En mig del soroll: consciència i connexió

En mig del soroll: consciència i connexió

En mig del soroll: consciència i connexió

En mig del soroll: consciència i connexió.

Vivim la vida quasi com un automatisme i això ens fa perdre la veritable consciència del què està passant.

Habitualment focalitzem en el què volem aconseguir i en el com volem que siguin les circumstàncies, sense posar l’atenció en com està essent la realitat.

Amb freqüència no sabem llegir el moment, ni sabem escoltar la realitat. Ens instal·lem en que no ens agrada el que vivim i en conseqüència ho volem diferent.

Un dels reptes més importants que tenim a la vida és aprendre a escoltar. Escoltar per saber llegir i comprendre les circumstàncies del que està passant realment.

En els processos de desenvolupament de lideratge posem especial atenció en els diferents nivells d’escolta.

Fixem-nos com escoltem habitualment:

  • Escoltem les paraules que les persones pronuncien.
  • Escoltem el tò amb que s’expressen les paraules
  • Escoltem, llegint les accions de les altres persones.

Amb aquest tipus d’escolta, sempre hi posem el nostre judici. Valorem amb “fals rigor” les paraules que es pronuncien i fins i tot som capaços de recordar-les al llarg del temps. Donem molta importància a cada expressió que escoltem, i ho fem en funció del nostre interès, resultant del nostre estat interior.

El lideratge treballa directament en l’aprenentatge de l’escolta. Molt més enllà de les paraules, del què es diu i del què es fa,  s’aprèn a escoltar les demandes, les necessitats i les pors de cada persona.

Les paraules i les accions defensives, els judicis i el control als altres, la crítica com a eina habitual, l’actitud del “anar en contra”, la fuga i la falta de respecte i  de cooperació amb les persones, és la mostra més clara de no saber escoltar.

Un líder escolta amb el cor. És clar que el cor, és en definitiva, el cervell treballat i educat.

Un líder sap escoltar el que realment està passant, el què realment hi ha en el fons, el que és de veritat l’essència.

L’error que tots plegats fem de manera habitual és el situar-nos metafòricament en petit espai tancat, com si d’una caixa opaca es tractés, en la que els ingredients que l’omplen son la por, les inseguretats, l’excés d’ego per defensar-se d’elles, la necessitat de competir, de guanyar, de culpar als altres i d’atacar.

Tots tenim l’obligació de saber escoltar el sistema i per tant , hem de saber identificar què hi ha dintre de la caixa en la que vivim. Hem de saber que tots convivim amb les pors, inseguretats i necessitats vitals, perquè som humans. Però també tenim l’obligació de saber-ho identificar. No ens podem deixar arrossegar per l’escolta superficial, l’escolta immediata, que és la que normalment ens governa el nostre fer diari.

Connectar amb la nostra essència i mirar els entorns en els que vivim  amb ulls d’amor i amb consciència i  no des de la por, ens ha de permetre aixecar la mirada més enllà de la pobre immediatesa.

Només amb aquesta mirada podem comprendre la nostra missió i aportar amb el màxim valor, perquè en definitiva, tots tenim l’obligació d’aportar en aquesta societat des de qualsevol dels espais que ocupem.

Aprenguem a escoltar en la profunditat dels altres,  a llegir la realitat, a escoltar realment l’entorn i deixem de quedar-nos en la superficie, perquè en la superficie hi ha només això: el que és superficial.

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.