Lideratge: un camí cap a la pau.

Lideratge: un camí cap a la pau.

Lideratge: un camí cap a la pau.

Lideratge: un camí cap a la pau.

Al llarg de la nostra vida son moltes les situacions que ens provoquen dolor, enuig, frustració, decepció o inclús ràbia i reaccionem davant d’aquestes situacions.

Aquest conjunt d’emocions son naturals davant de determinades situacions, com son les injustícies, la falta de respecte, la humiliació, l’abús de poder, el despreci, la mentida o l’engany. En moltes ocasions aquestes situacions les provoquen fets externs a nosaltres, mentre que en altres cassos, som nosaltres mateixos i el nostre estat interior, qui genera les emocions independentment del que passi al nostre exterior.

Afortunadament les persones no som màquines i moltes vegades les nostres emocions determinen les nostres reaccions, a vegades de forma gairebé instintiva.

El nostre cervell reacciona automàticament davant de les situacions que ens fan mal però també el nostre cervell té la capacitat de comprendre què és i com és la nostra emoció i sap analitzar la corresponent reacció. És llavors quan podem gestionar-les.

Si no fos així, el món seria només instintiu.

En situacions adverses, el nostre instint ens pot portar a cridar, a lluitar, a donar cops, a ser violents, a posar distància amb la situació o amb les persones o a tancar-nos amb nosaltres mateixos.

El lideratge és també aquell estat d’evolució personal que ens permet saber analitzar el nostre propi estat, llegir bé la situació i a definir un pla d’acció d’acord que podrem dur millor a terme en funció de la nostra maduresa personal.

Certament, quan es sent dolor és més fàcil cridar que parlar, és més fàcil fer soroll que dialogar i és més fàcil mantenir-se enfadat que arribar a acords.

Fa uns anys, una persona coneguda meva va voler fer un cafè amb mi per donar-me un missatge personal: “Estic a favor de la violència per defensar una causa”. D’aquella conversa, recordo especialment la meva reacció: “Ah. D’acord”. Jo no podia estar en desacord amb la seva reacció. Era la seva manera de ser i de pensar.

La meva reacció era diferent: sempre estic en contra de la violència i a favor de la pau.

Estar a favor de la pau, significa practicar la pau. I això vol dir que s’ha de dedicar esforç a escoltar sincerament als altres, estar disposats a comprendre’ls i comprendre’ls i posar-se un mateix com a principal objectiu, l’acord pel bé de tots.

Aquestes accions son difícils de dur a la pràctica quan ens sentim agredits, incompresos i quan sentim que els nostres valors no son respectats.

Però el lideratge és imprescindible en aquests moments. En els moments més difícils de la vida, és quan cal saber trobar el millor de nosaltres i posar-lo al servei de tots.

Practicar la pau, significa renunciar a moure’s només per l’instint. Vol dir reflexió i autogestió. Significa també connectar amb la pròpia humilitat. És no voler guanyar per seguir alimentant en nostre ego. És no voler guanyar, -només- perquè és té raó.

Practicar la pau no és en cap cas renunciar als objectius. És necessari mirar-nos al nostre mirall intern i preguntar-nos què volem realment: assolir un objectiu o guanyar per complaure el nostre ego.

Practicar la pau es pot fer gestionant les nostres més intimes emocions, i per això ens podem fer algunes preguntes:  Què ens provoca realment dolor? Amb què i amb qui estem enfadats? Com estem d’enfadats amb nosaltres mateixos? Quan dolor sentim per no veure fetes realitat les nostres expectatives de la nostra vida? Quina és i com és la pau que nosaltres sentim internament? Com busquem a fora omplir la buidor que nosaltres sentim? Com busquem en el conflicte, la resposta al nostre propi conflicte?

El lideratge requereix de l’honestedat amb un mateix.

Les relacions humanes només son saludables quan som capaços de comprendre que guanyar per sobre dels altres no és l’èxit. Un món de guanyadors i perdedors és un món de fracàs.

Totes les persones ens movem en un poliedre complex de raons que son vàlides per cadascun de nosaltres.

El jo contra tu i el tu contra el jo, és el camp de batalla on l’ego de les parts ocupa el màxim d’espai. Sumar forces en el camp de batalla de l’ego, afebleix la humanitat.

És  més que mai temps per reclamar el lideratge i en concret el lideratge transformacional que és aquell que actua d’acord amb els valors del respecte, de la humilitat i de la generositat.

Pot llegir més sobre lideratge transformacional prement aquí…

I aquest no és un compte de fades d’un món irreal o impossible. Si som sincers, ho sabem. Això si, és un repte difícil, perquè és més simple moure’s per l’emoció que moure’s per la gestió de l’emoció i les raons.

El veritable objectiu son les persones, el seu benestar, la justícia social i la qualitat de les seves relacions.

És més difícil connectar amb la grandesa del ser humà que amb la petitesa del gran ego.

La frase que més bé ho resumeix és la de  Mahatma Gandhi

 “No hi ha un camí per a la pau, la pau és el camí”.

I el camí cap a la pau requereix de molta força interna, de coratge, de generositat, d’humilitat, -de veritable humilitat-, de superar l’ego –individual i col·lectiu-. Tot això sense defallir ni renunciar en els veritables objectius, sempre al servei del bé de totes les persones.

La pau comença nosaltres i en la pau que podem sentir internament cadascun de nosaltres.

Posem-nos-hi encara que ens costí. Té sentit per tots nosaltres, pels nostres fills i pel futur de tots.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.