La gestió de l’EGO. Comprensió, compassió i lideratge

La gestió de l’EGO. Comprensió, compassió i lideratge

La gestió de l’EGO. Comprensió, compassió i lideratge

En moltes ocasiones parlem de l’ego de les persones i sovint no hem aprofundit en què significa.

L’ego és per la psicologia la instancia física a través de la que l’individuo es reconeix com “jo” i és conscient de la seva pròpia identitat. L’ego és per tant, el punt de referència dels fenòmens físics i fa de mitjancer entre la realitat del món exterior, els ideals del superjò i els seus instints.

L’ego de cada persona no es pot jutjar. És part essencial de totes les persones. Som nosaltres en estat pur.

El problema es genera quan l’ego es transforma en un “superego” o un ego desmesurat.

Aquesta desmesura d’ego, es fa evident en els primers moments d’una relació interpersonal.

Però perquè hi ha persones que tenen aquest “superego” o “ego desmesurat”?

Sovint és un símptoma de la seva “buidor”. Les reaccions desmesurades volen compensar mancances interiors importants.

Normalment les seves causes es troben en la infantesa. Simplificant-ho podríem dir que la falta de sentiment d’amor en edats infantils, o bé es “treballa” internament o/i amb l’ajuda de professionals o acaba desembocant amb reaccions anòmales del ego.

Quins son els principals “símptomes” dels la sobredimensió de l’ego?

Reclamar atenció. Parlar sempre d’un mateix. Respondre a tot, en funció del que fa o ha fet en la vida (normalment càrrecs de rellevància social). Parlar en el temps del “jo”. Oblidar el nosaltres. Exigir directa o indirectament el “servei” dels demés. Exigir reconeixement dels altres….

Els “egos” sobredimensionat busquen reconeixement social i aquest s’expressa cercant llocs considerats d’èxit social.

En definitiva el sentiment de “falta d’entitat pròpia” genera un crit permanent de reconeixement extern.

Aquestes persones generen unes relacions complexes amb els demés. Solen trobar-se naturalment amb persones “generoses en excés” que els donen resposta a les seves necessitats, fins que necessàriament un dia se’n cansen i decideixen tallar aquest tipus de relació. També és un fet freqüent que les persones amb aquest tipus d’ego, busquen llocs considerant que els “donen poder” sobre altres persones fent ús del seu nivell jeràrquic. Podem trobar exemples en llocs de responsabilitat política, empresarial i en organitzacions de tot tipus.

És bo fer un repàs per la reacció que té el seu entorn.

La comprensió és l’eina més efectiva. Entenent que cal donar-los reconeixement per compensar-los les seves mancances.

És fàcil comprendre que les seves reaccions son un “crit” a vegades d’alt volum, demanant atenció i reconeixement.

També és cert que les persones que s’hi relacionen, han de posar un límit a la comprensió. Tots i cadascun de nosaltres, tenim la responsabilitat de comprendre als demés per establir les millors relacions possibles, però també és vital, respectar-se a un mateix per no deixar-se portar per relacions nocives.

Els líders no poden tenir els egos sobredimensionats.

Alguns directius, -sense lideratge-, ocupen llocs rellevants perquè han dedicat la seva vida a voler ocupar llocs de rellevància social, desitjant trobar-hi la resposta a la seva insatisfacció interior.

El lideratge és humilitat. Es senzillesa. Es tractar de tu a tu a l’altre. Es el respecte més profund als demés.

I una reflexió final és prendre consciència de la importància de no jutjar als demés, sobre els egos desmesurats, sense pensar què ens porta a tots i a cadascun de nosaltres a emetre aquest judici.

Pensem que no es donés el cas, que fos el nostre propi ego, el que ens impulsés a definir als altres en funció de les nostres pròpies mancances.

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.