El cub de Rubik. L’anàlisi: és lideratge    

El cub de Rubik. L’anàlisi: és lideratge    

El cub de Rubik. L’anàlisi: és lideratge    

El cub de Rubik conté elements per l’anàlisi. És lideratge.

Prem aquí per veure més sobre el Cub de Rubik

Al llarg de la vida vivim situacions més o menys complexes. És llavors quan diem que la vida no és fàcil.

Per pura biologia les persones necessitem simplificar la nostra vida i ho fem instintivament per estalviar energia igual que ho fa qualsevol ser viu.

Però els humans podem fer un pas més. Estalviar energia en les circumstàncies diàries no significa necessàriament que anem a favor de la supervivència a mig o a llarg termini.

M’explicaré.

Actualment els mitjans de comunicació i la política ens empenyen a un sistema binari.
És a dir: al SI o al NO.

Al darrera d’aquesta empenta cap al SI o al NO, hi ha judici.

Alguns exemples:

  • Ets de dretes o ets d’esquerres
  • Ets independentista o no ets independentista
  • Ets unionista o no ets unionista
  • Estàs a favor dels empresaris o estàs a favor dels treballadors
  • Ets d’un partit polític o ets d’un altre partit polític
  • Estàs a favor d’un directiu o en contra d’un directiu
  • Si coincideixes en l’opinió ets bo, sinó ets dolent.
L'anàlisi és fonamental
No tot a la vida és SI o NO

Hi ha una infinitat de conceptes en els que ens trobem en un sistema binari: A o B.


La reflexió i l’anàlisi és el camí més complex però a l’hora més rigorós.

Fa uns mesos, un polític català em deia que es considerava “moderat”. Quan li vaig preguntat a què es referia em deia que defensava el diàleg.

Vaig reflexionar sobre què significa ser un “polític moderat” i el concepte de diàleg.

Li vaig preguntar si la defensa de la seva opinió concreta i definida (ell defensava el diàleg per trobar l’acord en el conflicte Catalunya-Espanya) era ser moderat o radical. Depèn de com es miri. Ell era radical en la defensa del diàleg i l’acord i tal com ho expressava no em semblava gens moderat en la defensa d’aquesta opció.

En aquest període electoral (abril/maig 2019) escolto molt freqüentment a persones que diuen que no saben què votar. De fet les enquestes indiquen de que abans de les eleccions hi ha un alt nombre d’indecisos.

Per què?

En aquest sentit, em venen al cap unes preguntes:

Quants de nosaltres som capaços de votar un partit polític estant-hi d’acord amb tot el què proposa?

  • Sabem què proposen els partits que votem?
  • Quants ens hem llegit el programa electoral?
  • I quants de nosaltres l’hem entès segons la informació que hi ha?
  • Hi ha concrecions? Quantes?
  • Les propostes sabem com es portaran a la pràctica?
  • Quants de nosaltres ens creiem que les portaran a la pràctica?

Bé és cert que les campanyes electorals d’ara, emeten més soroll que contingut.

Hem viscut una campanya a les eleccions espanyoles (28 A) que jo la qualificaria d’estrident. Més enllà del molt soroll, no soc capaç de saber què defensaven alguns partits, a part de la divisió i la bronca.

Prem aquí per llegir més sobre política i lideratge

Però també podem referir-nos amb aquesta reflexió a altres aspectes.

Per exemple, al feminisme / defensa dels drets de la dona:

Personalment em considero una absoluta defensora (no trobo cap paraula més contundent) dels drets de la dona. Una dona òbviament ha de tenir TOTS els drets com a persona i com a dona, pel que defenso l’equiparació total en els seus drets.

Qui em coneix bé sap que treballo cada dia per defensar el meu lloc com a directiva i com a dona. El meu i el de totes les dones. Mai cedeixo ni un mil·límetre en cap dels meus drets ni en cap dels d’elles.
Tot i això no soc defensora de la igualtat doncs m’agraden les característiques ens son pròpies i m’agrada que cadascú tingui les seves. M’agrada defensar el feminisme argumentant-lo.

Podríem posar molts exemples, per trencar aquest etiquetatge per blogs de bons i dolents, de forts i febles…

La nostra societat necessita transcendir el judici, el SI / NO, el BO / DOLENT, i deixar d’ actuar sense  el corresponent anàlisi i reflexió.

Per fer-ho hem de preservar indiscutiblement els principis.
Té tot el sentit ser radical és en la defensa dels principis.
Tot el demés requereix de ser analitzat, comprés i raonat.

 

Els principis son aquells pilars inamovibles:

  • Els drets humans
  • La democràcia
  • Els drets socials de les persones (educació, sanitat, vivenda, vida digne)

I son indiscutibles els nostres valors:

  • Justícia
  • Respecte
  • Bondat
  • Honestedat
  • I els que son propis de cadascun de nosaltres (llibertat, justícia social, humilitat, generositat.. ).

La defensa dels principis i dels valors es pot fer analitzant i raonant.

Ens cal transcendir el funcionament per titulars i sobretot per titulars plens de judici als altres. Actualment hi ha poca comprensió a altres visions i mirem poc d’entendre les raons i visions de cada persona.

Cada dia més dono valor a l’anàlisi quasi polièdric, -raonat i profund- de la realitat.

I dic polièdric perquè poques circumstàncies de la vida son SI o NO, blanc o negre.

Penso que té valor aprofundir en la reflexió i en allunyar-nos del judici i fer-ho sempre respectant els principis fonamentals i els valors.

Però no ens enganyem els judicis que emeten les persones i en concret els polítics a través dels mitjans, son judicis que normalment no es fonamenten ni en principis ni en valors.

El veritable lideratge incorpora el rigor, l’anàlisi, el raonament, la comprensió de l’altre, l’escolta activa (això és voler comprendre les raons dels altres).

El lideratge busca la solució bona per cadascun, per un col·lectiu i per tots.

Però ben cert és que per això cal inversió d’energia. Una energia que garanteix la supervivència en el mig i llarg termini.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.