El coneixement: factor clau per afrontar la 3ª dècada del segle XXI

El coneixement: factor clau per afrontar la 3ª dècada del segle XXI

El coneixement: factor clau per afrontar la 3ª dècada del segle XXI

El coneixement: factor clau per afrontar la 3ª dècada del segle XXI.

Vivim en un societat que, en general, dona poc valor al coneixement.

Ho hem dit moltes vegades: tots ens omplim la boca de la importància del coneixement. De l’educació i de la formació.  Però realment els diferents governs hi dediquen insuficients recursos i poca atenció. Però no son només els  governants els únics que tenen responsabilitat en aquesta falta d’atenció en el coneixement. Tots nosaltres n’hi tenim. Quan actuem i opinem sense rigor, estem contribuint a mensytenir el coneixement. Les xarxes socials ho afavoreixen, donant més importància als likes i als retwits que al continguts que s’hi expressen.

El coneixement inclou el que en anglès s’identifiquen com a “hard skills” i les “soft skills”.

En el segle XXI el veritable valor de les organitzacions son les persones.

És cert que la tecnologia, la digitalització i la robòtica son ja avui una realitat per moltes empreses i que serà una realitat que s’imposarà per totes elles en un futur immediat i a mig termini.

La incorporació de la tecnologia és un fet relativament “simple” de fer. Son moltes les empreses especialitzades que poden assessorar i  la poden implantar. Per tant a l’hora de competir, les empreses podran fer-ho des dels mateixos o equivalents recursos tècnics. Estàn en el mercat.

Des de fa uns anys, les principals empreses tecnològiques es van adonar que només donant valor a les persones, podien a assolir els seus objectius.

Només ens cal recordar els models que des de fa anys han incorporat empreses com Microsoft, Google o Apple, entre d’altres. Aquestes empreses, pioneres en el seu temps i avui punteres al món, es van adonar que havien de fer tot el possible per captar i retenir el talent.  Van saber que la tecnologia creixeria i els donaria alt rendiment, només en funció del talent del que disposarien.

Ells van saber que el  saber gestionar persones, els seria l’element diferencial.

És per això que els ho van voler posar fàcil des del principi perquè es sentíssin còmodes en les organitzacions. Flexibilitat d’horaris, teletreball, espais oberts, espais per compartir, facilitats per fer esport, estructures molt horitzontals, eren alguns dels elements que contribuïen a fer sentir bé a les persones i per tant eren accions que facilitaven la permanència a l’empresa.

Un element clau era donar-los espai i permetre’ls activar i expandir el seu talent i deixar-los sentir que formar part de l’organització tenia sentit intrínsec per ells.

Aquestes empreses també van descobrir que els era imprescindible disposar de directius amb lideratge que fossin capaços de fer sentir bé a la plantilla. Segurament van fer de la necessitat, virtut.

Una manera de dirigir focalitzada en respectar i fer sentir bé a les persones, els donava un alt rendiment econòmic. I per aconseguir-lo era imprescindible que els “millors” professionals  volguessin formar part de l’organització.

El coneixement per tant ha de ser vist i tractat com a un factor clau de l’organització. Un coneixement que va més enllà de les competències tècniques adquirides. Aquestes empreses disposen de graduats en enginyeria, en telecomunicacions, en informàtica i en totes les disciplines tècniques. Però també han incorporat els perfils d’humanitats. Son empreses que saben que només des de la combinació entre el coneixement  tècnic i l’humanístic, el resultat es pot assolir.

Les empreses de la tercera dècada del Segle XXI, hauran d’aprendre a valorar el coneixement i el talent de tots i cada una de les persones que voldran formar part d’una empresa que  hauràn de ser tractats amb cura i amb respecte.

El talent romandrà en les empreses en la mesura que els valors els siguin respectats.

El talent defuig de l’autoritarisme, de la desconfiança, de la falta d’ètica i de la falta de justícia entre els membres de l’organització o amb altres stakeholders així com la falta de transparència.

En un món cada dia més tecnològic, les persones tenen i tindran cada vegada més importància.

Que ningú pensi que la tecnologia haurà guanyat a les persones. Les persones, son i seran el bé més preuat de les organitzacions. I les persones son en definitiva les dipositaries del coneixement que pot activar-se, pot créixer i pot  expandir-se.

Per tot això ens calen directius que passin a ser líders, capaços de funcionar per valors i en el món que vivim i que se’ns apropa, estem tots obligats a ser directius líders, ocupem el lloc que ocupem en la societat.

És possible. És necessari. Es pot i s’ha d’aprendre i s’ha de fer.

Fem-ho.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.