Lideratge, és la diferència entre “el vici del poder” i “l’ètica en el poder”

Lideratge, és la diferència entre “el vici del poder” i “l’ètica en el poder”

Lideratge, és la diferència entre “el vici del poder” i “l’ètica en el poder”

Lideratge és la diferència entre el “vici del poder” i “l’ètica en el poder”

Però… què significa poder? Què és tenir poder? Per què es vol tenir el poder? Per què algunes persones necessiten tenir poder permanentment? És bo  tenir el poder?  És dolent tenir el poder?
Per què tenim la necessitat de criticar tantes vegades a les persones que el tenen?

Podem buscar en el diccionari el Significat de la paraula PODER i trobarem diferents definicions:

  • Facultat que posa en estat de fer alguna cosa.
  • Dret o capacitat jurídica d’obrar per altri, i l’instrument o acta en què consta aquest dret.
  • Domini que hom té sobre algú o sobre alguna cosa.

També trobarem diferents tipus de poder (coercitiiu, de recompensa, legítim, de referència, expert, informatiu… Font : tipus de poder segons John R. French y Bertram Raven el 1959

Però avui la reflexió per compartir amb vosaltres la visió del poder que molts de nosaltres tenim actualment.

En aquestes dies d’agost he tingut l’oportunitat de veure la pel·lícula “El vici del poder” (Netflix), en la que es descriu la vida de Dick Cheney (polític i empresari nord-americà que fa ser el 46è vicepresident d’Estats Units. Ha sigut considerat el vicepresident més poderós de la història dels Estats Units).

La pel·lícula mostra perfectament què és el “vici del poder”,  essent un clar exemple del que mai ha de ser el poder d’un governant  i la mostra és el dolor que crea en la societat.

Hi ha un escena de la pel·lícula en que Dick Cheney li pregunta a Donald Rumsfeld  (Secretari de defensa d’Estats Units del Governs de Gerald Ford i de George Bush):

“En què creiem?”…
I  Rumsfeld respón amb és un gran i sarcàstic riure acompanyant de les paraules:
“en què creiem? Aquesta si que és bona…” jajajaja.

Crec que aquesta escena  de la pel·lícula és una mostra que representa molt bé el que mai ha de ser el poder.
I és justament aquest, “el vici del poder” el que destrueix la nostra societat. És en aquest “vici del poder” on tot es fa, on tot es permet, on tot s’hi val.. i no es té en compte ni es practica el respecte a les persones ni les seves necessitats ni els drets de la ciutadania.

El poder, entès com la força per poder canviar les situacions per millorar-les té tot el sentit i és i ha de ser noble exercir-lo. El poder el pot tenir aquella persona que té coneixements, valors i experiència per ostentar-lo. Només des d’aquesta perspectiva té sentit el poder.

Si em torno a referir a la pel·lícula que m’ha servit per posar-me a escriure aquesta entrada al bloc, -que feia temps que tenia pendent de fer-, podrem veure com el currículum personal i acadèmic d’una persona que va arribar a tenir un gran poder al capdavant d’un dels països més importants del món, no era ni de bon tros el més adient per donar-li tals competències. La història n’és testimoni.

Molt sovint la necessitat de tenir poder, exhibir-lo i aplicar-lo en el sentit més negatiu, va lligat amb moltes mancances personals normalment fruit d’infanteses marcades per falta de mostres d’estimació o d’exigències desmesurades o impossibles de complir. La necessitat de tenir poder, porta al “vici del poder“, i és segons la meva opinió el que porta a tenir persones sense cap lideratge  (o exercicint malament el que ells o elles consideren lideratge) al capdavant d’organitzacions i institucions de tot tipus.

He parlat en altres reflexions, la diferència entre autorictas i  potestas. Aquestes definicions mostren  la importància de que el poder d’una persona davant d’una organització política, social, governamental o empresarial es fonamenti en el coneixement, en l’experiència i en els valors, incloent-hi obligatòriament l’ètica.

El poder que dona la potestas s’ha de sustentar amb l’autorictas. El veritable poder te’l donen els altres perquè et reconeixen en la seva aplicació, des de l’aportació de contingut i com a conseqüència natural del lloc que s’ocupa.

L’exercici del poder, quan es fonamenta només en la “potestas” (pel lloc que s’ocupa o que es creu que s’ocupa) és el que provoca la decepció, la crítica, i el menysteniment (sovint discret i dissimulat)  a qui l’exerceix. Aquest és un poder buit, que pot durar temps, tant temps com el qui el té, l’exerceixi, però indubtablement, mai serà reconegut veritablement pels seus col·laboradors, membres de l’organització o ciutadans, com un líder.

El poder només té sentit exercir-lo des del coneixement, des de l’equilibri personal, des de la maduresa emocional i des dels valors i només des d’aquesta perspectiva s’arriba a l’exercici del poder amb ètica.

La societat està demanant que vol governants a tots els nivells que actuïn des de l’ètica en l’exercici del poder.

S’està condemnant i demanant la desaparició del “vici del poder” a tots els nivells. Bé és cert que  qui practica el “vici del poder” té molts recursos i eines per actuar a tots els nivells, sense contemplar ni l’ètica ni els valors.

El món actual, el d’avui amb la pandèmia que sega vides per hores, destrueix llocs de treball per segons, tanca empreses per minuts, distancia les relacions personals més estretes i coarta llibertats individuals i col·lectives diàriament, necessita de líders que exerceixin el poder amb ètica.

i el món actual també necessita líder que exerceixin el poder amb ètica, per aconseguir salvar el planeta, salvar rius, oceans, fauna, flora i superficie verda. El temps se’ns en va entre les mans veient com destruïm el planeta i l’aire que respirem. No hi ha temps per perdre.

És important destacar que en la nostra societat també hi ha molts polítics i directius de tot tipus d’organitzacions que exerceixen el poder amb ètica.

Ens cal però canviar els que ostenten el “vici del poder” per líders ètics, perquè si no ho fem possible de forma immediata els líders ètics passen desapercebuts, igual que ho passa la seva feina, moltes vegades tapada i destruida pel vici del poder.

Fer-ho és també responsabilitat de tots i aprendre a distingir en tot moment i a tots els nivells el vici del poder del poder amb ètica.

Llavors tots sabrem veure el valor que té el bon exercici del poder

2 Comentaris

  • Jaume
    25 d'agost de 2020 7:11 0Likes

    L’ambició del poder, un dels vicis que anulen lideratges. Molts prefereixen comprar el poder, -hi han moltes maneres de fer-ho-, pero mai seran líders.

    • Núria Aymerich
      7 de setembre de 2020 23:12 0Likes

      Totalment d’acord Jaume! Una abraçada!

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.