Humilitat, ambició i lideratge

Humilitat, ambició i  lideratge

Humilitat, ambició i lideratge

La humilitat, l’ambició i el lideratge.

Aquesta és la reflexió d’avui. En un diumenge calurós del mes de juny, m’agrada dedicar uns minuts en pensar en què necessita la nostra societat i què és el que entenc que s’ha de rebutjar clarament.

Com he parlat en milers d’ocasions el concepte de lideratge s’ha pervertit en el nostre vocabulari. Es fa servir el terme lideratge per identificar el número ú d’un partit polític, d’una empresa o d’una organització.

I no sempre, els números ú son líders.

Pot llegir més sobre lideratge clicant sobre aquest enllaç:

El líder és aquella persona que ha treballat els tres aspectes: coneixement, experiència (professional, política, i personal) i desenvolupament personal (també l’emocional).

Un líder sap definir objectius, sap il·lusionar, sap fer el camí i sap implicar a les altres persones per assolir-los.

Son milers els articles acadèmics que avalen aquesta definició.

Al llarg de la meva vida professional i acadèmica, personalment he afegit sempre a aquests conceptes que una persona és líder quan és capaç de fer que l’ objectiu que vol assolir és bo per ell, bo pel seu equip i bo per tots. És difícil, però és possible. I quan s’aconsegueix, aquesta és la prova de que una persona és líder.

Una persona que vol aconseguir objectius importants, –i normalment els objectius importants fan referència a millorar la vida de les persones-, ha de tenir el coratge i la voluntat per fer-ho.

I ara és moment per parlar del concepte d’ambició.

En el diccionari de la llengua catalana la definició d’ambició és la següent:

Prem aquí per llegir la definició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

És fàcil justificar l’ambició. Hi ha qui diu que l’ambició ben entesa és bona.

Personalment no ho comparteixo.

Per mi l’ambició sempre és negativa. Quan es parla de la part positiva de l’ambició, jo n’hi dic que és força de voluntat per assolir objectius importants.

En general l’ambició és una expressió molt clara de la necessitat de ser, tenir o mostrar poder i tenir tot allò que sigui necessari per ostentar-lo. És a dir, o diners o/i posició social.

Dit d’altra manera, per mi referir-se a la part positiva de l’ambició és fer servir una argúcia lingüística per justificar el desig i la necessitat de voler ocupar posicions rellevants per compensar mancances internes.

El lideratge és inversament proporcional a l’arrogància, a la supèrbia i a l’altivesa.

El veritable líder necessàriament és humil.

I s’és humil quan es té un bon equilibri intern, és a dir equilibri personal i per tant també equilibri emocional.

La prova més clara és com un alt directiu (sigui de l’àmbit que sigui: polític, empresarial o social,), tracta a les altres persones. Si és dialogant, escolta, fa equip , és respectuós i treballa amb els altres per assolir grans objectius, és líder.

Ser líder no és ser important. Ser líder és aconseguir transformar la vida de les persones i de les organitzacions –a vegades de forma anònima- .

Quan parlo de desenvolupament personal i d’equilibri emocional estem parlant d’un procés difícil de fer, seguir i aconseguir. L’equilibri personal és dinàmic. Mai s’hi arriba de manera definitiva, justament perquè som humans i per tant canviants i imperfectes.

La maduresa personal ha de portar forçosament a l’equilibri emocional. Només així una persona pot estar ocupant llocs de responsabilitat i tenir la capacitat d’incidir en els canvis socials i organitzacionals.

Els principals símptomes de falta de maduresa personal i per tant de falta de lideratge és tenir la necessitat de ser important, d’ostentar càrrecs importants i de tenir posicions que aportin diners, encara que no tinguin sentit. Això és ambició. Per tant el contrari de lideratge.

El líder treballa per ocupar posicions que li permetin transformar organitzacions o la societat.

Certament un bon líder pot ocupar -i moltes vegades ocupa-, posicions rellevants socialment, però no com a necessitat sinó com a resultat del seu treball i de la seva manera de ser i de fer. I com no, té sentit que per ocupar aquesta posició tingui els ingressos que li corresponen a la seva responsabilitat.

Estem doncs en una societat, en la que és més necessari que mai, potenciar els veritables líders. Es fonamental que tots entenguem que les persones que tenen responsabilitats polítiques , socials i empresarials siguin aquelles que tenen un compromís clar per la seva formació, pel coneixement i pel desenvolupament personal. Només així podran tenir la capacitat de treballar per valors.

Liderar és actuar per valors. Es tenir la capacitat de ser coherent amb el que es pensa, es diu i es fa. Pocs polítics i pocs directius son capaços de fer-ho. I els qui ho fan a vegades  passen a l’anonimat.

Però …és que cal ser important socialment?

El que és important és per poder actuar i transformar la societat des dels valors. I això es pot fer des del més absolut anonimat o des de posicions socialment rellevants.

El que la societat avui ens demana, és tenir polítics i dirigents que entenguin què és el lideratge. Humilitat. Voluntat de servei. Compromís. Sinceritat. Honestedat. Respecte.

Tots els discursos que es fonamenten en justificacions per ser o estar en determinades posicions (encara que sigui traint els propis valors) son camins d’ambició i aquesta és la que mostra al món la feblesa del que es pensa líder i és poc més que una pobra persona que necessita ser important compensar-se les seves pròpies febleses.

  • És temps per pensar en aquells que han deixat de tenir responsabilitats polítiques o socials per haver defensat fermament el que creien.
  • És temps per reconèixer els que han estat coherents de principi a fi, encara que els fets els enviïn al cubell de l’anonimat.

Només la història els reconeixerà (o no) pel que han fet. Només la seva consciència els compensarà per haver actuar d’acord amb el que creien i d’acord amb els seus valors.

  • És temps per dir amb veu alta i clara que la nostra societat necessita líders, en el sentit més pur de la paraula.
  • I és temps per demanar que qui ostenti llocs de responsabilitat treballi realment pel seu lideratge.Només així la nostra societat pot avançar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.