La incomoditat de la zona de confort

La incomoditat de la zona de confort

La incomoditat de la zona de confort

Pot ser compatible la incomoditat i el confort?

Podríem pensar que son dos termes incompatibles o fins i tot antagònics. I en canvi es donen junts en moltes ocasions.

Podem fer la prova de posar atenció en les vegades que ens queixem, bé sigui interna o externament.

Ens adonem de les nostres queixes?

La queixa és un indicador del nostre estat
La queixa té diferents formats

Bé és cert que la queixa té diferents formats:

  • Amb paraules expressem el nostre malestar.
  • Parlem i donem la culpa als altres.
  • Ens creem una barrera mental per no expressar el nostre malestar, intentant així aconseguir que si no s’expressa, aquest no existeix o és menor, però… no ens sentim bé.
  • Pensem i parlem sobre els nostres somnis pendents de complir, sense adonar-nos que mentre els somiem, la vida passa, sense que estiguem gaudint del que realment ens interessa.

Però, què és en concret el que ens incomoda?

Les causes poden ser múltiples. Per exemple:

No sempre som conscients de la incomoditat
Causes de la incomoditat
  • Les relacions amb els companys de feina.
  • Les relacions familiars.
  • Les relacions amb amics.
  • Els socis
  • El tipus de feina.
  • El lloc de treball que ocupem.
  • El lloc físic en el que ens ubiquem.
  • La remuneració que considerem insuficient.
  • L’horari de treball
  • La poca definició d’objectius de l’organització
  • La falta de temps d’oci
  • El lloc geogràfic en el que vivim o treballem
  • La monotonia
  • La falta de recursos

I què fem per sortir d’aquest estat d’incomoditat?

Una bona part de les persones generem “raons de pes“, per no canviar d’estat.

No deixa de ser curiós el nostre comportament.

Ens queixem perquè estem insatisfet en algun dels aspectes, i fem poc o res, per sortir de la situació.

Per exemple, raons que podem escoltar per no canviar d’estat:

  • Els ingressos econòmics
  • Tota la vida he estat aquí amb aquesta o aquestes persones. No els deixaré ara…
  • M’és impossible canviar d’estat perquè no soc capaç d’arribar a un estat que em doni total satisfacció
  • L’edat.
  • La situació política o social

Però què és el que passa realment?

En realitat les persones ens sentim còmodes en les zones d’incomoditat, perquè és molt més segur viure en un espai conegut que donar un pas cap al que ens és desconegut.

Per motius purament biològics, el ser humà és conservador. Les persones -en general- ens resistim a anar cap el que no coneixem.

Tots tenim por de fer un pas cap a un futur, que -per si mateix per ser futur-, és incert.

La zona de confort que guarda la nostra incomoditat, és justament aquella zona on viuen les nostres pors i les nostres inseguretats.

Ho hem dit una i mil vegades, no som conscients de tots els nostres recursos i de tot el que som capaços de fer i d’assolir, perquè la nostra educació no ens ha ensenyat a posar-hi l’atenció.

El principal element sabotejador del lideratge: les inseguretats personals

De fet, ens han educat justament amb el patró contrari. Ens han educat per magnificar el que no fem bé o prou bé, en lloc d’educar-nos en reconèixer les nostres capacitats i, a través d’elles, millorar.

El confort que ens dona la nostra zona d’incomoditat ens protegeixi és la font de moltes excuses per no donar un pas endavant.

Les persones sabem què és el que volem i el que no volem. Sabem el què ens agrada i el que no ens agrada. Sabem el que ens fa mal i el que ens fa sentir bé.

I en definitiva sabem que ens frenem per por i ens ho expliquem a nosaltres mateixos per justificar-nos la nostra immobilitat.

El risc és subjectiu en moltes ocasions
El risc pot ser real o només percebut

 

Les pors sempre tenen una part de fonament que és cert. Poques vegades sentim por si en realitat no hi ha cap risc. Risc real o percebut.

Decidir canviar d’empresa, de feina, de lloc de treball, de parella, de casa, de ciutat, de club, de partit o de país genera sempre incertesa. Però tot i que tinguem la possibilitat de canviar la nostra situació, frenem perquè el que ens és conegut és zona de seguretat.

Tots hem de tenir un llum d’alarma que ens avisi.

Hem d’aprendre a ser sincers amb nosaltres mateixos.

Preguntem-nos que volem realment
Mirem-nos en el mirall intern

Hem d’aprendre a escoltar-nos en la queixa i identificar fins a quin punt estem còmodes en la incomoditat, o simplement ens cancel·lem per dir-nos que no som capaços de donar ni un sol pas endavant.

És bo explorar aquest espai interior i descobrir de quin material està format. Pot ser fins i tot descobrim que ens havíem acostumat a queixar-nos com esport, i que no hi ha motiu per deixar-la viure.

O pot ser aprenem a mirar de cara les nostres pors, i ens atrevim a fer-hi front.

Només després de mirar amb objectivitat l’estat d’incomoditat, podrem descobrir realment els motius del nostre estat.

En alguns casos serà cert que no tenim altra opció, que la de viure en una zona que ens fa sentir incomodes. Però segur que son molts els cassos que en bona part depèn de nosaltres seguir en la zona incòmode o sortir-ne. Es tracta en definitiva de saber si hi posem excuses o ens diem la veritat.

El lideratge és també exigir-nos analitzar amb objetivitat del nostre estat i assumir la responsabilitat que ens pertoca.

Deixar sempre les raons i donar la culpa als altres és sense dubte la manera més clara d’involucionar el nostre lideratge.

Liderar-se a un mateix és també avançar cap a la felicitat.

Al fi i al cap és el que tots volem.

Intentem-ho.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.