El lideratge i la gestió de la por en la pandèmia. La nostra por i la dels altres.

El lideratge i la gestió de la por en la pandèmia. La nostra por i la dels altres.

El lideratge i la gestió de la por en la pandèmia. La nostra por i la dels altres.

El lideratge i la gestió de la por en la pandèmia. La nostra por i la dels altres.

Ho hem dit una i mil vegades. Vivim uns moments realment difícils de la nostra història. Per tots els qui no vàrem viure la Guerra Civil és sense dubte, el moment més complicat.

Tots, hem viscus  moments complicats en la nostra vida, sigui per motius de salut, per pèrdua de persones estimades, per causes professionals o socials. Però si som objectius, el moment actual és extremadament complicat.

La Covid-19 ho envaeix tot. Hi ha hagut 7.800 milions de persones confinades a tot el planeta al mateix temps. Inaudit. Un element, tan petit com invisible, causa estralls. El virus s’emporta vides, salut, empreses, llocs de treball, escoles, relacions socials, projectes i il·lusions.

I ens ha portat i ens deixa la tristesa per la pèrdua de persones estimades, el dolor que sentim en veure el patiment dels malalts, empreses sense clients, empreses tancades, atur, nens sense escoles, patis sense jocs, solitud i soledat, i també molta incertesa. Ara mirem endavant i no sabem quin és el camí que hi ha, o… inclús si n’hi ha.

Considero molt simplista i una falta de responsabilitat social, dir que el virus també obre oportunitats. És clar que n’obre. La pandèmia ens dona noves formes de treball, noves professions i permet iniciar nous projectes i obrir nous mercats. Però tot això no compensa res del que estem vivint. I no ho compensa perquè el que s’obre de nou, és infinitament inferior al que s’endú, tan en quantitat com en qualitat.

Un sol exemple el podem trobar en aquest ja famós “teletreball”. Si som sincers, per la majoria de persones que el poden fer (poques del total de professionals) significa treballar amb més dificultats, més hores de pantalla freda d’ordinador, més esforç, menys contacte humà amb tot el que això significa i en molts casos jornades inacabables que es sumen amb ser cuidador i professor d’infants. Tot plegat: indesitjable, incòmode o un impossible.

 Però avui vull reflexionar sobre com la POR s’ha apoderat de tots nosaltres.

 La por és una emoció que ens avisa del risc de contraure el virus. Aquesta és una por “sana”. No la podem confondre amb la por que ens ofega del tot.

La por informa. Ens indica que si no mantenim la distància social de seguretat, la falta  d’ús de la mascareta o d’higiene de mans,  tenim un alt risc d’infectar o de ser infectats pel virus.

 Per tant la por és sense dubte un avisador SÀ del ser humà.

Però la pandèmia genera una por que va més enllà.  Tenim por de tot i això ens emmudeix i ens paralitza.

És conegut que els governants de molts països (quan menys desenvolupats, més)  fan servir la por com una eina potent per aplicar les mesures que els convenen, a la població.

La por és una eina que no només fan servir els governants o els polítics sinó que també és una eina que fan servir alguns dels responsables d’organismes o institucions, siguin al nivell que siguin.

 El líder reconeix la seva por i en cap cas la utilitza per gestionar els equips, o als individus.

 El veritable líder, és aquell sap afrontar la por  sense perdre l’objectivitat.

 Un líder sap  dirigir (liderar) des de la seguretat en si mateix i promou i creu en el coneixement.

El líder és responsable i sap transmetre la importància de la responsabilitat que corresponen als altres.

Un líder educa i afavoreix la transmissió de coneixement perquè les persones puguin crear la seva opinió i tenir criteri.

 El líder educa, forma, confia, dona eines perquè els seus col·laboradors (i també els ciutadans) tingui suficient coneixement, informació i criteri per fer-los responsables dels seus actes.

Tots els països  necessiten fer una aposta clara per l’educació i pel coneixement, a tots els nivells. Aquest és un procés llarg en el temps. Imprescindible per tenir una societat que funcioni bé.

Els països que des de fa molts anys han cregut seriosament en l’educació, tenen governants formats que no fan servir la por com a eina de gestió.

Sovint es comparen decisions polítiques de diferents països i les respostes dels seus ciutadans de la mateixa manera que es fa en diferents empreses i organitzacions. Les respostes no son comparables entre països o entitats  amb diferents nivells d’educació a tots els nivells.

L’educació no és limita només una bona formació acadèmica, –que també és imprescindible, sinó que és ensenyar a crear opinió, a tenir visió complerta, a aprofundir per opinar. És llavors per exemple, que s’elimina la teleescombraria, el periodisme sensacionalista o bona part de les fake news.

Tot i això, no cal dir que el món ideal ni perfecte no existeix.

 Els dirigents que fonamenten la seva gestió en la por, son els que la por els governa a ells.

 Siguem tots nosaltres, els ciutadans, els qui assumim les nostres responsabilitats en la pandèmia, siguem curosos al màxim per no infectar ni infectar-nos. Però obrim els ulls i evitem caure en una vida de pànic.

Observem que quan més espai donguem a la por, menys drets i llibertats tindrem tots nosaltres.

(Només cal adonar-nos que hem arribat al punt de tenir prohibit veure els nostres pares i els nostres fills!)

Tinguem tots opinió qualificada i esforcem-nos per crear-nos-la. No ens quedem en la superfície. Aprofundim seriosament. Opinem amb rigor. Siguem responsables al màxim. Però siguem líders de nosaltres mateixos i tinguem la por justa que ens avisi del perill, no la que ens paralitzi la nostra vida.

Vivim en un país, que podem definir com a país europeu del primer món, en el que l’escolarització és obligatòria. Queden molts recursos per dedicar a l’educació. Això és indubtable. Però tenir-ne en tenim.

 Siguem tots líders de nosaltres mateixos. I aprenguem a distingir el risc objectiu –aplicant responsabilitat-,  de la paralització per la por, portada al límit. Fem que el pànic no se’ns apoderi de nosaltres, perquè des del pànic no es crea ni opinió, ni projectes, ni il·lusions ni vida.

La vida segueix. El virus no ha de guanyar la partida. Fem-ho possible. I fem-ho des de la llibertat i la responsabilitat, no des de la por.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.