les seves inseguretats.

Les inseguretats personal son inherents en les persones. Tots en tenim. El més important és disposar-nos a reconèixer-les Fixar-nos en elles, i adonar-nos de les nostres reaccions quan en son conseqüència. Aquest és el primer pas per superar-les. Prendre’n consciencia ens fa cada dia més segurs de nosaltres mateixos.

La major part dels conflictes que vivim en la societat, venen motivats per les inseguretats personals de les persones implicades. Podem trobar exemples clars en els conflictes entre empreses, entre departaments, entre directius, o entre polítics i partits politics.

Un dels principals reptes de la nostra societat, és donar educació emocional a les persones, perquè sàpiguen gestionar les seves inseguretats i per tant actuar des del seu jo més complert.

Per la importància d’aquest tema, en seguirem parlant en post posteriors.

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.