Agraïment: un sentir durant i després de la pandèmia.

Agraïment: un sentir durant i després de la pandèmia.

Agraïment: un sentir durant i després de la pandèmia.

Agraïment: un sentir durant i després de la pandèmia.

Vivim gairebé en format de pilot automàtic. Despertar-se. Escoltar i llegir les noticies (normalment negatives i de confrontació política). Posar-se al dia amb els correus. Una dutxa. Un cafè i cap a la feina. Ens endinsem en les qüestions més quotidianes, amb el màxim compromís del que som capaços. A vegades amb temes menors, elevats a la categoria de problema. Un sopar. Una conversa.

I un dia qualsevol, un fet excepcional arriba a les nostres vides.

Una “simple” fractura d’un ós, una malaltia greu, processos de vida durs d’algú estimat, amics en atur o una inimaginable pandèmia, ens colpeja. De cop el món ens parla. De cop hem d’escoltar.

Davant dels forts impactes, vivim els dies amb diferents emocions: impotència, tristesa, ràbia, negació, acceptació, incredulitat, dolor, angoixa, necessitat de ser positius, necessitat de confiar o fins i tot ganes de sortir fugint.

Aquesta pandèmia ens ha arribat de sobte. D’una nit al dia. Sense avisar, o al menys sense avisar amb suficient intensitat per ser conscients del què ens venia a sobre.

Algú publicava aquesta setmana que en el planeta terra es poden pesar en total 3 grams de Covid-19, i veiem com tant poc, pot ser tant potent i endur-se tantes vides, tanta salut i tants llocs de treball.

I tots hem vist en mig de tant dolor, les millors accions, les millors conductes. Algunes les hem conegut. Milers d’accions generoses han estat anònimes.

I en les nostres vides, alguna cosa també ha canviat. Per molts la consciència de funcionar “encara menys” amb aquest “pilot automàtic”.

Segurament els que hem pres consciència de la importància de cada gest, de cada conversa, érem el que ja sabíem donar valor als petits grans moments. Som molts els que ho sabem fer. Però el Covid-19 ens ha donat a molts de nosaltres, una doble dosi de consciència del valor que tenen les relacions personals de qualitat. Aquelles que ens fan bategar, que ens fan sentir vius i que es fonamenten en la confiança.

Demà iniciarem una nova fase de desconfinament. Ens donarà la possibilitat d’estar amb familiars i amics que els qui fa tres mesos que no ens veiem i amb qui ens escoltem o mirem a través d’una pantalla.

Per mi son aquest és un moment per agrair a tots els que heu estat al meu costat. Agrair els missatges, les trucades, els whatsapps, els gestos, els regals que han arribat, les flors al matí, el cava rosat a la nit, la complicitat, les felicitacions, les converses, la disposició de compartir angoixes i crear instants de distensió i de riures.

Agraïment! És el sentiment més profund que sento aquests dies d’inici de post-confinament.

Gràcies Tati, Ricard, Mercè, Esther, Joan A., Elena, Maru C., Maru S., Josep Mª B., Josep A., Josep B., Josep R., Jordi A., Jordi B., Jordi C., Quim, Toni A., Toni M., Pili, Marta C., Marga, Anna, Manel, Alex, Isabel, Josep Lluis, Sònia, Rosa, Maria, Silvia, Eva, Mar, Arcadi, Xavi, Isem, Blai, Rosvi, Mònica, Pilar, John, Maribel, Joaquim B., Manuel, Olga, David, Lluis, Azu, Marta D., Aurora, Javier M., Josep M., Juan Carlos…

No estic escrivint tots els noms de tots els que hi heu sigut. Us agraeixo a tots els que he escrit  i als qui no ho he fet, els molts moments compartits.

Gràcies als 15.000 visitants d’aquest blog durant el període de la pandèmia. Gràcies per formar part d’aquesta comunitat que creiem que és possible millorar la societat aprenent sobre valors.

Gràcies per les converses d’aquestes setmanes, per haver compartit els moments baixos i els més alts. Els de donar-nos ànims per treballar i per seguir. I sobre tot per fer encara més tangible que el que tots nosaltres ja sabíem:

El valor de les bones relacions, de la qualitat humana i de la connexió més sincera. Aquest és el valor veritable valor de la vida.

Afegint-me doncs una vegada més, al reconeixement de les bones accions del personal sanitari, de neteja, social, de seguretat i d’emergències, de les indústries que han funcionat superant moltes dificultats, del comerç i del seu personal, hi ha el reconeixement i l’agraïment a les persones més properes de la nostra vida.

És moment de dir GRÀCIES!

Gràcies pel vostre suport, per la vostra amistat i per haver-me ajudat i cuidat.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.