Preparats per la complexitat i la incertesa?

Preparats per la complexitat i la incertesa?

Preparats per la complexitat i la incertesa?

La tecnologia avança amb la investigació. Avui s’aplica a tots els camps i el que fa cinc anys ni intuíem, avui ja és una realitat. L’internet de les coses i el 4.0 avancen imparablement per donar resposta a múltiples situacions (industria, salut, esport, lleure, seguretat, art…).

Vivim en un món inter i híper comunicat en el que la informació es transmet gairebé al que podríem dir “velocitat de la llum”. El que avui esdevé o es diu, en pocs segons es coneix a l’altre costat del planeta i viceversa.

El coneixement es crea, es comparteix (també es còpia sense donar cap valor a la font que l’ha creat) i s’expandeix a través de la xarxa.

Rebem informació per moltes vies: internet s’encarrega de donar cobertura a molts mitjans: radios i televisions per cable, xarxes socials, diaris digitals i mitjans clàssics encara existents.

La quantitat d’informació que circula és immensa i és ja pràcticament impossible distingir el que és veraç del que és fals.

Generem residus que contaminen el planeta i tendim a la seva destrucció contínuament.

El repartiment equilibrat de la riquesa està lluny de ser realitat. I les injustícies socials no paren, sinó que en tot cas s’incrementen. El quart món és una realitat diària al nostre coeixistint amb els grans avenços tècnics en comunicació i en la investigació.

Son molts els països que no disposen de medicaments, vacunes, educació, aigua i feina per la població, sense que els qui tenen el poder d’evitar-ho, ho facin.

I tot això és una realitat, mentre viatgem d’un punt a l’altre del planeta en unes poques hores. Per tant el món és abastable pel que ens interessa, mentre que és abandonat a l’hora de reparar les circumstàncies més dures per les persones que hi viuen i malviuen.

La política, la gestió pública, i la comunicació permeten fer i dir “que tot és possible”, sense posar per davant l’ètica, al rigor i la veracitat.

En paral·lel, sota el paraigües d’innovació i competitivitat, els treballadors estem en una carrera imparable de millora continua i d’adequació constant a les noves situacions.

Per tant si observem l’impacte que rebem les persones en un dia qualsevol com avui, ens adonarem que vivim sotmesos a una forta pressió: constants i ràpids canvis tecnològics que ens tenen una incidència directa, la competició per un lloc de treball, l’exigència per ser competitius, el gran volum d’informacions (contradictòries, tendencioses, falses i certes) , corrupció política i pública, injustícia social i falta de valors en la direcció de molts tipus d’organitzacions.

Tot plegat configura un món complex.

A on serem i com estarem en el món d’aquí a 5, 10 o 15 anys?

Biològicament els humans ens adaptem als canvis. Les especies que no s’adapten desapareixen i és per això que els esdeveniments d’aquest moment del segle XXI, ens obliguen a adaptar-nos per difícil que ens sembli.

També els humans gestionem els impactes que rebem.

Som capaços de d’adaptar-nos als molts impactes i als molts i ràpids canvis. Sinó ja no hi seriem. Sabem que hem d’optar per la millora continua, per aprendre, per l’adaptació i la flexibilitat, encara que no ens sigui fàcil.

La gran complexitat en la que vivim, incorpora en la seva gènesi, la incertesa.

Tots els canvis incorporen incertesa. Quan no sabem el que ens espera, la incertesa apareix en les nostres vides.

Però… de què està formada la incertesa?

El principal element que la forma és la por. No sabem què ens passarà en el futur.

Les persones sentim por perquè en part és una emoció que ens protegeix, doncs ens informa de la falta de control i per tant volem trobar la màxima protecció davant l’amenaça o suposada amenaça.

Però la incertesa també genera energia per poder fer front a un futur desconegut. Ens obliga a moure’ns per mobilitzar els nostres recursos.

En moments d’incertesa cal connectar amb el més profund de nosaltres. Hem de saber que és una eina al nostre servei. Ens ha de permetre descobrir que tenim recursos per fer front al que avui son riscos, i que els riscos mentre ho son, no son la realitat.

El control és normalment una resposta a la incertesa. I les persones no podem controlar-ho tot. La por ens fa augmentar la necessitat de control. De fer les persones més insegures son les més controladores (amb ells mateixos i amb els altres).

La incertesa pot ser molt angoixant en els casos on els riscos son importants i objectius, perquè el perill és real.

Però en moltes ocasions la complexitat ens porta a la incertesa pel camí de la por i de la falta de control.

Ser conscients que vivim en un món molt complex, on els impactes de tot tipus son importants. És aquesta consciència la que ens ha de permetre agafar el camí més essencial: la confiança en nosaltres mateixos. Només aquesta confiança en permetrà disminuir la por i el control, augmentar la flexibilitat i la capacitat d’adaptació.

Aquest és el camí per descobrir com viure la incertesa en un món complex.

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.