JUDICI. El meu propi i el dels altres.

JUDICI. El meu propi i el dels altres.

JUDICI. El meu propi i el dels altres.

Realment en el moment actual dona per parlar del sistema judicial i la importància de implantar el lideratge transformacional a tots els seus membres, en la forma de relacionar-se i de dirigir. És a dir, el sistema judicial, igual que l’empresa, la política, els mitjans de comunicació i les entitats socials,  requereixen de la incorporació d’un model de treball i direcció fonamentat per valors.

Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de compartir i coincidir en aquesta reflexió amb un dels seus responsables que va considerar que aquest era un camí necessari per millorar efectivament el sistema judicial.

Però… avui estem en temps convulsos, temps de moviments intensos, temps en els que en lloc d’aproximar-nos a la direcció per valors, ens n’hem allunyat molt més del que seria necessari i fins i tot imaginable.

Haurem doncs d’esperar altres moments per tornar a plantejar la importància i la necessitat del lideratge transformacional en el sistema judicial.

Però més enllà d’aquesta reflexió introductòria, vull referir-me al judici que les persones ens fem a nosaltres mateixos i als altres, siguin més propers o més lluyants.

Per la cultura i l’entorn en el que hem crescut i ens hem “educat” hem incorporat el judici com un element actiu per nosaltres mateixos i cap als altres.

Son molts els elements que ens ho poden indicar. Per exemple, en el nostre vocabulari sovint parlem del que està bé o del que està malament, sigui fet per nosaltres o per d’altres.

Pensem-hi. Considerem que està bé o malament, donar suport o no donar suport a altres persones, a idees, a accions, a actuacions que fan les altres persones. Aquest judici que fem sobre el que està “bé” o “malament” ens situa clarament per sobre dels altres, doncs estem dient que tenim la potestat per “jutjar-ho”.

La qüestió és:

Qui som nosaltres per determinar si està bé o malament el que fan altres persones en la seva vida quotidiana? En coneixem les circumstàncies? Per què ho fem?

El nostre dia a dia està ple de judicis als altres: aquesta persona és … i trobem adjectius positius o negatius per definir-la. Adjectius que per si mateixos, la jutgen.

Aquesta acció la fem molt sovint amb persones que no coneixem directament. L’exemple més clar és amb els polítics. En moltes ocasions només els coneixem pels mitjans de comunicació, dels que no sabem en molts cassos si ens transmeten la informació de manera objectiva o esbiaixada. Però també ens serveix per actrius, periodistes, escriptors i persones que son conegudes en l’àmbit públic.

I aquesta acció de jutjar als altres també la fem en el nostre entorn personal i laboral.

Qui no coneix algú que ha parlat de nosaltres i ens ha “dictaminat” sobre el que fem o com som, quan no té cap punt de coincidència en la realitat?

Els judicis que nosaltres o altres fem sobre els altres o sobre nosaltre mateixos, estan fonamentats en l’excés d’ego i en un cert nivell de supèrbia. Fixe-nos que el judici sempre busca menystenir als altres. Per tant respon a que ho fem perquè ens sentim “amb poder” per fer-ho i en conseqüència, ens sentim amb poder per menystenir a l’altre, el que sense dubte fa sentir més “gran” al qui l’emet.

Jutjar als altres és un símptoma clar de la falta de la pròpia consistència i per tant de la falta de lideratge. Liderar és respectar, és comprendre, és tractar als demés de tu a tu, sabent que totes les persones tenim fortaleses i febleses. (Vull recordar de nou, que tots podem ser líders i aplicar el nostre lideratge en el camp que decidim).

 Actualment el camp de la política està minat de judicis cap als altres. I aquest és un indicador molt clar de la crisi del sistema polític del moment. Els grans lideratges polítics històrics van actuar per valors (respecte, humilitat, voluntat de servei) i no emetent judicis cap als altres. De fet, avui, tots seguim admirant per exemple a Nelson Mandela quan ha fet 100 anys del seu naixement i pocs ens aturem a pensar quin era el seu model de lideratge polític i social. Sense cap mena de dubte era Lideratge Transformacional.

Vull però fer un pas més. El judici a nosaltres mateixos.

Culturalment ens han ensenyat a jutjar-nos i a plantejar-nos en tot moment si el que hem fet està bé o està malament. Normalment ens han ensenyat que tot ho podem fer més bé i ho podríem haver fet millor. Cal afegir que, en funció de l’educació emocional i de  l’impacte emocional que hem rebut, les inseguretat s’aliaran més o menys amb un mateix a l’hora de jutjar-nos a nosaltres mateixos.

De la mateixa manera, en funció de la nostra “solidesa” interior, viurem millor o pitjor els judicis que els altres fan de nosaltres, perquè en definitiva el judici que ens fan els altres, ens activa el nostre propi jutge. Ens posa de nou en qüestió i en ocasions els judicis que rebem, ens dolen perquè reforcen el judici que nosaltres ens fem.

El nostre jutge interior és implacable. Ens diu en tot moment que pot ser “hauríem d’haver fet….”. Ens fustiga i ens fa sentir culpables a través del nostre propi judici.

Després d’haver tingut més de 2.500 directius i comandaments en sessions de lideratge, no em cansaré de repetir que “en tot moment les persones fem el que considerem que és millor”. Certament amb el temps i mirant enrere, podem pensar que ho podríem haver fet diferent. Però sempre i en tot moment, amb les circumstancies que teníem i amb la informació que teníem, en com ens sentíem, vàrem fer el millor que sabíem.

Tot i sabent això, el nostre jutge intern segueix sent implacable massa vegades.

A molts dels meus clients els he dit que cada dia es prenguessin dues pastilles de perdó. Davant de la seva mirada perplexa, s’han adonat que havien de baixar la força del seu jutge i reconèixer-se a si mateixos que l’acceptació del que som, del que fem, del que sabem i del com actuem en tot moment és la primera pedra del nostre benestar.

Vivim en un sistema complex on rebem molta informació per diferents mitjans i aquesta informació està fonamentada en el judici. Bé i mal. Bons i dolents.

És doncs moment per potenciar més que mai les accions per valors i des d’aquí disminuir la força del nostre propi jutge. Amb menys força del nostre jutge, augmentarem el respecte a les persones i així farem una societat millor i nosaltres estarem millor amb nosaltres mateixos.

També, es clar, vindrà el temps que el jutge intern dels jutges del sistema judicial, aprenguin i practiquin sobre lideratge transformacional. De moment, però podem començar tots nosaltres a fer-ho. Ells també.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.