De nou és temps pel renaixement: una nova visió del món.

De nou és temps pel renaixement: una nova visió del món.

De nou és temps pel renaixement: una nova visió del món.

Article a Nació digital.

De nou és temps pel renaixement: una nova visió del món.

El renaixement com a moviment cultural i artístic va dominar Itàlia duran tel segle XV i la resta d’Europa durant part del segle XVI. Es va inspirar en el món clàssic de Grècia i Roma i va fer renéixer l’esperit de l’època clàssica. Tot va girar al voltant de l’ésser humà entenent que la felicitat s’aconseguia a través del pensament, el coneixement i l’art. L’idea era l’individu polifacètic i universal que coneix i domina totes les branques del coneixement. Es considerava la natura i l’individu com un “tot”, harmònic i perfecte en el que els artistes el contemplen amb regles i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció.

Els artistes representaven el nu de la figura humana i tenien interès en captar els sentiments de l’ésser humà. Es preocupaven pel domini de l’espai organitzat i proporcional. Es donava importància a l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l’expressió dels rostres.

Sis segles després necessitem el mateix que els artistes van definir i representar tant bé. És temps de posar la persona i la natura al centre, de posar atenció en l’ essència, en el pensament, en el coneixement, en l’equilibri, en l’harmonia i en la proporció.

La COVID-19 ha arribat en un moment de la història en el que la societat que està marcada pel desequilibri i per la falta de proporció. El consum excessiu, irresponsable i inconscient, la lluita buida pel poder, la cerca desmesurada de resultats econòmics i el menystenir a la persona com a centre de tota la nostra acció.

Vivim la incertesa del demà. Un demà que s’haurà endut a milers de persones, grans i fràgils, que amb el seu adéu han posat de manifest la societat que ja no serveix. Un demà que serà d’alguna manera una pàgina en blanc, en la que tots haurem de ser, d’alguna manera, “artistes” per la nova creació.

El full en blanc que sense trigar massa, tindrem al davant, no ha de ser una utopia. Ha de ser un temps per recuperar el que mai s’hauria d’haver perdut. És moment per tornar a l’essència del renaixement.

La persona i la natura han de tornar a ocupar el centre del nostre fer i del nostre ser. És moment per la justícia social i aquesta ha d’anar acompanyada de les corresponents polítiques governamentals que la prioritzin. Les persones grans han de tenir, sense excepció, l’atenció que en aquesta pandèmia no els hem donat, i que a ben segur feia massa anys que no els donaven. I també és moment de dotar dels recursos necessaris a les estructures públiques del país: sanitat, educació i recerca i seguretat.

Ara és definitivament el temps per treballar per la dignitat de les persones. Dignitat que no pot deslligar-se de la creació d’ocupació de qualitat, amb sous dignes que reconeguin el talent, l’experiència i el coneixement. És temps per formar en el coneixement més complert, amb aptituds i amb actituds. És temps d’ajudar realment a les petites i mitjanes empreses del país, perquè son elles les veritables creadores de llocs de treball.

El futur de la nostra societat, no pot deixar espai per la política partidista, pel poder buit de contingut, per la crítica inconsistent dels partits de l’oposició, per l’estratègia fonamentada en l’ego, pels sous indignes d’assessors que no tenen ni coneixement ni experiència.

És temps per passar realment a l’acció i ho hem de fer aprenent del renaixement, del segle XV i XVI. La persona i la natura al centre de tota acció. Ara és l’hora. I és l’hora per fer-ho tots. Fem-ho.

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.