El lideratge és més que paraules. És obtenir resultats.

El lideratge és més que paraules. És obtenir resultats.

El lideratge és més que paraules. És obtenir resultats.

El lideratge és més que paraules. És obtenir resultats.

Ho he escrit moltes vegades en aquestes pàgines i ho he explicat en conferències i en els molts cursos que he impartit.  El concepte de lideratge s’ha confós. I s’ha malmès.

Es confon amb facilitat a un responsable d’una organització o a un directiu amb un líder. Res més lluny!

El món està ple de directius sense lideratge i de persones líders que no son responsables de cap projecte, de cap organització ni de cap equip.

La societat, la premsa i moltes persones anomenen líders als responsables dels partits polítics, als presidents de govern, als ministres, als consellers, als CEO’s de les empreses i als directius d’organitzacions.

El món ideal seria aquell que els directius fossin líders.

Això significa que compleixen, -com a mínim-,  les següents quatre premises:

  • Dirigeixen amb coneixement
  • Dirigeixen fonamentant-se en els valors del respecte a les persones, la ètica, la confiança i la professionalitat.
  • Defineixen objectius importants
  • La seva feina té com a retorn la millora de la seva organització i de la societat
  • Obtenen resultats tangibles i mesurables

El lideratge no s’aprèn només a través d’un llibre, d’un manual o d’un curs. El procés de desenvolupament de lideratge és un procés que parteix de la metodologia.

El lideratge va molt més enllà de la formació i té molt més que veure amb la transformació de les persones i en conseqüència dels equips.

 És possible passar de ser directiu a líder..

Com he explicat tantes vegades requereix de força de voluntat i de molta humilitat.

Cal ser humil per saber que s’ha d’aprendre a ser líder. Només des de la supèrbia i des de l’orgull es nega la possibilitat d’aprendre a ser-ne. O fins i tot de menystenir els processos de lideratge. La supèrbia i l’orgull, son dos mostres de la pròpia inseguretat.

Atrevim-nos-hi! Encara que ens costi.

Per aprendre a ser líder s’ha de tenir força de voluntat.

Quan tot se’ns presenta molt difícil (vida personal, professional, empresa, negoci…) és més “còmode incòmodament” quedar-nos en la cadira del “no hi ha res a fer”.

Altres persones, davant de les dificultats (normalment en l’àmbit polític i empresarial) apliquen el “tot és vàlid” per tal que puguin seguir endavant. Les justificacions son múltiples (així mantinc la feina i per tant la família, l’organització, llocs de treball o inclús així mantenim el poder per “millorar la societat”…).

Només té sentit que el directiu es transformi en líder i així dirigeixi l’empresa, l’organització o la ciutadania des del coneixement i d’acord amb els valors.

El lideratge no son paraules buides!

 El directiu que desenvolupa el seu lideratge es transforma en líder.  

 I el líder sap definir objectius i sap que la seva acció té retorn per millorar la societat.

  • Deixem enrere la crítica i el judici als altres. Aprenguem a posar-nos al seu lloc per comprendre que per tots és difícil prendre decisions, definir i assolir objectius.
    (Ara en temps de la pandèmia Covid és fonamental posar-nos en lloc dels dirigents polítics i sanitaris per comprendre l’extrema dificultat de prendre decisions que afecten directament a la vida de les persones.)
  • Assumim les nostres pròpies responsabilitat i fem-ho amb respecte als altres i amb ètica. No només amb paraules, sinó amb fets.
  • Deixem d’una vegada per totes d’actuar amb “el tot és vàlid” per salvaguardar els nostres interessos i pensem que formem part d’una societat en la que la nostra acció hi té efecte directe.

És temps de comprendre el significat de la paraula líder i de saber què vol dir que un directiu desenvolupa el seu lideratge. 

Tal com dic sovint, tots i cadascun de nosaltres hem de desenvolupar el nostre lideratge. Tots podem i hem de ser líders. Llavors podrem decidir si volem ser directius, creatius, pintors, polítics, mestres, pares o mares de família o viatgers del món…

 Si volem ser líders hi ha tres cadires en les que no ens hi podem quedar asseguts:

  • La cadira del victimisme
  • La cadira del “tot s’hi val” per defensar els meus interessos
  • La cadira del judici i la culpa als altres

Inclús les persones amb problemes realment greus (de salut o per condicions extremadament dures) han de poder mirar endavant, també demanant ajuda i deixant-se ajudar. Però construïm entre tots un futur que es fonamenti amb el Si i no pas amb el NO.

El líder es disposa i sap ajudar a qui ho necessita.

Assumim les nostres pròpies responsabilitats i fem-ho amb ètica i amb rigor.

I aquesta reflexió ens inclou a tots:

  • A polítics (presidents de països, presidents de partits i càrrecs a tots els nivells…)
  • A directius d’empreses, entitats i organitzacions
  • A persones amb responsabilitats públiques (sanitaris, policies, bombers, mestres, jutges..)
  • A tots els dirigents de les organitzacions públiques
  • Tots i cadascun de nosaltres

Tota la societat i els nostres fills, ens ho demanen i ho mereixem.

Aprendre a ser líder és una obligació per tots nosaltres. És difícil: si. Però mirem-nos al mirall i preguntem-nos què podem fer per donar-hi resposta.

El mirall de cadascun de nosaltres té resposta. Fem-li les preguntes necessàries i escoltant les respostes passem a l’acció.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.