El líder crea connexió. Mira als ulls.

El líder crea connexió. Mira als ulls.

El líder crea connexió. Mira als ulls.

El líder crea connexió: mira als ulls.

Durant molts anys les empreses i les organitzacions han valorat especialment les “hard skills”.

En el món empresarial s’ha seleccionat a les persones especialment pel seu currículum acadèmic. És cert que per exercir determinades professions és imprescindible la titulació (metges, arquitectes, biòlegs, psicòlegs, enginyers, …).

En la darrera dècada les “soft skills” ja formen part important del procés de selecció: la flexibilitat, la capacitat d’adaptació, la capacitat de treballar en equip, la resiliència… son algunes de les que es valoren en un procés de selecció.

Tenir la capacitat de crear connexió amb les persones és un dels reptes més importants que ens trobem a la vida.

Les paraules pronunciades i els silencis, son eines que expressen poc en la comunicació i massa vegades estem en una conversa que el que es diu amb paraules i el que realment succeeix no és coincident.

En moltes ocasions, una conversa amb paraules respectuoses i amables, tapa la realitat que els corresponents interlocutors amaguen.

La majoria de persones som expertes en fer servir la dialèctica (paraules i silencis), guarnits amb gestos, com a arma protectora, per evitar d’afrontar les diferències que ens separen amb les altres persones. De fet, es pot arribar a ser expert en dir frases amables i educades, com “eines encapsulades” per no afrontar seriosament allò que ens separa de l’altre i ens fa mal.

Tenir veritable connexió amb una altra persona no és ni  simple ni fàcil. Per tenir connexió amb una altra persona ens cal treure els filtres que ens tapen les pors i les inseguretats.

La connexió amb una altra persona, -només-, s’aconsegueix des de la sinceritat. I a tots ens costa molt ser sincers.

I tots evitem ser sincers perquè ens fa sentir despullats davant de l’altre. Mostrar la nostra “veritat” o la nostra “realitat” ens col·loca en un espai d’inseguretat. I és curiós, perquè el que emetem “dissimulant” es allò que considerem que no li agradarà de nosaltres a l’altra persona. I en canvi el que aconseguim és emetre incerteses i inseguretats i la sensació de que no emetem la veritat i això és el que veritable ens en allunya dels altres.

Per altra banda, allò que “dissimulem” és el que més percep l’altre.

Per ser capaços de mostrar-nos sincerament, ens cal ser valents i ens cal saber que totes les persones valorem la sinceritat i comprenem les raons de l’altre quan ens les exposen.

Ningú és del tot segur. És més, tots tenim  moltes inseguretats. Tots patim per diferents qüestions (econòmiques, familiars, físiques -edat/pes/forma/cabells, coneixements…-.  I gairebé tots, patim per totes elles, a l’hora.

I tots nosaltres el que més valorem és la connexió amb els altres, és a dir la confiança.

I de forma il·lògica,  és justament per la inseguretat que sentim, que rebutgem la connexió amb els altres.

La connexió entre persones, és la que fa relacions sinceres i només des de la sinceritat s’estableix la connexió i la confiança.

La connexió, la confiança i la sinceritat entre les persones és el veritable valor de les empreses, de les organitzacions, de les relacions personals i de l’amistat.

Fixem-nos com fins i tot els grans temes del món, es fonamenten en la confiança, en la sinceritat i en la connexió.

I sinó, què és el que ha generat el gran tema de la setmana? La marxa de Messi del Barça? Alguna cosa més que la confiança i la connexió entre el President del Barça i el  millor (i més car) jugador de futbol del món?

Si el President Bartomeu i Leo Messi s’haguessin mirat als ulls amb sinceritat, haurien establert connexió i confiança i a ben segur haurien solucionat les diferencies i podrien haver estat un exemple didàctic per tots. De fet, d’això es queixa Leo Messi.

Podría posar diferents exemples en el món de la política, però aquest és un tema que requereix de varis post en el bloc.

Quantes mirades als ulls falten entre responsables polítics del món! Hi ha molta feina a fer per aconseguir-ho!

Però abans de pensar en els altres i jutjar la falta de mirades als ulls entre els altres o dels altres, ens podem preguntar a cadascun de nosaltres:

a qui no mirem als ulls i amb qui evitem la connexió per les nostres pors i inseguretats?

Segur que massa vegades girem la mirada cap a una altra banda, i entre silencis i paraules amables deixem que la vida passi, sense la qualitat que mereix i ens mereixem.

Aprendre a mirar-nos als ulls, ens faria a tots més feliços i construiríem entre tots, un món més sà i més noble. En definitiva un món millor. També per nosaltres.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.