La bondat: el pilar bàsic per construir una societat sana. És possible!

La bondat: el pilar bàsic per construir una societat sana. És possible!

La bondat: el pilar bàsic per construir una societat sana. És possible!

A ben segur quan una persona decideix fer un bloc i escriure-hi, ho fa transmetent-hi la seva manera de ser, de fer i de pensar. I és evident que jo no en soc l’excepció.

Aquest bloc: #FentLideratge des del primer moment ha tingut per objectiu, donar a conèixer què és el lideratge transformacional i com fer-lo arribar a diferents tipus d’organitzacions, a directius i en general, -empènyer-, per afavorir la reflexió sobre valors i la importància d’actuar d’acord amb els propis valors.

Podria escriure inclús varis llibres explicant les resistències que em trobo en la societat actual per la implantació de models de lideratge transformacional.

Son molts els motius per la incomprensió i la resistència per la implantació del model de lideratge transformacional:

• El primer és que a moltes persones els costa de creure que podem crear una societat sota aquest paradigma. És a dir, els és difícil creure que es pot crear una societat fonamentada en l’actuació per valors.

• Moltes persones, -especialment les que tenen importants responsabilitats-, coincideixen en que estem en un moment de la història en que el que es valora més és la competència, el valor econòmic i el valor social, i d’alguna manera donen per fet que aquestes son “les regles de joc” del moment.

• Hi ha instal·lada una creença de que les persones intrínsecament no som fonamentalment bones i que el “joc brut” és inherent des de fa milers d’anys.

• Fa por posar-s’hi, per si no som capaços de portar-ho a la pràctica. Hi ha por al fracàs. 

• Hi ha una certa por a que hi ho implanti com a model, sigui titllat de “bonisme” i allunyat de la realitat. Hi ha por a la crítica i a fer el ridícul.

Tot plegat no significa que no hi hagi la voluntat d’actuar amb bondat, sinó que el que hi ha és la resistència a fer que aquest paradigma i aquest model sigui el que s’implanti de manera generalitzada a la societat.

En paral·lel, la nostra societat demana bondat, demana als governants que treballin per la pau i que es treballi pensant en el bé comú.

Podríem dir que ens trobem doncs en una paradoxa. Ho volem i com a sistema, ens hi resistim.

Poques vegades faig referència a vivències personals en aquest bloc, però avui sento que puc compartir-ne algunes per il·lustrar el perquè sento important aquesta reflexió:

• Ha estat un any socialment complex per tots nosaltres. Per molts ho ha estat per la implicació social i col·lectiva. Per altres per vinculacions directes i molt doloroses. I per alguns, -com és el meu cas-, per ambdues.

• Aquest estiu han perdut la vida de manera sobtada, dues persones properes, joves, molt estimades per mi.

• He viscut la sensació de “vertigen” de 5 terratrèmols.

• Per un accident domèstic (finalment sense conseqüències greus), vaig haver-me de plantejar que podria morir en els 15 minuts següents.

Per tot plegat, he pogut reflexionar sobre la veritable importància de la bondat, de la lleialtat i de la importància d’actuar d’acord amb els propis valors.

Certament tots ens equivoquem i ho fem moltes vegades. Tenim defectes, perquè som humans.

Però…hi ha un moment, que és el que ens posem en contacte amb el que és realment important: “la mort”, en el que el que només compta tenir la consciència d’haver viscut d’acord amb els propis valors. Una vida fonamentada en el joc net. En la bondat. En la netedat en el fer. Això significa saber que no has fet mal a altres persones amb voluntat de fer-ho, haver pensat en els altres i en haver treballat en la mesura que hagis pogut pel bé comú.

I si. Podríem dir que això és bonisme. Però en realitat és l’únic repte amb el que ens enfrontem veritablement.

• Per què mentir?
• Per què voler tenir raó? Què és tenir raó?
• Per què donar tanta cobertura al ego?
• Per què voler guanyar? Guanyar.. què?
• Per què el conflicte en lloc de l’acord?
• Per què no pensar en els altres?
• Per què la guerra en lloc de la pau?

Davant de la mort, la resposta és clara.

I és en aquest moment en que aquest complex concepte de lideratge transformacional, torna a agafar més valor que mai.

Liderar al nivell que sigui d’acord amb els propis valors. Liderar un país, una empresa, una organització, un club esportiu, un equip de persones, una família, i especialment a un mateix.

Aquest és per a mi el repte. No sé si després d’aquest any i d’aquest estiu encara ho tinc més clar. Fa anys que ho tinc clar. Però val la pena continuar.

Una societat fonamentada en valors és el que demanem i necessitem tots.

El lideratge transformacional, que es fonamenta en la direcció i actuació per valors és una resposta. La bondat el pilar.

Sabem, sé, que no és fàcil. Però val la pena seguir-hi treballant.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.