Ètica i legalitat?

Ètica i legalitat?

Ètica i legalitat?

Les organitzacions públiques i privades en les seves actuacions sovint es troben comprovant si s’ajusten a la legalitat.

I normalment és així: en la majoria dels casos s’ajusten a la legalitat.

Aquest tipus d’accions prenen especialment rellevància quan es tracta de l’administració pública. S’hi determina clarament què es pot fer i què és el que no es pot fer en funció de la legislació vigent.

Però, és suficient que les organitzacions públiques i privades compleixin amb la legalitat?

Clarament és necessari i imprescindible.

I també és fonamental que les normes i les lleis s’ajustin a la realitat per tal que puguin ser complides. En el cas que fent la feina amb normalitat, la llei no es pugui complir, han de ser els governants i els polítics els que tenen l’obligació de canviar-les per fer-ho possible.

En l’administració hi ha normatives administratives difícils de complir en diferents tipus d’activitats encara que aquestes es realitzin correctament. Són aquestes normes les que s’han de revisar i adaptar-les a la realitat.

S’ha de garantir l’equilibri entre la seguretat de tot tipus i el poder d’exercir bé l’activitat.

Però més enllà d’aquesta perspectiva per trobar l’equilibri entre unes normes clares i garantistes de la seguretat, hi ha la ètica.

En l’administració es gestionen fons públics i en les empreses es gestionen béns que tenen repercussió en tota l’organització. Per tant en totes elles és tan important complir amb la legalitat com prendre decisions ètiques.

No sempre complint la legalitat, les decisions són ètiques. I aferrar-se a que la decisió és legal no vol dir de cap manera que aquestes siguin les més recomanables.

De fet, en molts casos de corrupció pública i també privada, les accions que s’han fet s’ajusten a la “legalitat” i compleixen la norma en la forma, si bé no són ètiques.

Segur que els casos de corrupció més “famosos” ens trobaríem molts exemples en aquest sentit. Però també existeixen en el fer diari de moltes organitzacions. No val només exigir-la als altres sinó que també ens la hem d’exigir a cada un de nosaltres.

Les organitzacions necessiten dirigents ètics que promoguin organitzacions ètiques i això es fa promovent actuacions ètiques en l’organització encara que aquestes siguin insignificants. Aquestes van des respectar que un bolígraf és de la empresa i no és personal, a fer les factures correctament, a distribuir la feina equitativament, a escoltar a les persones, a respectar les opinions, i a gestionar correctament els fons de l’organització.

Tot això va molt més enllà de complir amb la legalitat. I és que si volem un món que funcioni bé, forçosament hem de tenir organitzacions que funcionin correctament i aquest serà el resultat de complir amb la legalitat, impulsant els canvis necessaris perquè aquesta s’ajusti a la realitat i sigui possible complir-se, i també amb ètica.

Definir l’ètica i com és aquesta ètica per a cada persona és subjectiu. Però segur que tots podem estar d’acord en que la mesura correcta és aquella que fa que les decisions preses no fan mal a les persones, són bones per a totes i cadascuna d’elles i per a l’organització.

I si en algun moment algun dels membres perden (diners, competències o posició social), caldrà preguntar-se si val la pena cedir individualment pel bé de la comunitat o de l’organització.

Aquesta serà la base del futur. Tenir dirigents que es fonamentin en la legalitat, però sobretot en la seva actuació ètica.

Aquest concepte és fonamental en el lideratge transformacional. Per això diem que sense ètica no hi pot haver lideratge transformador.

La societat ho reclama. Podem fer-ho i tots podem contribuir-hi.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.