Lideratge: l’equilibri entre la compassió, la comprensió i la humilitat.

Lideratge: l’equilibri entre la compassió, la comprensió i la humilitat.

Lideratge: l’equilibri entre la compassió, la comprensió i la humilitat.

Lideratge: l’equilibri entre compassió, comprensió i humilitat

En totes les organitzacions i en tots els projectes el principal repte és aconseguir fer-los a través de formar equips en els que hi hagi les millors relacions humanes.

L’’entesa entre les persones és, -gairebé sempre-, el més complicat i a l’hora és el més important.

No hi ha cap projecte que arribi a bon port si les relacions personals dels membres que en formen part no son bones.

Però les relacions humanes de qualitat parteixen d’una premissa fonamental: la relació amb nosaltres mateixos.

Les inseguretats personals, la falta d’autoestima, i les frustracions més íntimes, son en bona part les principals causants de les males relacions personals.

Quan pitjor relació tenim amb nosaltres mateixos, més necessitat tenim de culpabilitzar als altres de tot el que no surt com en agradaria que fos.

La culpa cap als altres és el martell més fort i més dur que mostra les nostres principals inseguretats.

Sovint, tenim la capacitat d’argumentar la culpabilitat cap els altres amb mil i una raons -encara que no s’ajustin en bona part a la realitat- per tapar-nos les nostres pròpies frustracions i febleses.

El líder és honest amb ell mateix i ho és amb els altres.

Per tenir relacions de qualitat amb les altres persones és important que les veiem amb ulls de compassió. Però la compassió no pot ser mai sentida des de la superioritat sinó des de la comprensió de les mancances que tenen les persones que treuen el martell de la culpa per descarregar les seves pròpies frustracions cap als altres.

Tots, hem de saber comprendre, amb humilitat les febleses pròpies i les alienes. I ho escric amb aquest ordre: primer les nostres, després les dels altres.

Sentir compassió implica tenir molta consciència d’un mateix  i ser molt generós. Primer amb nosaltres mateixos. Sentir compassió és comprendre que no som perfectes, que som vulnerables i que no som tot el que voldríem ser i en conseqüència saber que no podem tenir tot el que materialment desitgem.

Sentir compassió cap als altres és comprendre el seu dolor. És saber entendre el crit que expressa l’excés d’ego , la superioritat i l’amenaça.  És saber que aquell crit  mostra les frustracions.

El repte de ser compassius amb nosaltres mateixos i amb els altres és alt.

Per ser humil cal sentir pau i equilibri interior i per sentir-ho no hi ha altra camí que reconèixer les nostres febleses i mirar amb objectivitat la nostra història per comprendre quines son les ferides i cicatrius que la vida ens ha deixat.

I només des de la sincera humilitat podrem comprendre la ferida dels altres i només així podrem contribuir a crear relacions sanes i de qualitat.

És ben cert que quan les ferides internes, -ferides emocionals i psicològiques- son profundes i intenses, la comprensió als altres no serà en molts cassos suficient per poder establir relacions personals de qualitat. Serà llavors quan amb compassió i humilitat podrem comprendre que el camí més efectiu és aportar el millor de nosaltres a les relacions. El resultat probablement no serà el desitjat, però a ben segur serà millor que el que trobaríem des del camí de l’enuig, el rebuig, l’odi, la ràbia o el desdeny.

La compassió, la humilitat, l’amor incondicional son el millor camí per establir les millors relacions entre les persones.

El lideratge també incorpora la capacitat per ser compassiu , generosos i humils per ser-ho i donar a canvi de res.

Intentem-ho doncs la nostra societat ho necessita.

Pots llegir més sobre humilitat i lideratge prement aquí…

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.