Per què és tant difícil, actuar d’acord amb els valors?

Per què és tant difícil, actuar d’acord amb els valors?

Per què és tant difícil, actuar d’acord amb els valors?

Per que és tant difícil actuar d’acord amb els valors?

He parlat en moltes ocasions del lideratge transformacional o lideratge per valors. No es tracta, “només” de ser bona persona, que, per si mateix és necessari i important, sinó que actuar d’acord amb els valors és un camí que ho facilita.

Però per que és tant difícil?

Per una banda podem dir que no ens educat per identificar els nostres valors. És freqüent que parlem de valors, com un genèric! Però quins son de veritat els meus valors? Tots? Els meus valors son la generositat, el respecte, la justícia, la bondat, la llibertat, la lleialtat, la sinceritat, …? O aquest son els que m’agraden?

Que fàcil es dir i dir-nos que ens agraden els valors i que actuem per valors….

Però tots actuem d’acord amb els nostres valors? Tots tenim els mateixos valors?

No. Clarament no. I el fet de que les  persones tinguem valors diferents és un element positiu. És més: és una realitat.

En el fet de que les persones tinguem valors diferents es troba l’explicació de les nostres reaccions diferents.

Aquesta setmana una bona col·laboradora em deia: ara entenc la teva reacció i la d’un amic meu sobre determinats fets! M’ha costat! Però ara ho entenc: reaccioneu amb dolor i amb coratge davant de la injustícia social i davant de la mentida i la deslleialtat.

Cada persona reaccionem de diferent manera en funció dels nostres valors. Per uns, les injustícies, les mentides i les deslleialtats ens fan aixecar de la cadira. Altres es mobilitzen abans per altres fets. Tot es legítim.

Les persones reaccionem diferent en funció de quins son els nostres valors principals. I per això ningú es millor ni pitjor.

Però, sabem quins son els nostres valors? Com deia, poques vegades perquè no ens han educat en saber-ho fer.

El veritable problema apareix quan no coneixem realment els nostres valors, però tot i que pensem que podem  fer-ho per intuïció.  Actuem sense tenir coneixement real dels valors propis i els dels altres.

Les persones tenim mecanismes que ens permeten autoenganyar-nos amb diferents raonaments i excuses per defensar el que ens convé, encara que en el fons sapiguem que no estem fent el que es honest.

Cada vegada em sembla mes greu la falta de coratge per comprometre’ns amb ser sincers amb nosaltres mateixos. Requereix també de coratge i d’humilitat. I clar a ben segur significa renuncies econòmiques i d’ego.

I qui sap si molts de nosaltres no tenim ni la capacitat de saber que és important estar en aquesta societat actuant d’acord amb els valors. Per saber-ho cal mirar-se al mirall amb la voluntat de ser realment sincers reconeixent les nostres mancances en forma de pors, d’inseguretats, de complexes d’inferioritat, de necessitats de reconeixement, de necessitat d’èxit social, de necessitats econòmiques, de necessitat de sentir-nos “ser”.

Quan ens falta aquesta competència per saber identificar els nostres valors i d’actuar d’acord amb els valors, sovint les actuacions son en forma d’atacs, enganys, autoenganys, deslleialtats, mentides i traïcions.

I mentre… els dies passen la societat ho pateix.

Abans de que sigui massa tard, val la pena de que tots, “tots som tots”, ens mirem el mirall i ens comprometem a ser realment honestos. Primer amb nosaltres i després amb els altres.

És clar que és difícil .Es evident que a tots ens costa. Però al final, i justament serà al final de la vida que sabrem si ho hem fet o no.

Pots llegir més sobre el tema clicant en aquest enllaç…

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.