La covid-19 ens obliga a mantenir, transformar i crear empreses.

La covid-19 ens obliga a  mantenir, transformar i crear empreses.

La covid-19 ens obliga a mantenir, transformar i crear empreses.

La covid-19 ens obliga a mantenir, transformar i crear empreses.

La covid-19 ha tingut com a primer efecte, la mort de moltes persones i la pèrdua de la salut de moltes més. Les conseqüències d’aquest impacte humà seran molt importants i molt difícils de superar. Moltes persones hauran perdut a familiars i amics i aquest efecte és devastador i romandrà per ells al llarg de les seves vides.

En paral·lel a aquesta desgràcia, es perd per temps indefinit el nostre model de relacions socials. La nostra cultura necessitava del contacte físic i directe el que propiciava la trobada al voltant d’una taula o d’ún cafè. Aquest model queda colpejat per la pandèmia i tots haurem d’aprendre a viure, a estar i a fer d’altra manera. Tot un repte.

Així doncs la pandèmia té un efecte directe en la salut , en la vida social i en la vida professional de totes les persones.

Son milions les empreses i treballadors afectats arreu del món. Indústries, comerços, restaurants, hotels, transports, serveis de tot tipus han quedat totalment aturats per l’estat d’alarma i no es preveu en cap cas la restauració immediata ni total de la seva activitat. La inactivitat de les empreses, genera automàticament la pèrdua de llocs de treball i l’atur de milions de persones.

L’ocupació pública seguirà essent estable i l’economia privada quedarà totalment colpejada. Pocs sectors es salven de la pandèmia, més enllà de l’alimentació i dels productes sanitaris o els directament relacionats . Pocs sectors respecte al total d’ocupació. El comerç electrònic és un percentatge molt baix del total de l’activitat.

L’impacte en les petites i mitjanes empreses és real i és  total, i ho és pels empresaris i pels seus treballadors. Tots i cadascun d’ells han quedat dintre del que en coaching de sistemes en diem, en una esfera.

En aquesta situació, un empresari o un treballador que ha perdut o tem perdre la seva empresa i el seu lloc de treball, viu dintre d’una esfera. Esfera de color gris metàl·lic fred. Mira endavant i veu gris metàl·lic. Mira enrere i també. A esquerra i a dreta. Tot és gris metàl·lic. Por. Pànic. No hi ha sortida.

Imaginem per un moment, que aquesta esfera és un planeta del sistema solar. Situem-nos per uns instants fora de la nostra esfera i posem-nos  a mirar l’univers. I mirem-nos com estem dintre d’aquesta esfera. Som petits dintre de l’esfera. i som petits dintre de l’univers. Observem com hi  veiem patiment. Dolor. Por. Pànic. Tot cert  És.

La vida dintre d’una esfera és dura. És gairebé asfixiant. És dolorosa. És desesperant. No veure camí al davant és impotència. És patiment.

Mirem el sistema solar. Mirem el nostre planeta. I observem com fora de la nostra esfera també hi ha vida.

Però com?

Per sortir de l’esfera, només podem fer-ho adonar-nos-en que estem en una esfera. Una esfera que té ,motiu de ser. És clar que si! I molt motiu!

Tot i que ara i en aquest moment, és molt difícil poder anar a un altre planeta, o circular a través de l’univers, és fonamental que tots sapiguem que podrem sense trigar, viatjar-hi.

Quan estem en una esfera, tots els comentaris en aquest sentit ens semblen banals. Lògic. Estem en l’esfera.

Segurament, molts de nosaltres no podrem seguir vivint en el nostre espai conegut. Un microscopic virus ha destruït el nostre mon, que tot i que ens era difícil de gestionar, també ens donava una zona de comfort perquè ens era conegut i gestionable.

Ara sentim que ens ve és el salt al buit. I el salt al buit, sempre fa por.

Els petits i mitjans empresaris del nostre país, han arribat al 12 de març de 2020 amb  treball, esforç, compromís, professionalitat i coratge. Tenen experiència professional i personal. Tenen necessitat i ganes de seguir endavant.

Aquest és el conjunt d’eines que tots ells tenen per anar al sistema solar. Encara que ara sembli impossible, el seu coneixement i la seva experiència els permetran sortir del seu planeta conegut, de la seva esfera gris, -avui gris fosc-, i podran explorar, descobrir i circular per nous espais del sistema planetari.

Avui senten por. Pànic. I amb raó. Deutes. Pagaments pendents. Compromisos… Límits reals.

El ser humà és resilient per naturalesa. L’esfera la crea el nostre cervell automàticament. Hi ha un temps que és necessari viure-hi perquè hem tingut, tenim encara un impacte immens.  Però també hi haurà un temps per adonar-nos-en en que estem en una esfera, la nostra,  que ens limita.

Vindrà el moment de creure , com mai, en nosaltres, en els nostres recursos, en el nostre coneixement i  en la nostra experiència. Posarem blanc sobre negre. Sabrem qui som, què sabem fer i de què som capaços. Llavors podrem sortir de la nostra esfera, i començarem a crear fora d’ella.

Les empreses del nostre país, necessiten finançament directe. Ajudes clares. No crèdits a retornar.

Els governs han de donar diners per pagar els deutes i els compromisos que la pandèmia els ha generat i als que no poden fer front.

Però els empresaris del nostre país, sabràn sortir de la situació, perquè sabran sortir de la seva esfera i amb la seva experiència i amb la seva manera de ser, tornaran a crear ocupació. Pot ser millor. Qui ho sap. Jo crec que ho faran i miraran enrere pensant que han estat capaços de sortir de la situació més difícil mai viscuda.

Ara calen ajudes reals i un cert temps per sortir de cada esfera. Llavors ells crearan empreses i ocupació.

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.