El lideratge real: l’equilibri entre el ser i el fer

El lideratge real: l’equilibri entre el ser i el fer

El lideratge real: l’equilibri entre el ser i el fer

La confusió actual sobre el concepte de lideratge és important.

Generalment es parla de lideratge equiparant-lo amb la posició econòmica i social.

Les principals posicions en els organigrames de les institucions es referencien amb el nom de líder.

I res està més lluny d’aquesta “simple” realitat.

La societat actual estableix unes normes i unes condicions que ens empenyen a fer. Sovint fem múltiples activitats. Treballem. I quantes més hores ho fem, més sentim la importància del lloc que ocupem.

Les moltes hores de feina i un alt volum d’activitat ens eviten plantejar-nos el sentit veritable del què fem, del com ho fem, del perquè ho fem, de l’impacte que te el que fem per nosaltres mateixos i pels demés.

Sovint oblidem la importància del ser. Qui som realment? Per què ens dediquem a una determinada activitat i no a una altra? Sentim que te sentit el que fem? Ens fa sentir satisfets? El que fem, dona sentit a la nostra vida? O… ens deixem portar per una vida “quasi mecànica” en la que ens hi hem trobat?

En poques ocasions al llarg de la vida posem el focus d’atenció en el ser més que en el fer.

Puntualment ens ho plantegem davant de la mort d’una persona estimada o si ens trobem davant d’una veritable situació de perill de la nostra vida.

Deia Steve Jobs en el ja famós discurs en la cerimònia de graduació de Stanford el 12 de Juny de 2005:

“Recordar que em moriré aviat és l’eina més important que he trobat per ajudar-me a prendre les grans decisions de la meva vida. Perquè pràcticament tot: – les expectatives dels altres, l’orgull, la por al ridícul o al fracàs – s’esvaeix enfront de la mort, deixant només el que és veritablement important. Recordar que moriràs és la millor manera que conec d’evitar el parany de pensar que tens alguna cosa a perdre. Ja estàs nu. No hi ha raó per no seguir al cor”.

El lideratge és en definitiva alinear el ser amb el fer. I aquest és el repte veritablement important i sovint difícil d’assolir.

Coneixen’s a nosaltres mateixos és l’assignatura més difícil de superar. És difícil tenir el coratge de ser sincers amb nosaltres mateixos i renunciar a la nostra coneguda “comoditat incòmode”.

També ens és difícil acceptar que podem assolir allò que realment volem i que sense dubte està alineat amb el nostre veritable ser.

Una vegada més les nostres inseguretats més profundes son les que ens ho impedeixen.

El lideratge és en definitiva trobar l’equilibri entre el ser i el fer.

El bon líder és aquell que ocupa una posició en l’organigrama de l’organització que encaixa perfectament amb les seves capacitats, amb les seves competències, amb els seus valors i per tant amb la seva manera, real, de ser.

Quan aquest binomi està en equilibri, el fer s’equilibra. Ja no és necessari fer més molt mes del que és necessari, perquè en definitiva el fer és conseqüència del ser.

Moltes vegades el fer és un recurs fàcil per evitar plantejar-nos el com som en realitat i en conseqüència reconeixen’s completament a nosaltres mateixos.

L’educació emocional rebuda en els primers anys de vida és determinant per saber equilibrar el fer amb el ser.

Quantes més inseguretats personals mantenim en el nostre interior, més potenciarem el fer per sobre del ser.

Però la vida és una oportunitat constant per madurar i per tant descobrir el nostre ser i llavors alinear-lo amb el nostre fer.

Aquest és l’únic camí que ens porta al lideratge.

És important fer aquest camí, perquè quedar-nos “només” amb l’èxit social i econòmic ens pot deixar un buit tant gran com el tamany d’un pou negre del que no sabem sortir. O… quedar-nos sense un somriure vital en el “dur silló conegut terriblement incòmode“.

Ser i Fer. Aquest és el binomi. Trobar l’equilibri és el nostre repte.

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.