És possible una política responsable pensada per les persones?

És possible una política responsable pensada per les persones?

És possible una política responsable pensada per les persones?

Probablement moltes persones al llegir aquesta pregunta respondran instantàniament amb un “no” rotund.

Tant Espanya com Catalunya son joves democràticament, doncs els més de 40 anys de democràcia no ha estat suficients per crear una cultura política amb fonament per donar resposta als requeriments d’una democràcia madura. Els motius poden ser múltiples: la llarga dictadura, mancances al fer la transició, el tipus d’educació, l’incomplert model europeu, el caràcter mediterrani, …

Estem vivint uns temps en el que el desprestigi de la política és total i no té el reconeixement ni la confiança dels ciutadans. La distància entre els discursos i les accions dels polítics i, les necessitats dels ciutadans, és enorme.

La comunicació immediata a través de les xarxes socials té un impacte directe en la política a tots els nivells. Es fan comunicacions molt breus i en molts cassos poc reflexionades, que busquen captar l’atenció dels seguidors.

La immediatesa i aquesta necessitat de captar l’atenció, ocupen l’atenció dels polítics que les emeten.

Els ciutadans som en definitiva uns lectors, -seguidors d’informacions-, a les que donem credibilitat en funció de la “hipotètica” coincidència de pensament que tenim amb qui les emet.

Per altra banda, els polítics viuen sotmesos a un sistema que els dona poc marge de maniobra per actuar d’altra manera. Avui compta el titular i l’impacte. Compten els seguidors que acaben essent la llavor dels vots en unes eleccions.

I tot plegat busca que es compleixi la regla d’or: “més vots son més poder”.

La política busca estar en el “poder”. És a dir, el polític busca “governar” per poder decidir i fer les accions que considera adequades.

Però.. per què vol governar un polític?

Podem respondre que vol governar per posar en pràctica unes polítiques que considera que son millors pels ciutadans.

Però sovint el que mou especialment al governant és mantenir-se en el “poder” i l’oposició busca erosionar al governant.

I és just en aquest punt on govern i oposició perden de vista el veritable objectiu de la política: “servir al ciutadà”.

És força usual escoltar als polítics (governants i oposició) parlar de valors. Però el problema és que actualment hi ha més política de comunicació que política de valors.

És important haver estat en política per conèixer realment la dificultat de l’exercici de la política. El polític està sempre sotmès al necessari i important control de l’oposició, però també a l’erosió de forta intensitat. Erosió que en moltes ocasions pot venir del seu propi partit.

És cert que tot plegat forma part de l’essència de la democràcia.

El problema és que actualment s’ha sobrepassat els límits per aconseguir l’erosió de l’adversari i avui la política es permet “el tot és vàlid” per la consecució del poder. Falta de rigor, falsedats i mentides han passat a crear la nefasta denominació de la “post-veritat”.

El sistema polític està vivint una veritable crisi.

És doncs el moment de passar a la política de valors en la que el bé de les persones sigui el que uneixi el govern i l’oposició. En els temes que afecten directament a les persones cal aprendre a treballar per consens (educació, sanitat, benestar social i seguretat) i arribar a acords que prioritzin els ciutadans per sobre dels interessos individuals.

La societat actual demana política de valors: respecte, honestedat, sinceritat i compromís.

La política de valors, la fan les persones que aprenen i saben treballar per valors. No es tracta només de parlar de valors, sinó actuar d’acord amb els valors. Aquesta manera de fer es pot aprendre i cal que s’aprengui. És necessari donar la importància que es mereix a l’educació, perquè l’educació de qualitat inclou necessàriament l’educació emocional i l’educació actitudinal i per tant l’educació per valors.

L’exercici de la política sense valors és el de les persones insegures, amb complexes d’inferioritat i amb egos desmesurats que per sobreviure actuen sense escrúpols i donen compliment al lema “del tot es vàlid per seguir en el lloc”.

Els ciutadans no podem acceptar aquesta política. Hem de comprometre’ns individualment , -també nosaltres-, a actuar per valors, acceptant que tots fem errors. No podem demanar als altres, el que nosaltres no ens proposem complir.

Per tant, des del meu punt de vista si que és possible fer política responsable pensant en el bé dels ciutadans. Es pot fer si es fa política d’acord amb els valors.

La responsabilitat es de tots: Dels mitjans de comunicació. Dels ciutadans per comprometre’ns a actuar-hi per poder demanar-ho als mitjans de comunicació als polítics. Tots plegats ens hem de comprometre a comprovar les informacions abans de creure-les, a tenir judici crític i a reconèixer els nostres errors quan els tenim.

El camí no és simple ni la solució immediata. Però no hi ha altra camí per mantenir una societat sana i que trobi solucions als problemes que l’afecten.

Podem pensar-hi i sobretot podem intentar fer accions en aquesta direcció per aconseguir-ho.

La paraula clau és educació i educació amb valors. Llavors la resposta és “Si. La política responsable és possible”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.