Mirar, veure i tocar els intangibles

Mirar, veure i tocar els intangibles

Mirar, veure i tocar els intangibles

Vivim en la societat de l’alta velocitat de la informació. El que esdevé aquí, en pocs moments es coneix a tot el planeta. El twits donen informació immediata. I Internet ens dona accés a tots tipus d’informació, tant si és veraç o és falsa.

Les xarxes socials ens posen en contacte. A través d’elles diem que tenim “amics” dels que d’una bona part no en sabem res o ben poc de com estan realment, què senten, què celebren o què necessiten vitalment. I molts d’ells, no son amics nostres en el sentit veritable de la paraula.

El consum forma part de la nostra realitat. Roba i moda a molt baix preu, permet la renovació continuada del vestuari. Accessoris tecnològics formen part del nostre carret de la compra.

Aquests elements ens porten a viure amb accions i reaccions simples.

Un twit d’una persona que està en política pot generar un tsunami de reaccions, en el que només alguns es plantegen si el que s’ha dit és veraç o simplement és una opinió i un instint del moment, o fins i tot a quins interessos respon.

Els influences i youtubers triomfen a través de canals de comunicació que connecten amb el desig de rebre uns determinants missatges sovint buits de contingut.

En la nostra societat cada dia es dona més valor al soroll. Soroll en forma de paraules, imatges i compres.

En paral·lel coexisteixen els canals amb missatges d’autoajuda amb frases eloqüents dels seus principals autors. Les xarxes apel·len a les frases de Pablo Coelho i les de la Mare Teresa de Calcuta. Fet lògic, si comprenem la buidor que ens dona aquest soroll i la necessitat vital de les persones de connectar amb el més essencial.

És fàcil escoltar a les persones , –si les escoltem seriosament-, a reclamar atenció i un tracte just. De fet, en mig del soroll, tots volem ser escoltats, estimats i respectats.

Els intangibles son el fonament d’una societat.

És un intangible, la capacitat d’establir relacions personals de qualitat fonamentades en la sinceritat, la lleialtat i el respecte.

És un intangible, la capacitat de treball en equip i l’establiment de relacions professionals fonamentades en la confiança.

És un intangible el rigor, la sinceritat i la veracitat.

És un intangible el coneixement i l’educació.

Els valors son un intangible.

Els governs, tant sigui de l’etapa i nivell, prioritzen les accions amb tangibles. Es a dir, prioritzen fer edificis per sobre de l’educació i el coneixement. A la pràctica faran abans un hospital que l’ampliació de la plantilla de metges o d’infermeres i faran escoles abans que mestres i faran auditoris abans que músics i policies.

En les empreses es valora la titulació recollida en currículum acadèmic per sobre del coneixement i les competències personals.

Les institucions opten abans pels propis seus interessos i pel seu compte de resultats que per l’atenció als col·lectius a qui representen.

En definitiva és moment d’adonar-nos que els intangibles son el gran valor que sustenta una societat.

És moment de prendre’n consciència, perquè posant només l’atenció en allò que podem tocar amb les mans, estem portant a la nostra societat a un camí sense sortida.

Pot ser tots ho veiem. Alguns hi patim i pocs ens hi comprometem.

És hora de donar valor als intangibles, al coneixement, a les competències personals i actuar per valors.

Els tangibles han de ser fonamentats pels intangibles, sinó res tindrà sentit.

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.