Un camí tortuòs: Transformar, -o no-, els desitjos en realitat.

Un camí tortuòs: Transformar, -o no-, els desitjos en realitat.

Un camí tortuòs: Transformar, -o no-, els desitjos en realitat.

En la nostra vida diària sovint confonem els desitjos amb els objectius. I a l’hora barregem les emocions amb la raó.

Per viure necessitem desitjar i sentir les emocions. D’alguna manera son el nostre motor. Si no sentíssim i no desitgéssim, seriem inerts.

Però el nostre fer diari ens porta a una barreja permanent entre el desig i l’objectiu, la raó i l’emoció.

Podríem afirmar que el bon equilibri entre aquests factors ens poden conduir a fer-nos sentir que tenim una vida satisfactòria.

Veiem què hi ha en aquest binomi desig – objectiu i com rep la influència de l’emoció i la raó.

El desig és intangible en el moment que el creem i que el sentim. És projectar allò que considerem que ens agradaria tenir, viure o ser. Podem viure tota una vida, desitjant. Però no només pel fet de desitjar podem aconseguir els nostres objectius.

De fet, hi ha molts desitjos que ens donen benestar, sabent que son “només” això, desitjos que mai els farem realitat. Aquest estat permanent de “desig” ens pot donar satisfacció.

Els objectius son metes que ens proposem fer realitat. En algunes ocasions les persones decidim passar els desitjos a objectius. Aquesta no és sempre una decisió simple i normalment requereix de valentia per fer-ho.

El que ens impedeix passar els desitjos a objectius és la por a no poder-los assolir. En alguns casos creiem que no els podrem assolir i ens quedem en aquest estat de “desig”. I aquesta afirmació poques vegades respon a la certesa. Podríem dir que en molts casos que voler és poder.

Bé sigui per creences culturals i per l’educació que hem rebut, normalment som nosaltres mateixos els qui rebutgem fer aquest pas de fer realitat els nostres desitjos. Som nosaltres els que a vegades, ens posem els propis límits.

Si entrem en el món del binomi raó-emoció, podrem adonar-nos que en etapes de la vida necessitem entregar-nos a les emocions sense posar donar suficient importància a la raó. Si ens movem “només” per les emocions ens podem deixar endur per camins que ens poden portar al fracàs personal més absolut, doncs no podrem assolir aquell desig que havíem convertit en el “nostre somni”.

A vegades quan ens sentim malament, estancats, o frustrats busquem camins conduits, -només-, per les emocions. Sentim que les emocions ens han de conduir a un pla diferent i millor que ens faci sentir més bé.

Les emocions negatives son presents a diferents etapes de la vida de les persones.Cal fermesa interior per saber viure amb desitjos i somnis a l’hora que hem de afegir la raó per poder-los convertir en objectius quan ho decidim.

El desenvolupament interior d’una persona ens ha de donar eines per saber gaudir dels desitjos i dels somnis doncs son el motor de la nostra vida. La fermesa interna ens ha de donar pistes per saber quan agafem el camí exclusiu de les emocions per abocar-hi les nostres frustracions o bé,  quan escoltem les nostres emocions, hi apliquem la raó i aconseguim identificar quins son els  nostres desitjos i quins son els nostres objectius, els quals no tenen perquè coincidir.

Les crisi personals estan formades per molts factors i son presents en diferents etapes de la nostra vida. Algunes persones diuen que viuen en una crisi permanent. I pot ser cert que ho visquin així. Sigui amb la consciència de la crisi personal en moments puntuals o de més llarga durada, en aquestes etapes tenen rellevància les emocions negatives: la frustració, el desconcert, el cansament, el desànim…

Les emocions negatives son eines que ens donen informació i ens cal posar atenció per saber identificar-les i comprendre què ens diuen sobre nosaltres mateixos i de què ens informen.

Els adults hem de saber identificar-les, contemplar-les, comprendre-les i superar-les, perquè és en les crisis personals on podem descobrir què ens fa mal, que ens limita i el què volem realment.

Des de l’equilibri personal podem crear i identificar els nostres somnis. I des d’aquest equilibri hem de saber si volem seguir gaudint dels desitjos en estat pur o en quin moment volem convertir alguns desijos en objectius.

Ens cal aprendre a ser objectius per no emmascar la cerca d’uns somnis que res tenen que veure amb la nostra pròpia realitat que no ens satisfà. Si no ho fem bé, tant si assolim com no el somni, seguirem amb el mateix nivell de frustració personal.

I només podrem optar per convertir els somnis i desitjos en realitat, quan tinguem la capacitat d’identificar i  canalitzar les nostres emocions, respectant-les, comprenent-les i per tant posar-hi la suficient dosi de raó i objetivitat.

Quan els somnis s’omplen només d’emocions, poden esdevenir malsons.

I aquest és un dels reptes del ser humà: crear somnis , gaudir-los i  tenir la capacitat de posar-hi la dosi necessària de raó  per fer el pas  voluntari i ferm de transformar el desig en objectiu.

Pensem en la importància de trobar aquest equilibri en els diferents camps d’actuació: en la nostra vida personal, a l’empresa, a la feina, a la politica i en defintiiva en tota la societat.

Mai hem de renunciar als somnis. Sempre hem de treballar per mantener-los i, si volem, aconseguir-los. El binomi raó-emoció és la resposta per poder transformar, –si volem-, els somnis en realitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.