Lideratge i la constitució dels ajuntaments

Lideratge i la constitució dels ajuntaments

Lideratge i la constitució dels ajuntaments

Un plàcid matí de diumenge.

Un despertar sense pressa.

Brilla el sol. El cel és net i blau.

Sento la primera brisa del dia.

Burriac. vida.
Burriac. Símbol d’amistat

 

Un ràpid passeig per les xarxes social em diuen que en Màgnum i el seu millor amic,  han fet Burriac. És diumenge.

Llegir amb criteri
Saber llegir la premsa és un repte.

Per hàbit, per interès, per compromís, o per un dret i deure que m’atorgo a mi mateixa com a ciutadana, faig la lectura diària de la premsa. D’aquí i d’allà. D’a prop i de més lluny. De tendències diverses. Busco diferents visions i opinions. Del més superficial al més rigorós. Del més elaborat al més demagògic.

Busco l’expressió dels que hi estic d’acord i dels que hi estic en desacord. Miro de comprendre els motius dels uns i dels altres.

I després, uns moments per la reflexió.

Avui en mig d’arbres centenaris, els ocells canten harmònicament. També hi posa el seu toc una cucut, que també ho fa harmònicament.

Miro al voltant i a la distància. Veig boscos, terra, cel i endevino el mar a la llunyania. Miro el meu país.

I sento en el meu cor encara les vivències d’ahir. La meva i les que m’arribaven dels altres.

La constitució dels ajuntaments democràtics. Una la nova legislatura

Emocions. Il·lusions. Decepcions. Alegria. Tristesa.

I en un cas, dolor i impotència.

Dijous vaig assistir al ple per ser present i junt amb als regidors sortints. La sortida del govern i en aquest cas del consistori, es fa fonamentalment en solitud i en silenci. Deixa emocions que deixen marques per sempre.

Alguns encara no saben que els telèfons sonaran molt menys i que seran realment, més anònims del que havien viscut fins el moment.

Altres descobriran amb el temps, la importància d’aprendre a ser anònim per reconèixer la pròpia humilitat i des d’ella, aportar generosament per millorar i construir pel bé de la ciutat i del país.

D’altres ho viuran amb dolor i qui sap si… amb ressentiment sense saber-ho integrar.

I els uns i els altres, ho gestionaran com sabran o com podran. No va de partits, ni d’idees, ni de colors polítics. Va només de la gestió de la seva pròpia essència.

És difícil tenir la grandesa de saber sortir. Igual que ho és saber guanyar i saber perdre. Tot té la seva dificultat i els seus reptes.

Els uns i els altres hauran de saber trobar la millor actitud:  des del govern, des de l’oposició i des de casa seva, per creure que el que té sentit és donar per millorar la vida de les persones i fer-ho sense esperar res a canvi.

Els crits, la revenja, l’insult, el despreci, el linxament, l’agressió son només el reflex de no saber connectar amb l’essència d’un mateix. Les persones ens instal·lem en les emocions més negatives, quan l’interior conté dolor. No té res que veure amb la política.

Cal ser honest amb un mateix. La política no pot ser ni l’eina ni l’excusa per canalitzar el propi dolor o la pròpia frustració. La política és molt més gran que això, perquè ens impacta a tots.

Ahir ho vaig viure i sentir ahir a la sortida del ple de l’Ajuntament de la meva ciutat.

Unes pancartes i uns crits que expressàven el dolor de persones individuals que cridaven el seu propi dolor.

La política és i ha de ser en si mateixa el treball pel bé comú. És treballar per millorar la vida de les persones i fer-ho des de qualsevol àmbit de la vida. Alguns ho fan des dels partits, altres des de plataformes socials, altres des dels ajuntaments i altres des dels governs. Tots i cadascun dels ciutadans hi poden aportar.

La política ha de ser forçosament noble. I si un altre considerem que no ho és o no ho és prou, nosaltres ho hem d’intentar de ser-ho més que mai.

Tots estem en condicions de demanar el que considerem el més just i millor pels ciutadans i tots hem de tenir la capacitat de treballar per aconseguir-ho. A ben segur la gran majoria dels ciutadans estem d’acord i clamem per la llibertat, l’honestedat i el respecte als drets humans i per millorar la vida de les persones.

Però cap de nosaltres, -ningú-, té l’autoritat per situar-se per sobre dels altres. Ningú estem per donar lliçons a ningú, en tot cas només estem facultats per treballar per aconseguir un món millor.

La responsabilitat de cadascun de nosaltres és la de saber gestionar-nos a nosaltres mateixos, el nostre dolor més profund i la nostra pròpia impotència.

Avui, a mi també em toca gestionar la gran pena que sento per un regidor conduit de nou cap a la presó i pels seus companys presoners , que son homes i dones bons i de pau.

I em toca també gestionar la pena que sento pels crits i improperis dirigits a persones que -amb responsabilitats o no de govern- van ser insultades i agredides, com a resposta al seu propi dolor. Res que veure amb els partits ni amb la política.

El lideratge és justament això. Saber-nos gestionar per donar el millor de nosaltres als altres.

Tots ens hi podem comprometre i tots ho podem intentar. Així entre tots contribuirem a fer una societat millor. I com els ocells i la cucut, una societat més respectuosa i més harmònica.

Podeu llegir més sobre lideratge i política en aquesta entrada al blog:

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.