És hora d’un canvi de paradigma: de l’educació a la política per valors.

És hora d’un canvi de paradigma: de l’educació a la política per valors.

És hora d’un canvi de paradigma: de l’educació a la política per valors.

La societat actual reclama un canvi de paradigma. És necessari apostar per l’educació per valors.

Actualment vivim en un moment convuls socialment a nivell de tot el planeta.

Com tantes vegades he escrit, l’home ha estat capaç d’arribar a la lluna, fer transplantaments d’òrgans i crear la tecnologia més avançada. Malgrat tot, no som capaços d’avançar, globalment, cap a una societat fonamentada en valors.


El respecte a les persones i per tant el respecte als drets humans, la pau i la justícia social estan en uns nivells alarmantment baixos.

 

Formar en valors i actuar d’acord amb els valors és un dels reptes més grans d’aquest moment de la història.

Però.. Com es pot arribar a la política per valors?

Educar en valors significa que els infants des dels primers moments de la seva vida, han de veure i viure en un entorn educador en valors. I aquesta educació és la que es viu i es fa a casa i a l’escola. També hauria de ser la que fomenten els mitjans de comunicació.

Per educar en valors, cal dedicar seriosament recursos a l’educació.

No és suficient disposar de professors a les aules. Als professors els cal tenir temps pel diàleg amb els alumnes i temps per crear i compartir reflexió. Això només pot esdevenir en un sistema educatiu menys estandarditzat que no tingui un calendari diari totalment predeterminat.


El sistema educatiu s’ha de fonamentar en ensenyar a pensar i raonar en lloc de memoritzar, i ha d’ensenyar a assolir objectius i no a fer un seguit d’assignatures sense coordinació de continguts.

Per tenir un sistema educatiu de qualitat és necessari tenir grups reduïts d’alumnes i grups de suport pels alumnes que ho necessiten. Tanmateix els professors han de tenir al seu abast programes de formació de formadors, per descansar el cervell, obrir la ment i incorporar nous continguts i noves metodologies de formació.

El sistema educatiu actual forma en competències i aquesta és una bona aproximació per posar l’èmfasi en les actituds. Però no és suficient, perquè el temps, els recursos i especialment l’objectiu principal del sistema educatiu és la formació en coneixements més que la formació en valors.

Els mitjans de comunicació son en bona part també els responsables de l’educació dels nostres joves. L’emissió de programes amb la constant de la violència, noticies amb continguts amb violència, tertúlies sense rigor ni respecte i polítics sense contingut, son elements destructors de la nostra societat de valors.

I els pares també en som responsables. De poc serveixen els discursos retòrics sobre honestedat per exemple, si els pares poden obtenir ingressos sense respectar principis ètics per exemple. Podríem trobar una llarga llista d’exemples de disfunció entre el discurs i les accions.

Els nens i els joves aprenent fonamentalment de l’exemple.

I l’educació en valors és difícil de fer. Per tots és més fàcil donar resposta a la nostra comoditat que renunciar-hi si es tracta de ser fidel als nostres valors.

Valors, és segurament una de les paraules més repetides en política i a l’hora una de les més utilitzades amb la màxima buidor.
Podem mirar Amèrica, Àfrica, Àsia o Europa. Tant s’hi val. O podem posar el focus en els països, estats o regions d’aquests continents. Els més llunyans i els més propers.

Cada dia més ens costa més creure que la política està pensada per estar al servei les persones.

Els que hem estat de prop a la política, sabem que hi ha polítics que creuen fermament que la política és una noble professió.

Encara que no és el concepte més compartit, son moltes les persones que formen part de partits i moviments socials i polítics perquè creuen que poden aportar la seva feina i les seves idees per millorar la vida de les persones.

Però la política s’ha convertit cada dia més, en una professió sense credibilitat.

Els motius son diversos i son molts els sociòlegs i politòlegs que ho han analitzat.

Les xarxes socials i les tecnologies de la comunicació son transmissores amb immediatesa dels missatges. I és la pròpia dinàmica d’aquesta eines la que ha portat a que els polítics vulguin ser retwitejats per molts seguidors i és per això que per aconseguir-ho els cal dir “excentricitats” i emetre missatges sorollosos en bona part dels cassos.

Aquest efecte arriba també als programes de televisió, on els polítics es mouen pels twits que es generen en l’emissió del programa, en un sentit i en un altre.

Certament aquest efecte pervers del “twit” i del “retwit” és un dels elements que ha acabat influint en la mala imatge de la política.
No és l’únic.

Hi ha un concepte que a mi m’ha frapat especialment al llarg dels anys:

Es diu que en política resisteix qui té la pell més gruixuda. És a dir aquell que té la capacitat de resistir atacs i falses acusacions i que sap respondre amb tranquil·litat a aquestes actituds.

Aquesta resistència ha acabat essent una de les competències més valorada per ser polític.

Es tracta doncs de saber ser “sorollós” o fins i tot “excèntric” per tenir presència en els mitjans.

Es tracta d’aconseguir ser impermeable als insults, als atacs, a les falses acusacions i a les mentides. I desgraciadament es tracta de saber adaptar-se al canvi de rumb del partit si aquest canvi respon a unes enquestes que indiquen que amb un altre argumentari es poden obtenir més vots.

Avui la política penalitza a aquelles persones que actuen per valors. Poques persones que actuen d’acord amb els seus valors i son coherents amb ells mateixos i defensen fermament el que creuen, resisteixen temps en política.

Com diuen alguns, –fent una mena de pirueta intel·lectual-, “es tracta de saber-se adaptar”. I és cert, les persones hem de saber-nos adaptar als canvis socials, però mai renunciar als nostres principis i valors. I des del meu punt de vista, molt menys fer-ho, per seguir ocupant una posició política.

Algunes persones per mantenir-se en el càrrec polític, com diria Groucho Marx: “Aquests son els meus principis, si no li agraden en tinc uns altres”.

Així doncs… a on som en aquest moment?

Estem en un moment en que l’educació és una paraula, però en cap cas és una acció que rebi la suficient atenció dels governants. Tampoc és un concepte que sigui compatible amb les audiències de les diferents televisions. (podeu veure un exemple de les audiènies clickant aquí). http://www.forta.es/FortaComercial/DatosdeaudienciaShareporcomunidades/tabid/210/Default.aspx

Estem en un cercle tancat.

I en aquest cercle cal introduir-hi com element prioritari la formació per valors. Aquesta formació ha de començar en l’edat infantil, però ha d’imbuir a tota la societat. I aquesta societat està formada per escoles, pares, mitjans de comunicació, periodistes, empresaris, empleats, blocaires i polítics.

En ocasions sembla que estem parlant d’una fita inassolible, Però realment, aquest canvi només pot començar amb les accions que podem fer tots i cadascun de nosaltres.

Es tracta de mirar-nos cada dia al mirall i saber si actuem netament amb nosaltres mateixos i el preu que estem disposats a pagar per ser coherents amb els valors.

El nostre món ho reclama. És hora de la política de valors. Això significa que totes i cadascuna de les accions que faci un polític ha d’estar pensada per millorar la vida de les persones, fer-ho amb sinceritat, ser responsable de com impacte una paraula o una acció a la societat, i comprometre’s amb honestedat. És moment per reclamar respecte a les persones, veracitat i rigor.

Qui sap si en aquest moment tant dolorós, estem arribant al punt per començar a funcionar i construir un canvi de paradigma. Seria el de treballar des de la individualitat, per arribar a una societat que funcioni per valors.

Creient fermament en els somnis, es poden fer realitat. És cosa de tots.

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.