10 anys des de l’incendi d’Horta de Sant Joan

10 anys des de l’incendi d’Horta de Sant Joan

10 anys des de l’incendi d’Horta de Sant Joan

10 anys des de l’incendi d’Horta de Sant Joan

Em llevo en aquest matí de diumenge, en mig de la natura. Un cel blau, arbres imponents, grans boscos, natura, la música dels ocells cantant, papallones volant de flor en flor, camins.. i un record pels 5 bombers morts avui fa 10 anys a Horta de Sant Joan.

Comparteixo amb quasi tots els ciutadans de Catalunya, el dolor quan s’encén un bosc. Veure’l cremar, sentir l’olor de cremat, arriba al fons del cor. (Encara recordo l’olor posterior durant mesos i mesos dels incendis del Berguedà).

He tingut el goig de conèixer de prop els Bombers del nostre país i els bombers i familiars dels qui van perdre la vida a Horta de Sant Joan aquell fatídic 21 de Juliol de 2009. Les flames es van endur 5 joves vides i bona part de la dels seus familiars amics. I una part de l’ànima del cos de bombers.

Com bé diu el pare d’un d’ells, Horta de Sant Joan, va viure dos grans incendis. L’ún, el del foc que va segar la vida dels joves bombers. El segon, va ser la deplorable batalla política i mediàtica posterior. Allà, en aquest segon incendi, es van trencar cors, es van adolorir persones innocents,  es van destruir il·lusions i es va redoblar un mal que ja de per si era immens.

Podria parlar avui de la falta de lideratge que van mostrar una part dels polítics i mitjans de comunicació en la gestió posterior de l’accident, faltant als valors, al rigor, a la veracitat i al respecte. Deu anys després em pregunto si n’hem après tots plegats i si, per desgràcia tornés a passar, si seriem capaços de que els polítics i els mitjans de comunicació en fessin una gestió més respectuosa i més acurada.

Han passat 10 anys i encara s’està pendent de judici i per tant pendent de tancar formalment les responsabilitats penals dels qui el van provocar.

Si alguna intenció hi ha avui en aquest post és el d’expressar tota l’admiració i amor que sento per totes les persones que van viure aquell desgraciat accident i en van patir les conseqüències. Pocs sabem i ,ni els que els hem conegut podem imaginar, la dimensió del seu dolor.

Vaig conèixer i vaig conviure amb els bombers i familiars més propers durant anys, i tinc la sort de seguir en contacte amb ells. Quanta humanitat, quant coratge, quanta voluntat de superar el dolor més profund i transformar-lo en amor.

Ells han estat capaços de mirar endavant sense recança, transformant el dolor en coneixement i respecte. Han fet d’un greu accident una escola de formació. La més rigorosa, la que els ha portat a ser mestres del tema d’incendis forestals a tot el món, i n’han fet també una escola de valors.

podeu prèmer aquí si voleu conèixer més:

Permeteu-me avui compartir aquestes ratlles, compensant la meva absència a la cursa de record i reconeixement que avui els feu a Horta. Una recent intervenció al peu m’impedeix fer-la al vostre costat.

Gràcies a tots vosaltres, bombers, familiars i amics d’Horta de Sant Joan per ser un exemple de valors per tots nosaltres.

Vosaltres si que sou un exemple de lideratge transformacional.

Sempre estareu tots vosaltres al meu cor.

 

 

 

 

 

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.