El líder és ètic. Sense ètica no hi ha lideratge.

El líder és ètic. Sense ètica no hi ha lideratge.

El líder és ètic. Sense ètica no hi ha lideratge.

El líder és ètic. Sense ètica no hi ha lideratge.

En aquest món en el que sovint fem servir les paraules sense suficient rigor, es defineix líder com el principal directiu d’una organització. Estem lluny de poder fer aquesta afirmació i aplicar-la en tots els cassos.
Vivim en un món en el que les organitzacions estan dirigides per molts directius sense lideratge i el món està ple de líders que no ocupen posicions directives.

El problema està en els primers. Estar al cap davant d’una organització (política, empresarial o social) sense tenir suficients competències de lideratge és un gran risc. De fet, quan  es dona aquest cas  (massa vegades, desgraciadament) els resultats els veu tothom i provoquen desànim generalitzat i desconfiança.

El líder és una persona compromesa amb l’organització. Respecta a les persones que en formen part. Escolta i sap escoltar. Sap què el que li expressen, el què els passa, el què volen i el que proposen. S’alimenta d’ells i els integra en un entorn de confiança. Sap gestionar les diferències, les pors i les inseguretats i té coneixements tècnics per saber gestionar grups i els problemes que es deriven de les relacions personals.

Pots cliclar aquí per llegir més sobre lideratge….

I el líder sap quins son els seus valors, i sap que ha d’actuar d’acord amb ells i ho fa.

El líder és ètic. No hi ha lideratge sense ètica.

Hem passat anys ens que gairebé estava tot justificat per tirar endavant els comptes de resultats i fer-ho aconseguint les xifres econòmiques més altes. D’alguna manera, l’èxit social es mesurava pels resultats econòmics de la companyia.

Cada dia més les organitzacions consideren els intangibles com un bé realment valuós. Aquests intangibles son les persones, el seu talent, el seu coneixement, la capacitat de fer equip, el respecte, les condicions de treball justes i fonamentades en la confiança i el bon ambient de treball.

I un dels intangibles que valoren especialment les persones, és la capacitat dels seus directius de fer el que diuen. Avui no es concep com a valor d’una organització la mentida o les mitges veritats.

Ser ètic és difícil. És fàcil dir-ho i és molt més fàcil més discursos sobre la importància de la ètica i ser ètics en el nostre fer diari.

La ètica és un valor que s’ha de practicar en cada acte i en cada acció.

Ser ètic vol dir ser net i transparent i poder mostrar el món el perquè de cada acció.

És inacceptable demanar ètica i acceptar actes que no ho son realment, només perquè son favorables a algú de l’equip, a la pròpia organització o a un mateix.

 Ser ètic requereix d’exigència.

Les inseguretats personals, el voler mostrar la millor imatge d’un mateix als altres (com poden ser els millors resultats econòmics o d’altre tipus), el voler ser exitós socialment, l’evitació de dir que no, la importància suprema dels ingressos, no dir tota la veritat per por o per vergonya, apropiar-se del coneixement o de la feina dels altres… son motius prou clars que posen en dubte la ètica.

El líder és ètic. I ho és perquè té el coratge per afrontar de cara les circumstàncies. Sap que ha de dir la veritat. Sap demanar disculpes si s’equivoca. No calla davant l’error. I és profundament honest, amb ell mateix i amb els altres.

Sortosament la nostra societat és cada vegada més exigent amb les conductes ètiques dels governants i càrrecs públics, però també ho és amb els seus responsables siguin de l’àmbit que siguin. Exigència i responsabilitat que tots fem extensiu al nostre entorn.

Hem iniciat un bon camí.

Ara ens cal ser exigents amb la ètica i sobretot ens cal ser-ho a cadascun de nosaltres.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.