L’adaptabilitat. Competència clau per l’era post-COVID.

L’adaptabilitat. Competència clau per l’era post-COVID.

L’adaptabilitat. Competència clau per l’era post-COVID.

L’adaptabilitat. Competència clau per l’era post-COVID.

En l’etapa actual es parla amb freqüència de la importància de desenvolupar un conjunt de competències per afrontar amb l’èxit el futur.

Una vegada més fem servir les paraules i els conceptes amb lleugeresa, sense aprofundir-hi amb la corresponent reflexió.

I és per això que avui vull compartir amb vosaltres una reflexió sobre l’adaptabilitat.

És fàcil dir que ens hem d’adaptar i és fàcil recomanar als demés i a nosaltres mateixos, fer-ho.

Què vol dir “adaptar-se”? Vol dir ser “flexible”?

Hi ha una certesa biològica ja formulada per Darwin que explica molt bé que sobreviuen les espècies que tenen més capacitat d’adaptació. Aquelles que no ho fan, moren. Desapareixen.

I és exactament així en qualsevol situació, sigui la  biologia, en l’àmbit  personal, professional o social.

Però el concepte d’adaptació massa vegades va lligat a una actitud de la resignació. És a dir, “tot i que no m’agraden les circumstàncies en les que visc, m’hi adapto. Amb resignació“.

L’adaptació i la flexibilitat no poden  anar vinculades a la resignació. En tot cas es poden lligar amb la paciència, entesa com un estat de respecte a les circumstàncies que ens toca viure.

Tots hem viscut situacions en les que no ens hi sentim còmodes. Llavors la resposta és aprendre a entrenar la paciència, però és  el mateix que “resignar-me amb paciència”.

Per adaptar-se cal ser flexible. I ser flexible no és sinònim de ser feble.

Adaptar-se no significa deixar-se arrossegar pels fets que ens toca viure, sense posar-hi límits. Es tracta de mirar de mantenir la serenitat i la calma. La pau interior.

A mi m’agrada molt la pintura japonesa. He fet els primers aprenentatges i la practico fent i gaudint del sumi-e i del shodo pintant-ne kanjis. La pintura japonesa representa l’essència, la sobrietat, l’equilibri, la profunditat i de tot plegat en fa la “bellesa”.

Una de les representacions més emblemàtiques de la pintura japonesa és el bambú.

El bambú per la seva forma de créixer, és en si mateix, una lliçó de vida. La llavor triga 7 anys en créixer , per tant durant anys no veiem cap resultat d’haver-la plantat, i és capaç de créixer trenta dos metres al mes. Quan surt, gairebé podem veure el moviment de créixer, mirant-la.

El bambú és una mostra de com hem de poder ser capaços de plantar avui per recollir un temps després… a vegades, molt temps després.

Podria aprofundir en molts dels aspectes que ens ensenya el creixement del bambú. Ho faré en un altra entrada al blog perquè son prou interessants.

Però avui em vull referir a que el bambú es manté dret i creix, gràcies  a la seva flexibilitat. Sap adequar-se al context, perquè és flexible, adaptable i canvia quan és necessari fer-ho.  És fort.

El bambú ens mostra com l’adaptabilitat i la flexibilitat van lligades a la fortalesa interior. En definitiva al nostre propi lideratge.

Som adaptables i flexibles en la mesura que canviem la inseguretat personal per la seguretat interior. Requereix com sempre dic: coratge i humilitat.

Per ser adaptable i flexible, cal fer un treball personal interior. Aquest treball connecta directament amb el desenvolupament del nostre lideratge.

El contrari a l’adaptabilitat és la rigidesa i és evident que davant dels canvis de forma, una peça rígida es trenca.

En els temps que venen, -accentuats pels efectes de la pandèmia., les organitzacions demanen persones  “adaptables” i “flexibles”. No estan demanant competències que s’aprenen amb un manual ni en una escola de negocis. i molt menys s’aprenen en uns pocs dies o mesos. Son difícils d’aprendre, però es poden aprendre.

Aquestes competències: l’adaptabilitat i la flexibilitat, sorgeixen de l’interior de la persona i es treballen i practiquen amb molta força de voluntat i amb molta consciència.

És per això que una vegada més, quan es parla de competències per la nova etapa que ens tocarà viure, hem d’evitar posar-les en una llista com si es tractés de la llista de la compra.

Estem parlant de processos que requereixen rigor i serietat. Quan els demanen siguem-ne conscients perquè és bastant més difícil que comprar un iogurt.

Els processos de desenvolupament de  lideratge transformacional dona eines per practicar l’adaptabilitat i la flexibilitat. Lluny de la resignació. Lluny de la rigidesa. És seriòs. Es difícil. És profund. És possible.

Som-hi!

imatge: Sumi-e. Bambú. Pintat per Núria Aymerich

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.