El crit i el silenci. Poden ser coincidents?

El crit i el silenci. Poden ser coincidents?

El crit i el silenci. Poden ser coincidents?

El crit i el silenci poden ser dues formes de la mateixa expressió. Reflexionem-hi.

Quants de nosaltres no ens llevem molts matins amb la necessitat de cridar al món:

 Justícia!!! Bondat!!! Respecte!!! Veritat!!! Responsabilitat!!!

Rebem informació per molts canals. Els que tenim interès per l’actualitat, llegim diaris de format tradicional i digitals locals, nacionals i internacionals. Escoltem les ràdios, i seguim les xarxes socials

Cada dia es generen moltes notícies dures.

Avui per exemple:
• El duríssim maltractament a un nadó.
• L’assassinat d’una dona en mans de la seva parella.
• L’agressió sexual.
• La mort de persones que buscant menjar per viure, moren en mig d’un gèlid mar.
• Camps de refugiats amb condicions infrahumanes.
• Incendis provocats per la pobresa energètica.
• Salvatges robatoris en cases particulars.
• Falta de recursos
• Metges que només poden dedicar uns pocs minuts a cada pacient
• L’aixecament del mur que separa països.
• Acusacions per delictes inexistents.
• Polítics presos.

i la buidor, la superficialitat i la demagògia de la política i de les corresponents tertúlies.

Son tots aquests fets, i molts més, els provoquen el dolor més profund a les persones normals i corrents que només desitgem viure en un món just i en pau.

I … perquè parlo del crit i del silenci i em pregunto si poden ser el mateix?

Per mi la societat d’avui compta amb un nou element que provoca molt dolor.

Tant sigui a través del crit o a través del silenci. La societat ha permès i fins i tot ha fomentat l’emissió de judicis descarnats. Insults i falses acusacions. Veritat o mentida. Tant s’hi val.

Ho fan els polítics i ho fan els mitjans de comunicació, els opinadors, els tertulians i també el que en diem societat, entesa com un conjunt de persones sense posar-los-hi nom ni cara.

Avui, cridar al món es fa a través de xarxes socials i mitjans de comunicació en mig de moltíssima informació.

Algunes vegades es crida amb soroll. Altres vegades es crida en silenci.

I el crit sonor genera motius per haver d’augmentar el volum del crit.

Només cal mirar els fils dels twits o comentaris de Facebook, per veure la gran quantitat de mentides i comentaris que jutgen les opinions que s’hi emeten: insults, falta de veracitat i falta de respecte.

I també el silenci provoca judici. No pronunciar-se a favor del concepte o #hashtag de moda, també genera judici.

Curiosament, el que no genera judici és fer seguidisme dels “trending tòpics”, independentment de si és cert o no, si té contingut o no, si s’ajusta a la realitat o no.

Fixem-nos en quin ha estat el twit més retuitejat del món:

 

És difícil de comprendre que un comentari sobre nuggets, pugui generar 18 Milions de retuits.

Una de les opinions més esteses és que qui vol ser actiu a la xarxa ha de saber ser immune als insults, judicis i falta de respecte.

Ens adonem del què implica acceptar aquesta afirmació?

Així doncs, una es pregunta si el silenci és també un crit. És una forma de no fer seguidisme d’una manera de ser i de fer que no es comparteix. En definitiva és no compartir ni acceptar la falta de valors d’una part de la societat de la comunicació.

  • Només té sentit intervenir i comunicar de forma respectuosa i per tant ajustant-se a fets reals.
  • És imprescindible respectar les opinions.
  • Cal ser exigent en la veracitat. La que transmetem, la que rebem i del què opinem.
  • Només es poden fer intervencions que en cap cas provoquin mal a tercers.
  • Podem intervenir i opinar si realment considerem que aportem contingut i no contribuïm a augmentar el soroll buit.
  • Podem deixar de mirar el ranking de likes. Som com som. Som el que som. Mai serem millors pel nombre de likes.

I si. Segueixo pensant que m’agradaria cridar al món, que puguem expressar-nos a través de qualsevol mitjà en un món respectuós. També si ho desitgem, des del silenci. Debatent sense judicis.

En definitiva, és un crit a una societat fonamentada en valors. El camí és llarg, però només podem contribuir-hi cadascun de nosaltres de forma individual.

Aquesta és la meva reflexió i també un crit, al dolor que provoca la falta de valors i la necessitat de viure en una societat respectuosa amb tots.

Només així podrem contribuir a no fer més mal, en un món que ja en té prou.

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.