Objectius o principis? No tot és vàlid

Objectius o principis? No tot és vàlid

Objectius o principis? No tot és vàlid

Una reflexió en aquest moment de la història. Hem de renunciar als nostres principis per assolir els nostres objectius? No tot és vàlid. 

Vivim un moment de la història caracteritzat per la competitivitat, especialment, en el que anomenem primer món.

Avui la nostra societat ens ho posa difícil.

  • Internet és una veritable revolució. La informació es transmet ràpidament i està a l’abast de tots.
  • Son moltes persones que habiten en els nuclis més poblats de la terra. Les grans ciutats aglutinen la majoria de la població.
  • La tecnologia substitueix en bona part la feina de les persones.
  • Hi ha accés al coneixement. És el moment on hi ha més joves formats i ben formats.
  • Moltes  persones ben formades no troben feina amb condicions que estiguin d’acord amb els seus coneixements.
  • Les estructures governamentals han creat més obligacions econòmiques als ciutadans que mai.
  • La cultura social crea a través de la publicitat una gran quantitat d’ obligacions socials.

Tot plegat ens porta a viure en una societat el que per poder donar resposta a totes aquestes “obligacions”, hem anat normalitzant el “tot és vàlid”.

L'estatuts social ens limita
L’estatus social fa presoners a moltes persones

L’estatus social i la bona imatge, complir amb el que suposadament s’espera de les persones i les obligacions consumistes a les que estem sotmesos, -moltes vegades de forma inconscient-, ens han portat a viure una societat a vegades descarnada.

 

Fa pocs dies, en una conversa amb una persona que admiro pels seus valors, em deia que estem en un moment en que hi ha persones que han incorporat com a una normalitat el no haver de decidir entre “principis i objectius”.  Simplement han escollit viure per arribar a cobrir els seus objectius.
Per alguns, els principis han quedat enrere.

En política, en economía i en diferents àmbits de la nostra societat s’està normalitzant les actuacions sense ètica ni respecte pels demés.

Si analitzem amb deteniment el què hi ha entre aquesta renuncia als principis i a l’actuació per valors, per poder assolir els objectius -socials i econòmics-, ens adonarem que el que mou primordialment és per obtenir el reconeixement extern.

Quan les persones ens movem per aconseguir el reconeixement extern i especialment el reconeixement social, estem clarament mostrant que internament tenim mancances personals que no ens fan sentir plens.

Respecte és la resposta
No es pot fer mal a les altres persones, pels nostres interessos.

Cada vegada més s’aplica el “tot és vàlid” per aconseguir l’objectiu, és a dir per aconseguir diners i una determinada posició social.

La política n’és un exemple.

Podeu trobar més informació prement aquí.

 

En pocs anys la política ha incorporat com a norma el dir i el fer el que a una persona o partit els “convé” per atraure més votants. Son molts els ciutadans que ja normalitzen que el que diuen els polítics és simplement “fals”.

No només els polítics menteixen
La política ha normalitzat la mentida

Avui per molts  polítics el més important és tenir el poder, sense pensar en el que és bo pels ciutadans.

L’ètica i el respecte pels demés ha deixat d’existir en la política. I la política té un impacte i una influència directe en la societat.

Una part de les tertúlies de televisió i radio, han incorporat persones que emeten missatges partidistes sense respectar si el que diuen és veraç o és mentida, defensant els seus propis interessos o dels interessos de les persones a qui es deuen, sempre per donar compliment a objectius finals econòmics o de poder.

Aquesta renuncia a actuar per valors i per tant del respecte a les persones, s’ha estès als diferents àmbits de la societat. Mostrar-se socialment poderós i poder pagar els diferents símbols que fan a les persones socialment poderoses, permet la normalitat del “tot és vàlid”.

La nostra societat ha de connectar amb la humilitat individual i social i sincerar-se amb ella mateixa. És moment de deixar enrere les creences que ens limiten, dels “bons i dels dolents” i “dels meus o dels altres” i sobretot hem de deixar enrere la necessitat de mostrar-nos “més” del que som.

El veritable valor de les persones és el de mostrar-nos com som, treballar per poder viure en un sistema que evidentment no ens ho posa fàcil. I a l’hora ens hem de comprometre en accions que millorin el sistema.
Avui el dret al treball, a la vivenda i a una vida digne és encara un tema impossible o molt difícil per a moltes persones.

No tot és vàlid.

No podem admetre que ens cal triar entre principis o objectius (socials i econòmics).
Només podem actuar d’acord amb principis i valors. Respecte. Compromís social. Humilitat i veracitat és el que reclama a crits la nostra societat.

Aquest no és un missatge amable ni irreal. És un missatge que expressa una necessitat imperiosa en els nostres dies.

I és moment de que tots ens mirem al mirall i ens preguntem com dormim quan considerem normal que actuar sense principis es justifica per tenir un nivell social al que no arribem amb el treball diari.

Tots tenim valors. Actuem d'acord amb ells.
La societat necessita funcionar per valors

El lideratge personal és això. És aprendre a actuar d’acord amb els valors i implicar-nos netament per millorar la societat, encara que això no ens dongui el reconeixement social com a medalla.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.