Podrien els reis mags portar el lideratge transformacional al Congrés dels Diputats?

Podrien els reis mags portar el lideratge transformacional al Congrés dels Diputats?

Podrien els reis mags portar el lideratge transformacional al Congrés dels Diputats?

Podrien els reis mags portar el lideratge transformacional al Congrés dels Diputats?

Ahir va coincidir la nit de Reis amb el debat d’investidura del President del Govern Espanyol.

Portem ja molt temps, anys, en els que la política ha canviat el seu sentit essencial de ser. D’alguna manera s’ha normalitzat el “tot és vàlid” per tenir el poder.

Aquests dies en el “debat” s’ha posat clarament en evidència. Per cert, una cruel evidència escoltar la gran quantitat d’insults i la falta de respecte la que alguns grups dirigeixen al candidat a la presidència del Govern i a altres grups.

L’allunyament del que és i ha de ser la política amb el que està succeint, és tan gran que fins i tot en diferents àmbits s’ha acabat normalitzant aquesta manera de fer.

És fàcil escoltar a les persones del carrer, dient que no es pot creure a cap polític, ni a cap partit, doncs només pensen en ells mateixos. I per altra banda, tenen més possibilitats de fer política aquells que tenen més capacitat de resistència als insults.

I això dol. Dol perquè fer i ser avui en política té molt mèrit. Qui creu fermament en la política com aquell espai que treballa per millora la vida dels ciutadans, ho té difícil. Molt dur.

La política de l’espectacle és un bon espai per les persones sense cap mena d’escrúpol. Però és l’espai més advers per les persones amb valors que volen treballar per millorar la vida de tots.

Cal dir-ho alt i clar. Encara que sembli impossible, en política hi ha moltes persones que s’hi dediquen amb voluntat de servei. Aquestes ho passen molt malament. I si, n’hi ha un grup, -excessiu-, que només volen ser-hi per defensar els seus propis interessos, fent adulació del seu ego i movent-se en contra dels interessos dels ciutadans. Malhauradament aquests darrers son els que més es fan sentir i aquests son els que tapen la bondat de la política.

Estem en un moment en que veiem, escoltem i vivim el retrocés de molts drets i llibertats que havíem guanyat en democràcia. Hi ha grups polítics que en fan bandera. Tot es pot embolcallar amb bones paraules i amb la part del punt de vista que més interessi. Però, NO.

Hi ha principis i valors que han de ser inamovibles.

El principal és el respecte a les persones. I aquest respecte s’ha de veure en les diferents vessants: el respecte a les idees de cadascun, el respecte a la igualtat de drets dels diferents sexes i procedències, el respecte a la tendència sexual i el respecte a les persones inclou indiscutiblement la priorització de la justícia social, donant igualtat d’oportunitats a tots i cuidant als qui més ho necessiten.

La pau és l’expressió màxima del respecte a les persones. En el segle XXI no hi ha cabuda per la guerra, ni per la guerra amb armament, però tampoc per la guerra dialèctica o d’altre tipus.

Per tal que els polítics i els ciutadans ens trobem en l’espai de la pau, hem de ser capaços de respectar-nos. I això significa que hem de formar-nos i educar-nos per saber-ho fer.

Les emocions ens guien en moltes ocasions. I és ben cert que davant de les injustícies més grans, l’emoció ens pot a tots. Però també hem de saber fer servir l’eina del veritable diàleg. Dialogar és escoltar i comprendre el que l’emissor expressa i necessita i és saber expressar el que pensem, el que volem i el que necessitem. En aquest diàleg, sempre hem de saber que hi ha un objectiu per sobre del nostre: “el bé comú”. La pau és una de les expressions més fermes d’aquest bé comú.

Totes les persones hem de poder aprendre a gestionar les nostres emocions i hem d’aprendre a dialogar i per tant a respectar als altres.

Bé és cert que per algunes persones comprendre la importància del diàleg, del respecte i de la pau els és difícil. I els és difícil perquè han crescut en àmbits on aquests valors no existien o no eren importants. Però poden i n’han d’aprendre.

Quan parlo en tantes ocasions, de lideratge transformacional, em refereixo exactament a això: a aprendre a respectar i a dialogar per assolir el bé comú. Bé comú que s’expressa en justícia social i en la pau.

Aprendre lideratge transformacional és difícil. Requereix de metodologia. I sobretot requereix de coratge per superar allò que creiem que no som capaços de saber fer i humilitat per disposar-nos a reconèixer-ho i aprendre’n.

pots llegir més sobre lideratge transformacional prement aquí…

L’expressió més clara de falta de formació en lideratge transformacional la vàrem veure ahir al debat d’investidura al Congrés dels Diputats, per part dels grups que van faltar el respecte a la resta de l’hemicicle i en definitiva a tots els ciutadans.

I una pensa que pots ser la màgia de la nit de Reis, pot fer possible que algunes persones comprenguin la veritable importància d’aprendre lideratge transformacional. És a dir que aprenguin a funcionar, dirigir i liderar per valors: Respecte. Sinceritat. Justícia. Igualtat. Generositat i voluntat de servei.

Podem esperar més o menys temps, però si volem veure la nostra societat amb convivència no hi ha altra camí que el d’aprendre a funcionar per valors.

Jo seguiré parlant-ne i escrivint cada setmana. I qui sap si algun dia, el Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya, i.. el Congrés d’Estats Units em demanen els meus humils serveis o els d’altres professionals que també s’hagin dedicat i es dediquen al tema.

Entretant miraré de practicar els conceptes apresos, que ni per mi ni per ningú ens son gens fàcils. Però intentem-ho una i mil vegades. Actuar amb Valors és la paraula. Per molt que ens costi a tots, FEM-HO!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.