En la gestió del COVID19: eficàcia, menys culpables i més responsabilitat de tots.

En la gestió del COVID19: eficàcia, menys culpables i més responsabilitat de tots.

En la gestió del COVID19: eficàcia, menys culpables i més responsabilitat de tots.

En la gestió del COVID19: eficàcia, menys culpables i més responsabilitat de tots.

Fa pràcticament un mes que vivim amb el COVID-19. Un mes que ens ha canviat la vida a tots i per sempre.

Alguns com jo, vivint el confinament en solitud. Tot i que teletreballant amb intensitat, aquest format dona temps per l’observació i per la reflexió.

Pels qui em coneixeu més de prop sabeu que dic que les meves ulleres tenen uns vidres que miren a través del lideratge transformacional. És a dir, després de gairebé trenta anys estudiant i treballant el tema, observo com actÚen i reaccionen els diferents agents implicats en la vivència i en resolució de la pandèmia.

Hi ha diferents elements a destacar:

Un dels elements és la gestió de les emocions. Tots gestionem les emocions com sabem. Els uns entregant-se totalment a la feina i altres vivint-ho com unes vacances a casa. Però hi ha dos elements que son presents en la majoria de persones: la por i la incertesa. La por a la malaltia i la incertesa i també, la por del futur que ens espera. No sabem què passarà demà o d’aquí un mes.

I hi ha un segon aspecte que observo, d’acord amb els principis de lideratge, i és l’actuació per valors.

Es dona un fet que a mi m’impacta especialment: és la culpabilització dels altres.

Sempre que es donen circumstàncies negatives, les persones busquem un culpable. En el cas del COVID-19, passem per estones de fer cas de les teories conspiratòries a veure-ho com un fet que esdevé cíclic al llarg de la història.

A mi personalment em colpeix veure l’abús de la culpabilitat.

Recordem, com a principis de la pandèmia, els restaurants xinesos van veure com es buidaven doncs alguns ja vàren decidir que els “xinesos n’eren els culpables“,sense tenir-ne cap prova. Òbviament no hi tenien cap mena de culpa ni de responsabilitat els restaurants.

Després, el repartiment de culpes, va dirigida cap els governants. Davant de la impotència que ens provoca la pandèmia, alguns no tenen cap inconvenient en culpabilitzar de les conseqüències del virus al govern especialment a l’estatal, però també a l’autonòmic i al municipal.

Demanar que es prenguin bé les decisions i demanar rigor no és sinònim de viure escampant culpabilitats.

Un dels signes més clars de la falta de lideratge de les persones es veu amb facilitat a través de les actituds d’egocentrisme, del sentiment de superioritat, i del judici continuat als altres.

Amb una situació d’un alta complexitat com la pandèmia del COVID-19 hi ha realitats indiscutibles: ningú vol morts, ningú vol malalts, ningú vol aturats, ningú vol empreses tancades.

Les persones que en plena pandèmia es dediquen a culpar als altres, independentment de la competència que hi tinguin, de la ideología o del partit polític, han pensat en algún moment en:

  • La complexitat de prendre decisions i en la dificultat de gestionar una crisi d’aquestes dimensions?
  • En algun moment els qui més critiquen han pensat què significa assumir tal responsabilitat?
  • Han contrastat realment les informacions que reben i critiquen?
  • Han pensat com és de fàcil jutjar després de que els fets esdevinguin?
  • Han pensat el perquè de la necessitat personal d’assignar culpabilitats?

El lideratge porta implícita la responsabilitat. La responsabilitat d’actuar amb rigor. Rigor que ens l’hem d’exigir tots, també a nosaltres mateixos.

Responsabilitat que hem de demanar :

  • A totes les persones per tal que actuïn d’acord amb  les indicacions dels governs i dels qui tenen les competències per donar-nos les instruccions.
  • Als governs per fer la seva feina amb rigor, sinceritat i transparència i fent-ho amb professionalitat i no amb criteris electorals.
  • A l’oposició per deixar fer crítiques banals només pensant en desgastar al govern amb clau electoral.
  • I a treballar per sumar, de forma sincera i efectiva, per sortir de la greu situació que ens dona la pandèmia i ens deixarà pels temps que venen.

Deia en l’anterior entrada la blog, que em costa molt fer comprendre que la societat només pot funcionar millor si ho fa en clau de lideratge transformacional, és a dir per valors.

L’únic camí efectiu és aquest: aprendre a treballar per valors i actuar d’acord amb valors.

Prou de culpabilitzar als altres i prou demagògia.

És temps per la responsabilitat per tots i cadascun de nosaltres.

Es temps per una actitud serena, responsable i efectiva en la que entre tots podem posar el bé comú per sobre dels interessos i mancances emocionals individuals.

Encara que costi, és l’únic camí.

Mirem d’aprendre’n i fem-ho.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.